vane

Nora Pérez Farré_S3 B Col·legi Sant Ermengol
(Edició 2018-2019)
La meva vida, el meu cor, la meva ànima dividida en dos: tu i la meva família. El vaig veure per primera vegada i no vaig saber què dir. Els teus ulls tan blaus em van hipnotitzar, amb el teu somriure em vas dir que no passava res. I sí, et vas convertir en l’home de la meva vida. Fins al dia que ho vam deixar definitivament. Llavors amb el teu rostre em vas dir: “Et deixo per sempre.” La meva vida va canviar completament, no vaig dir res a ningú. Tothom preguntant-me què et passa, i jo contestant: res. Tot per una simple baralla. Al cap dels anys ens vam fer molt amics i la nostra relació va tornar a ser igual que abans. Ho vam deixar?

Laia Barea Coma_S3B Col·legi Sant Ermengol
(Edició 2018-2019)
El meu període de benestar físic és curt, després de la gran collita, tot depèn de com de madur i gran que siguis, a l’arribar al mercat depens del que els vingui de gust, de fet si vens de Canàries quasi que millor per a ells. Si et compren, no tens gaire temps, la majoria de temps el passes en un lloc que et fa sentir fresquet i còmode. Va arribar el dia, la desconcentració, les preguntes, la curiositat, em tenien ben ocupat. De sobte notava com a poc a poc m’anaven despullant, em notava nu, sense res que em protegís. Però això no va ser tot, després vaig començar a sentir-me més petit, com m’anaven reduint a mossegades, finalment vaig sentir la crida de la mort i així va ser.

Òscar Carmona_3r D EA 2a Ensenyança Santa Coloma
(Edició 2018-2019)
El protagonista de la història va a dormir i té un somni.
Somia que era futbolista professional en un equip de primera divisió on sempre jugava de titular i ho guanyava tot (la Lliga, la Copa, la Champions…).
Quan l’endemà es desperta, veu la seva mare plorant, ell estranyat li demana què està passant. Acabava de trucar el mànager d’un equip de primera divisió, de l’FC Barcelona! Era l’equip favorit del nen. El seu somni s’havia fet realitat. El nen només tenia 21 anys i no s’ho creia. L’endemà, ja estava preparat per anar a Barcelona… Continuarà.

Marta Pajares_3r D EA 2a Ensenyança Santa Coloma
(Edició 2018-2019)
Jo estava en aquell lloc tan fosc i tan esgarrifós, el lloc de sempre on les persones indefenses eren esclaves. Sempre pensava que tot era un somni i que tornaria a la normalitat però veia que anava equivocat. Tots el dies sentia burles i insults, i després ni existia. Cada dia pensant quan arribaria el dia que tot fos diferent i que ja no existissin les burles. Ara mateix estic en aquest lloc, el lloc on no hi ha burles ni insults, que existeixes per totes les persones. I em vaig adonar que vaig elegir el bon camí, el camí del suïcidi, el camí de la mort. Aquell camí que totes les persones algun dia desitjaran tenir.

Eric Barja_4rt A Col·legi Anna Maria Janer
(Edició 2018-2019)
Tinc gana i tinc fred. No hi ha ningú que vulgui acollir un gat de carrer com jo. Vinc criat per una família d’humans. Soc un gat a qui li agrada molt que l’acariciïn i li rasquin la panxa. Encara que he estat ben criat i educat, la meva família em va acabar abandonant. Mai vaig donar problemes a casa, però em van fer fora de cop i volta. Des de llavors, he hagut de subsistir a base de menjar de la brossa. Aquest matí, un home m’ha trobat arraulit i famolenc i m’ha ofert menjar. Aquest verí m’ha deixat abatut. Estic estirat al terra sense poder moure’m. Amb les forces que em queden només puc miolar i tancar els ulls per sempre.

Natalia Vicente_4rt A Col·legi Anna  Maria Janer
(Edició 2018-2019)
Dia rere dia tanco els ulls i recordo els moments viscuts. Inseparables. Sense temps. Però va arribar la por, la por a no veure’t. Recordo el dia que em vas deixar. No aconsegueixo oblidar aquella mirada, aquell dolç somriure inigualable. Ni el record de les teves petites mans acariciant la meva cara i la meva delicada pell. Ets la primera cosa en què penso quan em desperto i la darrera quan me’n vaig a dormir. Apagaria totes les estrelles perquè només hi brillessis tu. Sé que aquest no serà el teu darrer adeu. Avui és l’únic que tinc, i en temps, sé que també serà l’únic que tindré. Malgrat la llunyania, el meu cor és en el teu.

Ricardo De Oliveira_3ème E Lycée Comte de Foix
(Edició 2018-2019)
28 d’agost, 1944: soc un nen de 12 anys i visc a Àustria, o almenys hi vivia fins fa dos dies quan els nazis van trobar on els meus pares i jo ens amagàvem. Aquí tot és molt diferent, ens tracten molt malament. Diuen que si treballem de valent i ho fem bé durant dos mesos ens podrem dutxar i podrem sortir. No mengem gens, tenim molta gana. Ens hem aprimat, però les persones s’ajuden tant com poden entre elles. 12 de setembre, 1944: El treball aquí es esgotador, fa tres dies que no menjo, però per fi he tingut un tros de pa i uns minuts per descansar. 20 d’octubre, 1944: Avui és el gran dia, ara vaig a la dutxa i sortiré. 28 octubre, 1944: …

Judith Alonso_3ème E Lycée Comte de Foix
(Edició 2018-2019)
Era una calorosa tarda d’estiu, a casa feia tanta calor que feia mandra aixecar-se del sofà. De cop i volta l’ordinador s’apaga. M’aixeco i intento tornar-lo a encendre, sense resultats. Abaixo la pantalla i el deixo a sobre de la taula. M’adono que la wifi tampoc no funciona. Avui no és el meu dia. Tots els meus amics estan de vacances i jo aquí,  morta d’avorriment. M’estiro al sofà, em poso a pensar… Per què, enlloc de fer alguna cosa productiva, no sé, com ara recollir el rentaplats, sortir a caminar per la muntanya, per què en lloc de fer tot això estic aquí, sense fer res, malgastant el temps que mai més podré recuperar…

Meritxell Rozas Mejuto _4rt Col·legi Sagrada Família
(Edició 2018-2019)
A finals d’estiu vaig provar sort i vaig decidir anar a fer unes proves per entrar a la selecció andorrana de futbol. Vaig anar a parlar amb l’entrenadora de la selecció i em va dir que la meva prova seria la de jugar un partit de futbol amistós. Quan m’ho va dir em vaig posar molt nerviosa ja que el partit seria dos dies després d’haver-me dit això. Vaig jugar uns 40 minuts i quan vam acabar el partit em va agafar i em va dir: “No entres, al contrari, no et deixo marxar”, jo estava súper orgullosa de mi mateixa per tots els esforços que havia fet per a arribar fins allà. I vaig estar convocada per entrar el Preeuropeu de Portugal.

Anabel González _4rt  Col·legi Sagrada Família
(Edició 2018-2019)
Sóc un tipus de text molt curt. M’agrada donar a conèixer a partir de paraules (una de les meves parts que més aprecio) tot tipus de temes i expressar sentiments. A vegades, tinc més mots curts que llargs, i normalment no utilitzo ni adjectius ni adverbis ja que són paraules que fan que sigui més lleig, a més, em fan molt llarg, sembla que m’agradi enrotllar-me com les persianes i és tot el contrari, sóc molt mandrós, i d’aquí, la meva característica fonamental, la brevetat. Ja m’he cansat d’explicar la meva vida, crec que amb 640 caràcters ja en teniu bastant per conèixer-me una mica. Gràcies per la vostra atenció i fins a una altra.

Sofia Micó Marot_3r B Col·legi Anna Maria Janer
(Edició 2018-2019)
Sona el despertador, respiro, m’aixeco, em vesteixo, em sento diferent. Esmorzo el meu esmorzar preferit, però ja no m’agrada! Arribo a la parada, fa molt fred, espero l’autobús, arriba però marxa, sense mi és clar! Vaig caminant i per fi arribo a l’escola. Ningú em saluda. M’assec, observo, penso, treballo, em sento invisible, dino, desconnecto de la realitat, però torno. Vaig a entrenar al poliesportiu, agafo la pilota, la boto i tiro: fallo el tir! Què em passa? Acabo. Espero, però no ve. S’ha oblidat de mi? Em decideixo, torno caminant, arribo a casa i ho entenc tot. Ja no hi soc. Veig la mare plorant i m’adono de la realitat.

Cristian Iglesias_3r B Col·legi Anna Maria Janer
(Edició 2018-2019)
Tot va començar un dilluns aproximadament cap a les nou de la nit, quan un pare solter anava cap a l’habitació de la seva única filla per fer-li el petó de bona nit. Ella ja es trobava al llit des de feia uns minuts perquè l’endemà tenia escola. El pare va entrar a l’habitació però la va veure amagada sota els llençols com si estigués molt espantada. S’hi acostà i ella li digué en veu molt baixa: “S’amaga algú sota el meu llit…” El pare, poc preocupat, la veritat, s’agenollà i mirà sota el llit, però el que veié fou la seva filla plorant, dient-li aterrida que no era ella la que es trobava amagada sota els llençols sinó…

MARIA MORENO_3r B EA Segona Ensenyança Encamp
(Edició 2018-2019)
Són les dotze de la nit i estic mirant una pel·li de ciència-ficció. M’estic quedant adormida i de sobte, em desperto. Soc en una altra habitació. Bé, és la meva però com si estigués en un altre món. Llavors m’aixeco del llit, miro per la finestra i efectivament soc en un altre món. Pel carrer veig espècies estranyes que caminen sense rumb. Em poso nerviosa, no sé què passa. Llavors vaig al lavabo, em miro al mirall i veig que la cara m’ha canviat, que m’he convertit en una d’aquelles espècies estranyes. Em desmaio i em torno a despertar al mateix sofà. Tot segueix al mateix lloc, per sort ha estat un malson.

ERIC MOLINÉ_3r B EA Segona Ensenyança Encamp
(Edició 2018-2019)
No m’agrada l’escola perquè de tan escriure em vaig trencar les dues mans. Vaig anar a l’hospital i vaig haver d’esperar una hora a la sala d’espera. Quan el metge em va cridar, em van tornar a fer esperar. Al final, el metge em va tornar a cridar i em van posar en una habitació i em van enguixar les dues mans. El dia següent, a les 7.30 del  matí, quan em vaig aixecar vaig anar a l’escola. Al pati em vaig trencar els dos peus i vaig tornar a anar a l’hospital. Aquesta vegada no em van fer esperar a la sala d’espera però em van tancar en una habitació i en comptes d’enguixar-me els peus em van operar d’apendicitis.

Cerni Gil Sixto_3r C EA Segona Ensenyança d’Ordino
(Edició 2018-2019)
El camí cap al futur perfecte és un camí impossible. No s’aconsegueix de cap de les maneres que penseu. Ningú l’ha aconseguit ni crec que ho faci. És impossible que algú ho aconsegueixi en l’actualitat, no s’aconsegueix sense ajuda. Per mi el futur perfecte és el que s’aconsegueix amb la influència d’humans, i no de corruptes, xantatgistes o aprofitats, com som tots a vegades. I si algú ho desmenteix és perquè és un d’aquests. En aquest cas la persona és així per la influència dels pares sobre ell. Quan algú el tingui, la societat canviarà i tots l’aconseguirem perquè seguirem els seus passos. És a dir: el món canviarà radicalment.

Nil Pou Olivé_3r C EA Segona Ensenyança d’Ordino
(Edició 2018-2019)
Es va despertar i va seguir la seva rutina diària: es va llevar i va anar a buscar el diari a la bústia, però el diari encara no havia arribat. El que sí que hi havia era un paquet que li recordava alguna cosa; era com si ja l’hagués vist abans. En obrir-lo hi havia una nota que explicava detalladament una història d’un home que va anar a un supermercat del barri i es quedava tancat a dins. En acabar la història l’home es va quedar glaçat. Era justament el que li havia passat a ell! Aquell dia l’home no va esmorzar, ni dinar, ni sopar. Quan va anar a dormir, sobre la seva taula va trobar un esborrany de la carta que havia rebut.