vane

Iker Gonzalez Beltran_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Jo era en aquella nau i a meitat del viatge ens vam quedar vagant per l’espai a causa de diverses averies. El capità ens va informar que hi havia un impostor dins de la nau. Cada tripulant havia de fer cinc feines per arreglar-la. Un company i jo vam anar junts perquè teníem molta confiança i quan vam arribar a la sala d’electricitat vam trobar un cos sense vida. Entre tots vam expulsar el Jaume, ja que ningú havia vist on era, però va resultar que no era ell. Llavors vaig haver de fer el que no volia. Quan vaig estar sol amb el meu company li vaig disparar per l’esquena i vaig acusar el Tiago, que no tenia arguments.

JOEL LLUÍS REINOSO_4t A COL·LEGI MARIA JANER

El senyor Aldin Jannet havia perdut la seva dona, feia una setmana que havia desaparegut. Estava fumant la pipa recolzat en un pi, prop de la casa deteriorada i polsegosa que havia heretat del seu pare. Quan es va cansar d’estar mirant l’horitzó i de seguir torturant-se amb la idea de no tornar a veure la seva muller, se’n va anar cap a casa. Va baixar al rebost, disposat a caçar la rata que li rosegava els queviures guardats per als hiverns freds de la muntanya. La seva dona abans les espantava molt bé amb l’escombra. Ara, el seu cadàver les atreia com mosques, i més si intuïen un hivern molt dur i el menjar començava a escassejar.

ALEJANDRO MESTRA JIMÉNEZ_4t A COL·LEGI MARIA JANER

Naixem, creixem, vivim, morim. Evolucionem, investiguem, aprenem, ensenyem. Moltes preguntes per a les quals hi ha escasses respostes. Tu mateix decideixes el teu destí, el de la teva espècie. Disposem d’un temps limitat d’existència per defecte, de manera que l’has d’aprofitar el màxim possible. Quan te’n vols adonar,  resten pocs minuts per posar punt final a la teva biografia. Just en el moment que més extenuat et sents, despertes, totalment recuperat, dintre d’un nou món desconegut per a tothom. Ningú sap res, tot és un misteri, inevitable i curiós a la vegada. Això és el conegut cicle de la vida, mai saps què serà de tu…

Alex Martinez Zaragoza_3r E EA segona ensenyança d’Ordino

El gos, el millor amic dels humans. Una mascota molt comuna que dona a les persones de totes les edats una felicitat essencial per viure. Aquest és un animal que ajuda les persones en molts aspectes de la vida quotidiana, un ésser viu preparat per conviure amb els humans. Cada dia, intento no pensar com seria un sol moment sense l’existència del teu company caní. El gos és un animal que requereix molta responsabilitat i implicació però aquestes valen la pena per tal de tindre un company tan fidel i que sempre t’estimarà com el gos. Sempre serà com el primer dia en què aquell desig es va fer realitat.

Nauel Jimenez_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Et despertes d’hora i et poses les sabates de futbol, els mitjons… Estàs llest, surts al camp, ho dones tot, t’esforces, lluites, no vols parar de jugar, segueixes i segueixes fins que… Vas corrent i les teves cames es trenquen, sents un mal insuportable, caus a terra i no sents res, estàs enfonsat en un núvol de tristesa, sents l’àrbitre xiulant, tanques els ulls, et despertes en un lloc on tens una venda a la teva cama un respirador. De sobte entra un metge a la sala, tanques els ulls i despertés al teu llit, vas al camp de futbol on estaves i et veus a tu a terra amb tots els jugadors mirant i tota la grada plorant.

Dani De Sousa Martins_3ème G Lycée Comte de Foix

Sentia una veu coneguda. Em deia que despertés. Vaig fer-ho confós: estava a classe, ningú duia mascareta, no hi havia gel… La veu que m’havia despertat em demanava si em trobava bé. Era la meva germana. Tot era com abans de la pandèmia. Confós, li vaig demanar per què ningú no duia mascareta. Què havia passat amb la Covid? Em va respondre que la migdiada m’havia afectat, que no sabia de què li parlava. Des d’aquell moment, vaig viure els millors dies de la meva vida. Tot eren festes, platja, viatges, nova gent i experiències inoblidables. De cop, va sonar el despertador! Un altre dia de classe amb mascareta m’esperava…

Gerard Daban Bartra_3ème G Lycée comte de foix

Un dissabte al vespre vaig tornar ben xop a casa a causa d’haver jugat a futbol sota la pluja. Després d’una bona dutxa, vaig posar-me a jugar a la consola. La mare, mentre preparava el sopar, va rebre un missatge de l’escola. Li deien que jo havia estat en contacte amb un positiu de Covid-19. Va venir a la meva habitació per dir-me que no podria anar al col·legi durant una setmana. Al principi me’n vaig alegrar, perquè tindria una setmana lliure; però en realitat no va compensar la feinada de recollir els treballs fets a classe. El dissabte següent vam rebre la notificació del resultat negatiu. Va passar molt ràpid el confinament!

Frida Jiménez Espin_3r A COL·LEGI MARIA JANER

Pors convertides en malsons. Una habitació, tres nens, el silenci de la nit i els crits de fons. El pensament en blanc i la sensació d’impotència. Veure el costat agressiu, perillós i violent d’algú a qui consideres el teu superheroi. I encara pitjor, observar tota aquesta agressivitat recaiguda sobre la persona que t’ha creat i donat l’oportunitat de viure. Portes trencades, llums cegadores, preguntes com: “Estàs bé? Què ha passat?” i agraïments per la teva valentia i responsabilitat amb els teus germans. Quan en realitat l’únic que ha estat és viure un malson. La crua realitat.

Álvaro Fernández_3r A COL·LEGI MARIA JANER

Ningú s’ho esperava, semblava estar bé. Ningú havia pogut creure que se li esborraria aquell somriure tan encomanadís, que tota aquella alegria s’havia anat esfumant. Des d’aquell dia no sabia com podia fer-la tornar. Els dies es van tornar grisos. Enyorava la seva veu, les seves carícies, els seus petons. No podia suportar la idea de marxar amb els meus tutors i deixar-la allà, en aquella habitació tan trista, plena de cables i tubs. Cada dia no podia evitar penedir-me de no haver passat més dies en companyia seva. No podia deixar-la anar, que fos un adeu per sempre, d’acomiadar-me amb aquells records tan foscos i freds.

Jaume Alcón Llosada_3r B Col·legi Sant Ermengol

Tot comença amb una rata, sí, una simple rata, ni la rateta que escombrava l’escaleta ni res. Resulta que va entrar en una casa per una finestra oberta. Aquella família tenia un hàmster molt semblant a la rata que havia desaparegut feia un parell de dies. Quan la va veure, el petit de la família va exclamar: papa, mama, per fi ha tornat! La va agafar amb un gest carinyós, però de sobte, la rata el va mossegar. Tenia la ràbia, tenien poc temps, van agafar el cotxe per anar a l’hospital, però de camí van xocar. Tantes coses s’han trencat per errors tan simples: una rata, una finestra oberta, una confusió, un descuit.