Júlia Lacombe_2nde D LYCÉE COMTE DE FOIX
Asseguda, miro les meves mans tremolant, encara hi tinc tacada la teva sang i veig… milers de records que em tornen al teu costat, en aquell moment on ens vam conèixer, on em vas besar. No puc tancar els ulls, perquè si no ho torno a viure tot. Aquella bala perduda, el teu cos als meus peus i sento: “I en aquest moment et prometo que som infinits”, una promesa que per sempre quedarà. Aquestes últimes paraules justament no havien de ser les últimes. Per què t’has hagut de posar al mig? Un dia ens trobarem… ara deixo caure les llàgrimes que em maten a poc a poc, com si sentís el teu fantasma tan a prop. De terra cap al cel: adéu. T’estimo.