vane

Andrea Criez Call_4t A Col·legi Anna Maria Janer

Em trobo immers en un món brillant. Per ser el millor s’han de superar combats en els quals s’ha de pintar la màxima superfície i ajusticiar els opositors. Comença la meva primera lluita en aquest univers. Tinta per aquí, bomba per allà, m’han eliminat molts cops. Però als cinc segons revisc i torno a l’acció. Una guerra de tres minuts, es fa eterna. S’acaba el primer enfrontament. No paro de pensar: “Per què he arribat a aquest extrem?’’ El combat ha estat difícil, però he guanyat. No trobo el moment de fer-ne un altre, ha estat tan frenètic que en vull més. Però no puc fer-ne més, em criden i apago el televisor fins a un nou demà.

Beatriz Dos Santos_3ème H Lycée Comte de Foix

–Avi que em pots explicar una història?
–Sí. La nit era freda, hi havia molta boira. Jo prenia xocolata a prop de la xemeneia, quan vaig sentir “toc, toc”. Vaig obrir la porta i… Dalila que t’estàs adormint?
–No.
–No hi havia ningú, a  terra hi havia dos objectes. Vaig veure un llamp caure entre la boira. Em vaig girar, tenia davant meu un cadàver. Era de pell molt blanca, duia un vestit negre xop de sang. Vaig cridar, va treure un ganivet i va començar a caminar fins a mi, vaig córrer cames ajudeu-me fins arribar al bosc, vaig caure i quan em vaig girar… La Dalila estava roncant i l’avi va decidir que li explicaria el final l’endemà al matí.

Chiara Tor_3ème H Lycée Comte de Foix

Aquelles persones que t’han donat la vida, aquelles persones que ho donarien tot per tu, que donen el millor d’ells perquè et sentis bé. Aquelles persones que s’emocionen quan se n’adonen que deixaràs de ser petit el dia que bufes les espelmes. Aquelles persones que estaran sempre vives en la teva ment, perquè fins i tot quan estàs enfadat saps que són les persones que t’estimes més al món, i pensar que algun dia no hi seran… Aquelles persones que sempre t’han donat consells perquè aconseguim ser allò que hem triat, perquè al cap i a la fi, només et volen ajudar a créixer. Cal valorar-les aquestes persones perquè són úniques.

Àngel Calvente Dieguez _3r D EA 2a ensenyança d’ordino

La nit després d’haver fet la ouija vaig notar una presència. La vaig veure, em mirava fixament, jo també la mirava. La vaig observar una estona pensant si era real o no. Al final no li vaig donar importància i vaig anar a dormir. Aquella nit vaig somiar que era amb l’ombra, veia la meva vida per davant, la meva família, els meus amics. Notava com alguna cosa em controlava. Sabia que estava dormint, i no em podia moure. Uns minuts després em vaig despertar; encara era de nit, seguia sense poder-me moure. Aquest cop la presència ja no hi era. Em vaig despertar de nou, ara en un cementiri, amb la família al meu voltant. I jo era mort.

Ferran Botey_3r D EA 2a ensenyança d’ordino

–Hola, em dic Karen i a partir d’ara seré la teva amiga. Fins que s’acabin els caràcters et contestaré a totes les preguntes que em facis. Per exemple: quina hora és? A quin dia estem? A quina temperatura estem..? Però aprofitem perquè només em queden 384 caràcters i moriré. –Quina hora és? –Són les 8 del matí. –Això és perfecte, ara podré demanar tot el que vulgui. Com em dic? –Et dius Antonio Manuel dos Santos Burgues IV. –A quin dia estem? –Avui és 3 de desembre. Podries deixar de demanar-me coses ximples perquè em queden 115 caràcters i moriré. –Calla, aquí mano jo. Qui serà la meva dona? –La teva dona és increïble i es diu A…

Bruno Felipe Rodrigues_3r C Col·legi María Moliner
Hi havia un noi que sempre arribava a la una al banc i obria a les tres. Quan entrava, em preguntava si podia treure diners i jo li responia que es treien des de fora, al caixer. Un dia, vaig mirar què feia i aquest intentava posar diners per la ranura on s’introdueix la targeta. Al veure que tenia seriosos problemes vaig sortir per tal d’ajudar-lo a ingressar els diners. L’endemà, va tornar a aparèixer el mateix senyor i em va fer la mateixa pregunta, que si podia treure diners, i li vaig repetir que aquesta operació es feia des del caixer. Llavors, va sonar el despertador…

DANIEL MOREIRA ALVES_3r C Col·legi María Moliner
Tinc una passió que és el BMX, descens i gairebé totes les modalitats. La gent gairebé no vol prendre riscs i això a causa de persones que únicament saben dir coses negatives. Molta gent no vol practicar-lo ni aprofitar la sort de tenir sensacions úniques amb esports extrems. Cal tenir en compte que hi ha diferents maneres de practicar-lo, descens… i també diferents tipus de BMX, mesures, marques… Sempre pots trobar el teu lloc en aquest món. Sobretot, pensa que cal portar casc i proteccions per a les cames, braços i boca. Jo encara que no pugui quedar amb els amics, intento sempre sortir una mica de casa per anar amb BMX.

Albert Tomàs Bertran_3r C EA 2a Ensenyança Santa Coloma
L’Ian és un home de 32 anys. Treballa a l’oficina de correus i el seu sou no arribava al mínim. Aquell dia ja no va començar bé, el despertador es va trencar, l’aigua de la dutxa sortia freda, per esmorzar es va menjar uns pèsols freds, a més va arribar tard a treballar. Quan va arribar ja era l’hora del descans i va aprofitar per fer un son. Es va despertar i estava sol, no hi havia ningú, va anar a la cafetera però es va convertir en sorra, seguidament les taules, les cadires i per acabar tot. Es va quedar en un buit. Ell va cridar amb totes les forces però era mut. Es va quedar flotant, sol com tota la seva vida.

Albert Pujol_3r C EA 2a Ensenyança Santa Coloma
Era un dilluns com qualsevol altre, em vaig despertar a les set del matí, com sempre, esgotat.
Després d’estar una estona estirat al llit, em vaig disposar a aixecar-me. Seguidament, vaig anar al bany a rentar-me la cara per acabar de despertar-me i treure’m la son de sobre. Vaig esmorzar magdalenes amb cafè mentre mirava els missatges que m’havien enviat per les xarxes socials. Un cop acabat d’esmorzar vaig rentar-me les dents. Just després vaig posar la música i vaig acabar de despertar-me amb una dutxa. Un cop net, em vaig vestir, vaig agafar la motxilla i me’n vaig anar cap a l’escola, a partir d’allà començarien les aventures.

Claire Horswill _3éme C Lycée Comte de Foix
Tot és negre. No veig res. Qui soc? On soc? La por m’envaeix. El temps s’allarga, no sabria dir si fa anys o segons que estic aquí. Tracto desesperadament de perforar aquesta ombra i aquesta dolçor que m’envaeix lentament. I, de cop i volta, veig una llum a l’horitzó. Quan, per fi, aconsegueixo arribar a aquesta llum, obro els ulls i veig una cara angoixada davant meu. Tinc un sentiment inexplicable d’amor veient-la. Però la qüestió és: qui és? I què hi fa aquí? Amb una veu tímida demano: “Què passa doctor?” Llavors em mira i diu: “Maria, amor meu, soc el teu marit.”

Gautier Blanchard_3ème C Lycée Comte de Foix
Aquella tarda de desembre feia fred i nevava. No hi havia gaires persones al carrer i semblava que tenien pressa per tornar a casa. Però jo, no. Vaig decidir entrar al parc. Era estrany: no hi havia ningú. Estava sol. De cop i volta, un home que coneixia va sortir del fons dels arbres. El vaig saludar, no em va respondre. No m’agradava aquella actitud, què li passava? Em va saltar al damunt empunyant un ganivet. No vaig sentir res més. Em vaig elevar cap al cel. Vaig veure-ho tot de color blanc i vaig entrar en un túnel. El meu cos s’havia quedat a baix. Estava força bé. Vaig deduir que era això estar mort. I ara què?

Aroa Sancho_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Un dia més dins d’aquesta presó. Ja fa 26 anys que soc aquí i encara no n’he sortit. Al meu costat es troba un mal educat. No el suporto, sempre ha sigut el meu company de cel·la, simplement és tan brut i desorganitzat… Quan sona la sirena, tots ens dirigim al menjador a esmorzar alguna porqueria més. Sempre és una batalla a l’hora de menjar, entrepans volant, sucs vessats i així cada dia. Més tard, tots anem a la nostra cel·la a fer diferents tasques que ens encomana la cap, com fer el nostre llit, recollir…
Llavors desfaig el llit, i entra la cap i diu:
–ANTONI FES EL TEU LLIT COM EL DELS TEUS GERMANS!
–Val mama…

Joanna Ferrer_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
En un bosc hi vivia un bruixot i algú se’l va trobar fent pocions. Aquesta persona li ho va explicar a tot el poble i tot­hom espantat se’n va anar. Ningú es va quedar i va quedar ben sol, però a ell li era igual perquè sempre havia viscut sol i no l’afectava. Però, un dia, una noia va passar perquè venia a visitar el poble i ell es va amagar endins d’una cova perquè no el veiés, mentre ella va entrar per donar-hi un cop d’ull ell pensava: que no entri si us plau! Però el va veure. Es van començar a conèixer. Van acabar sent bons amics i, des d’aquell dia, mai es van tornar a separar i van viure junts com germans bruixots.

Arnau Areny Molné_3r C EA Segona ensenyança d’Ordino

Em desperto. No sé on soc. Tot és fosc, molt fosc. Sento un pip continu, molt agut i eixordador. M’angoixa. No estic bé. No sé on soc. Sento. Sento el silenci amb aquell pip continu. Cap més soroll m’ajuda a saber on soc. M’aixeco, vull sortir d’aquí, vaig cap a la porta. Però, quina porta? No n’hi ha cap. Segueixo caminant… No hi ha paret. No m’aturo, ja la trobaré. Però no la trobo. Tornaré al llit, em giro, camino… De cop em veig a mi mateix. Allà, estirat, en un llit blanc. Pàl·lid, inert, immòbil. Al voltant, tot de gent, trista, en silenci. Ja no sento el pip. Només sento plors, els de la meva mare, desconsolada. Veig la llum.

Miquel Agustí Solé_3r C EA Segona ensenyança d’Ordino

En Manel, el meu germà bessó, va sortir primer; després jo. Extrems prematurs i pesant 750 grams, lluitàvem contra la mort a contra rellotge, i ella, que és llesta i sabia de la feblesa del Manel… Malgrat haver lluitat dia i nit es va quedar sense forces i als setze dies va morir. Llavors em vaig enfrontar per primer cop a la mort i li vaig dir que el venjaria. Després d’aquest desafiament, ella em va dir que ens tornaríem a veure i així va ser: dos anys i deu mesos després vaig patir un accident molt greu i em va venir a buscar de nou. Aquest cop li vaig dir: “no em guanyaràs”, pensant, tan petit però molt gran de voluntat i esforç.

Alex Cassany_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Vaig assistir al partit de l’Andorra-Múrcia de divendres 28 de setembre, com a voluntari: jo era el mopa juntament amb el Jon. Estàvem sota la cistella visitant. El partit va ser molt emocionant, especialment l’últim quart: anàvem perdent d’1 punt a falta de 9 segons. L’Andrew Albicy, el base estrella de l’equip, va agafar la pilota, en Diagne li va fer un bloqueig al defensor i l’Andrew va entrar a cistella, va aconseguir tirar a falta d’1 segon i va encistellar! Tothom va començar a cridar d’alegria! Excepte jo… que estava estirat al terra cridant de dolor ja que m’havia caigut a sobre l’Andrew i m’havia trencat la tíbia.

Aida Lupiañez_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Era el 19 de gener, el dia del meu aniversari. Pensava que no tindria festa, em vaig enfadar amb la mare perquè no em va deixar veure les amigues. Quan vaig arribar a casa em vaig trobar un pastís i tots els amics, estava feliç. A l’hora de bufar les espelmes el meu pare em va dir que demanés un desig, no hi creia, però ho vaig fer. Com que encara estava enfadada amb la mare vaig demanar un món sense pares, sabia que no passaria. L’endemà em vaig despertar i els meus pares no hi eren, vaig trucar a les amigues i em van dir que elles també estaven soles, em vaig espantar molt, una hora després em vaig despertar, tot era un somni.

Nil Medeiros Vendrell_4t B COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Ja no deixarà les parets ratllades de negre. No escriurà la carta als Reis. No escriurà amb rapidesa. No farà la llista de la compra, aquella llista de més de cinquanta articles. Tampoc ja no escriurà aquella redacció tan extensa demanada pels professors, ni signarà aquells documents tan explícits que demanen els advocats. No redactarà aquella obra de teatre en què tant de temps ha estat pensant. Ja no ho farà. No podrà fer res de tot això, perquè la tinta negra del bolígraf taca tot allò que tant li ha costat d’aconseguir. La taca ha fet que perdés tot allò somiat en aquesta vida; se li ha esfumat tot, en ell i en l’oblit de tots.