vane

Chiara Avilés_3ème D Lycée Comte de Foix

Les xarxes socials actualment són una eina d’inspiració per a molta gent, sobretot joves. Hi podem trobar informació de tota mena: sobre la moda, la decoració, l’estil de vida… Des del meu punt de vista, considero que les xarxes socials ens han canviat, ja que pots treballar gràcies a aquestes, esdevenir una influencer i guanyar-te molt bé la vida, però també poden ser perilloses. Un dels motius pels quals penso que poden ser-ho és que poden crear addicció, ja que ni que sigui per avorriment, ens hi passem moltíssimes hores. Cal saber controlar i no abusar-ne i així  poden ser molt interessants i una font de coneixement.

Anna Orobitg Latorre_4t Col·legi Sagrada Família

22.00 h: agafo les aletes i les ulleres de busseig. Surto de casa i em recorre un calfred pel cos. Avui és el dia. Sento curiositat. Ànsies. M’equipo i sense pensar em capbusso dins l’oceà Índic, sento que estic nedant entre estrelles, tot brilla. El plàncton bioluminescent és realment preciós. Em deixo anar i les onades em porten a contracorrent. Un soroll rere meu m’espanta i entre la foscor diferencio uns dofins, em toquen les cames i m’intento contenir les ganes, però no per gaire  temps. M’endinso més i més sense saber-ho, la noció del temps desapareix, em sento part de l’oceà. La llum de la lluna plena és l’únic que puc percebre

Aitana Mauriz_4t Col·legi Sagrada Família

Em dic Aitana i soc nedadora federada des de fa 8 anys, estic vivint un dels meus major somnis, viatjar pel món competint en piscines d’arreu del món o això és el que sento des de fa més de dos anys, des del llit de l’hospital. Aquesta història en particular l’explica la mare cada dilluns de cada mes. És una bonica història que intento aprofundir dintre del meu cos, per a poder fer-la realitat. Però per molt que ho intento no ho aconsegueix-ho. Dos anys immòbil en el llit d’un hospital intentant assimilar aquesta notícia devastadora per a poder fer realitat algun dia aquesta narració que explica la meva mare cada dilluns.

Marc Rucarols_3r A EA 2a Ensenyança Santa Coloma

L’altre dia estava a l’autobús camí cap a Barcelona. Estava admirant el paisatge a través de la finestra, sempre m’ha agradat observar la natura. Aquell dia vaig tornar a somiar despert mentre l’observava. M’agradava fer-ho quan viatjava, pensava en coses impossibles, en retrobaments amb éssers estimats que ja no estaven amb nosaltres… Aquell dia vaig sentir com la meva àvia m’abraçava. Vaig tancar els ulls per sentir com la seva olor em portava a la meva infantesa, quan ella era amb nosaltres. Enteneu per què m’agraden els viatges? L’únic problema dels viatges és que en algún moment algú sempre diu…
– M., ja hem arribat!

Alejandro Abreu_3r A EA 2 Ensenyança Santa Coloma

M’he passat tota la vida patint, aguantant insults de la meva família, dels meus amics, dels meus companys de feina i de gent que, simplement, no em coneixia. Al llarg de la meva vida, la família m’ha fet sentir vergonya de mi mateix, sentia el seu odi cap a mi i la repressió a la qual em sotmetien em creava la necessitat d’amagar-me de tothom, d’amagar qui era de veritat. Fins avui. Ara, amb 70 anys, em sento lliure de tota aquella repressió i he entès que l’amor no té res de dolent i no s’ha d’amagar. Ara, finalment, puc expressar amb ganes i sense por que… Jo, Antoni, estimo amb tot el meu cor i ànima en Jaume.

Melissa Hamel_3ème E Lycée Comte de Foix

De vegades dorm desperta i es perd en la seva ment, com si només existís el que estava pensant, es diu “i si no ho hagués fet”, o “hagués estat millor fer-ho”, perd el temps i es tortura pensant en tot el que ha fet al seu passat. Imaginant el que passarà més endavant fins que algú vingui a despertar-la. Un cop desperta no recorda el que estava dient i continua lluitant per viure la seva pròpia vida. Aquella persona és tu o jo o qui ho sap… El que vull dir és que és igual el que vas fer malament o el que no et va sortir bé. No has de tenir por d’equivocar-te, amb el temps progressem, tots fem errors i d’ells n’aprenem.

Claudia Lluc_3ème E Lycée Comte de Foix

Fa molts anys l’avi Xavier tenia un amic molt, molt íntim, eren inseparables. Ell es deia Jaume, era un noi alt i ben plantat, d’una cabellera rossa i llarga, uns ulls blaus del color del mar l’acompanyaven. Tots dos junts van viure moltes aventures, de la més avorrida i pacífica a la més esbojarrada i perillosa. La seva amistat va ser molt llarga, no tothom arribava a tenir amistats tan llargues. Però no tot dura per sempre, quaranta anys van passar fins que una desgràcia va passar, una de tan grossa que va destruir aquesta amistat tan llarga i bonica. El viatge a la Polinèsia va ser tot un fracàs, un fracàs immens.

Àneu Escribano Lusilla_3r A Col·legi Sant Ermengol

Hi havia una vegada una taronja la qual es va enfadar amb un tomàquet. El tomàquet ràpidament va anar a informar sobre la baralla a la seva millor amiga, la cassola. Tots dos van pensar un pla per atrapar la taronja i venjar-se’n. Van començar a buscar-la fins que la van trobar. Amb l’ajuda del ganivet la van posar just a la punta del calaix i la van empènyer. La taronja va caure dins el calaix. El tomàquet ràpidament va tancar el calaix fent així que la taronja no pogués sortir. La taronja no es penedia de la baralla, per segona vegada amb l’ajuda del ganivet, la van posar dins un bol i la van assassinar.

Marti Llort Rabassa_3r A Col·legi Sant Ermengol

A l’estoig hi caben moltes coses, grans i petites. Actualment la cosa més important és l’hidrogel per rentar-se les mans sovint, per no contagiar la gent o per no contagiar-te a tu mateix. Un dels inconvenients més fotuts és que no es pot compartir res: ni menjar, ni folis, ni material de l’estoig. És obligatori anar amb la mascareta i al pati ens hem de dividir per classes. Hi ha unes normes molt estrictes que hem de complir i és un pal, a les classes hem d’estar separats com a mínim un metre i mig. Les finestres estan obertes i la porta igual. Mesures i més mesures que un cop sortim de l’escola desapareixen completament…

Eva Borrallo Sanchez_3r B EA 2n Ensenyança Ordino

Era una matinada d’octubre, de sobte va sonar el telèfon de casa, una veu sospitosa i trista va començar a parlar. Una estona més tard el meu pare em va comunicar la tràgica mort d’una de les millors persones que he conegut mai, al meu cos es va produir un cop sec, no reaccionava. Vam fer les maletes i vam marxar el més ràpidament possible. Des d’aquell dia mai més la vaig poder tornar a veure, només van quedar tots els records, les paraules, les festes de Nadal… I, sobretot, els seus consells i les seves grans històries. Des d’aquell dia vaig aprendre a valorar les coses i els moments que passem amb els qui estimem.

Marta Aymà Altimir_3r B EA 2n Ensenyança Ordino

S’estava fent de nit. Tornava cap a casa. De sobte, se sentiren uns passos darrere meu, cada cop més a prop. Vaig notar el tacte d’unes mans d’home a la cintura, mentre d’altres em deien paraules obscenes. Vaig intentar resistir-me i cridar, però em van tapar la boca i em van portar a un carreró vell i abandonat. Em van començar a treure la roba a estrebades, sentia murmuris d’alguns d’ells sobre meu. Quan el meu cos va estar completament nu, els nois van començar a pegar-me i estirar-me dels cabells. No podia respirar, el terra estava brut de sang… Tant de bo hagués sigut un somni. Llàstima que ningú em pugui sentir des d’aquí.

Mohamed Slimani_1ère MCV Lycée Comte de Foix

Tot va començar amb la lesió del base. El club no podia fitxar un substitut, va buscar a la cantera i m’escolliren. Quan m’ho van anunciar, no m’ho podia creure. Estava impressionat, emocionat, sorprès, motivat, excitat, il·lusionat…L’entrenament seria dissabte. Vaig anar a dormir ben d’hora i al matí em vaig dirigir cap al pavelló. L’entrenament va ser molt intens, però no em vaig rendir. Les hores van anar passant i arribà el gran dia. Vaig començar el partit a la banqueta. L’entrenador em va cridar i el joc va començar. Em van passar la pilota, la vaig pujar i vaig relliscar. De sobte em vaig despertar. Quin somni tan bonic!

Beatriz Pereira_1ère MCV Lycée Comte de Foix

Ara és el moment, ara és el moment d’exterioritzar els meus sentiments… Encara recordo la meva infantesa al teu costat. Recordo moltes de les tardes que vam passar-nos jugant al parc. També recordo quan anàvem a buscar a la mare al treball i molts moments entranyables. Però, un dia quan ja era conscient del que passava a casa em vaig adonar que tot havia canviat. Et passaves el dia fora de casa i em deixaves sola. La teva prioritat va començar a ser l’alcohol i el temps que em dedicaves es va esvair. La nostra vida va fer un gir i llavors amb la mare vam decidir marxar de casa. Solament voldria que fossis el d’abans.

Xavi Baró Moles_3r B Col·legi Mare Janer

Ja som 3 més 2, un de 22 anys, l’altra de 20 i l’últim de 14. Els altres 2 són els llogaters. Ens fan treballar força, però sabem que si no ho fem, no ens faran fora. La nostra relació és molt bona, de tant en tant tenim les nostres enganxades, i més d’un cop ens despatxarien. Cada un és diferent. Quan estem tots junts els fem empipar. Cadascú té el seu propi despatx, excepte els 2 caps, ja que treballen sempre junts. Tenim sort que amb el contracte hi entra tot; el dinar, sopar. Pràcticament fem vida allà. L’oficina és petita, però hem après a conviure. Esperem que no hi hagi més inquilins. Som una família de 5 i ens estimem molt.