vane

Christina Heuvel_3r E EA 2a Ensenyança Encamp
Despertar-se amb ulls espantats, amb sang al cos i terror a la cara. No és com em vull despertar. Amb un cor que no para de fer soroll. Amb una ment que no para de pensar i pensar. No és com vull viure jo. Amb un pes a sobre del meu cos, massa per a una persona sola, i amb una paraula. Tot para. La paraula que pot ajudar a veure el món, descriure les meravelles que poden fer-te feliç, que pot allu-nyar-te del món on vius. La paraula que m’ha despertat. La paraula. Escriu.

Laura Martins Soares_4t B Col·legi Anna Maria Janer
En molts indrets necessiten pau. No a la guerra, no a la violència… Si observem, podem veure que cada vegada hi ha més gent que plora. Més lluites entre estats per veure qui és el millor. Ens hem de preguntar: per què està passant això? Hem de pensar que la gent que se’n va dels seus països és gent com nosaltres, amb estudis, una feina, una casa i una família. Hi ha gent que això no ho accepta, pensa que són terroristes, que vindran al nostre país a fer mal i, en el fons, són gent que se’n va del seu país perquè ho tenen tot destruït i no els queda altre remei que buscar fora un futur per a ells i els seus fills. Reflexionem-hi.

Elvis Caubet Ascaso_4t B Col·legi Anna Maria Janer
A tots ens agradaria ser rics, però sabem que això és gairebé impossible. Els diners els guanya un treballant, però què passa amb els que no tenen feina? N’hi ha que s’han d’ocupar d’una família. Ja podrien les carrosses de Reis tirar bitllets i per Pasqua donar ous de diamant. La gent passa gana, no té casa i pateix per tirar endavant. Això es deu a la mala repartició de les riqueses. Els ciutadans no reben els beneficis d’una bona economia i aquesta pràctica els passa factura. L’estat sap que tot això passa, però per què no se n’ocupa? Això no ho sabrem. Hem de lluitar per aconseguir una realitat més justa i ben repartida.

Núria Duarte_1ère Commerce Lycée Comte de Foix
Fa dos anys que vas marxar sense que ho pogués evitar i encara que en tinc dos més que et reemplacin, no és el mateix. Mai no ho serà… Cada vegada que et veig sento que no et cuiden ni t’estimen com ho feia jo. Et trobo molt a faltar. Per què no tornes? Tots els diners que vam invertir en tu s’estan malgastant. No em sembla just. Eres el millor cotxe: un mk4 lila tan baixet, tan bonic, tan meu… Encara recordo els dies i les nits que vam estar junts, tants riures i somriures! Et segueixo trobant a faltar tot i tenir els altres dos cotxes que també m’agraden molt. Tu eres diferent, especial, no ho sé explicar. Per què no tornes?

Brian Cerqueira_1ère Commerce LYCÉE COMTE DE FOIX
Quan tenia 9 anys era un nen normal: jugava a futbol amb els amics, treia bones notes… L’únic problema que tenia era que m’agradava molt menjar. Moltes persones em criticaven pel meu físic i els companys em feien bullying sense parar. Tots els dies arribava a casa plorant i els meus pares es preocupaven pel meu estat d’ànim. Un dia els vaig dir que volia practicar karate per defensar-me. Ho van acceptar. Vaig començar les classes i cada cop em sentia més fort, tant mentalment com físicament. Al cap d’un temps em vaig poder defensar dels insults, de les amenaces i de les pallisses i des d’aquell dia vaig poder ser jo mateix.

Sara Penedones_3r A ea 2a ensenyança d’ORDINO
Avui m’havia despertat a les 5 del matí amb un calfred, la veritat no sé la raó, ja no tenia més son. Vaig anar a esmorzar com sempre, unes torrades amb mantega amb un got de llet. Vaig encendre la televisió, però clar tan d’hora no hi havia res interessant per veure, la vaig apagar. Ja eren les 5.45. Vaig agafar el meu telèfon i quan vaig entrar vaig veure uns 10 missatges. Eren de la meva millor amiga, justament me’ls va enviar a les 5 del matí. Segur que era una coincidència o potser no. Tenia por d’obrir els missatges. Tenia por que li hagués passat alguna cosa dolenta. Finalment vaig trobar el coratge suficient per obrir-los.

Alexia Ferreira_3r A EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO
Ara mateix soc un tifó d’emocions bones i dolentes. Et preguntaràs: per què “amor”? L’amor et fa veure les coses des d’un altre punt de vista, és un sentiment molt delicat en els joves adolescents. L’era actualment dita “pavo o l’adolescència” és bastant complicada de controlar per nosaltres (adolescents) i pels adults, especialment els pares. Com he dit anteriorment veus les coses des d’una altra perspectiva, sobretot els nois. Com sempre els nois són la conseqüència d’aquest tifó. Tot tipus de detalls que observen els meus ulls són estudiats amb lupa fins que arriba el moment de descobrir el que tot­hom sap, estic “enamorada”.

Clara Aldosa Martínez_4t C COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Col·locada sobre un prestatge, sempre espero que algú m’esculli, pel meu model de línies, pel meu color, la meva marca. Penso que els agrado per com soc, em posen dins d’una bossa i qui sap si em portaran al meu últim destí, que pot ser una casa, una oficina, un estudi important, o a un lloc on un nen, simplement, s’hi entretingui fent gargots. Quan m’obren i sento el pessigolleig dels dibuixos i escrits que tracen i queden marcats sobre el meu cos, em veig diferent, més bonica. Puc arribar a ser una eina molt útil per a un escriptor, per a un arquitecte. O puc ser un bon utensili per a un alumne amb molta feina per fer i per escriure.

Àgada Babot Carreiro_4t C COL·LEGI ANNA MARIA JANER

A vegades tot no surt com desitgem, a vegades passa totalment el contrari, però no hi ha res a fer. Sovint, et sents buit per dins però fas un esforç perquè la gent no ho noti, intentes fer-te el fort i encarar les situacions quan en realitat l’únic que et demanes és per què jo? Podria passar-li a qualsevol altra persona. Però tots tenim moments difícils a la vida, ja siguin familiars, econòmics, d’amor, d’amistat… Potser la persona que tens just al teu costat està tenint un mal moment, però només pensem en nosaltres, nosaltres i nosaltres… Obre els ulls i mira al teu voltant, veuràs que el teu problema pot resultar insignificant.

Gerard Drets_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX
Tothom es pregunta, si un gos o un gat? Doncs jo us diré que m’agraden molt més els gossos. Un gos és una alegria. Quan et veu arribar, i te’l trobes movent la cua i amb aquella cara d’alegria, tot el dolent que t’ha passat durant el dia, s’oblida. Són molt agraïts i mai et demanen res a canvi. Però tenir un gos també és una molt gran responsabilitat. Jo, concretament tinc dos gossos. Un és un Golden Retriever que es diu Trasto. El Trasto ara té 10 anys. El més jovenet es diu Zeus i té un anyet i el més curiós és que el Trasto és el pare del Zeus. I en aquests moments ja estic desitjant arribar a casa i veure’ls. Em sento afortunat.

Dídac Larregola_3ème G Lycée Comte de Foix
Els somnis són com un joc per al nostre cervell. En canvi, per a nosaltres, són una aventura creada per la nostra ment. Els somnis consisteixen en una història creada a partir de tot allò que s’ha viscut al llarg del dia. En realitat són tot un misteri. També hi ha els malsons, que són la part obscura dels somnis. Es podria dir que és la part dolenta del que t’ha passat durant el dia. Normalment el nostre cervell produeix fins a 5 somnis en una nit, així que de 5 somnis, un d’ells normalment és un malson que et fa passar una mala nit. El pitjor de tot és que, a més a més, n’hi ha que et desperten, de la por que t’arriben a produir.

Carla González_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Un noi alt, ni molt prim ni molt gras, amb ulls clars (millor blaus), cabell curt, morè, que sigui esportista, intel·ligent, ric, amb bon gust per vestir, que sigui sentimental, és a dir, que sempre m’escolti, que mai ens enfadem, que sempre estigui amb mi, que no rigui dels problemes que tinc perquè per a ell són ximpleries, que no ronqui, que si s’ha de tirar un pet, ho faci al lavabo i no al sofà, que cuini com un xef, que no passi de mi quan estigui mirant un partit de futbol i que sàpiga cantar o tocar un instrument. Oi que tot això sona molt bé? Doncs per a mi no, perquè a vegades la perfecció és avorrida… I tu, què busques?

Maider Garrido_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Era de nit i havia arribat l’hora. En Lluís sabia que els monstres vivien sota els llits… Però el seu entrava per la porta donant crits incomprensibles: “Adsk grr jjih!” Ell es va tapar i va tancar molt molt fort els ulls, ja que així estaria protegit dels monstres dels malsons… Però al seu, no hi havia mantes que l’aturessin i, amb les seves potents urpes, el va treure del llit. Va tirar-lo a terra i va intimidar-lo, colpejar-lo per demostrar que, com a bon monstre que era, no tenia pietat ni compassió. I quan ja en va tenir prou, va agafar l’ampolla de whisky i es va allunyar. En Lluís, llagrimós, va dir: “per què, pare?”

Janire Atanes Fernández_3r B Col·legi Maria Moliner

Tots deien que el Mario estava boig perquè deia que veia monstres per tot arreu. A casa, a l’escola, als vehicles, al carrer… mirés on mirés allà estaven. Alguns deien que tenia molta imaginació; altres que havia d’anar al psicòleg. El Mario tenia por, deia que els monstres fan coses dolentes, que no hi pots confiar mai. La gent li deia que no temés, que no eren de veritat. Els seus pares ja no sabien què fer, tenien por que de veritat fos boig. Els nens de la seva escola se’n reien i li feien coses dolentes. El Mario estava trist: ningú l’entenia, no veien el que passava, no com ell almenys. El Mario era el més assenyat de tots…

Harold Ramos Bonilla_3r B Col·legi Maria Moliner

Et miro des de la llunyania amb ganes d’abraçar-te, tocar els teus cabells suaus i sedosos però la por no em deixa moure. Cada cop que parlo amb tu dic moltes rucades, em poso nerviós, m’amaro de suor, penso en tu, però tu no em mi. La meva ment em diu que t’oblidi, que serà millor per a mi. El meu cor, però, em diu que és perfecta, que no l’oblidi, que ella és la indicada. No tinc ganes de res. No menjo, ni dormo, ni jugo amb els meus amics, tampoc tinc ganes de sortir al carrer. No tinc res a fer. Tots el dies em semblen dolents si no hi ets tu. Podria dir que l’Amor és una malaltia, podria dir que estic malalt de tu.

Andreu Bosch_3ème C Lycée Comte de Foix

Cada dia entro en aquesta aula, és una aula vella. Però avui, a la classe d’arts plàstiques, els meus companys de classe i jo hem tingut una idea: li hem dit al professor si podíem decorar l’aula com a pròxim treball d’arts plàstiques. Ell hi ha estat d’acord, ja que havíem acabat la lliçó i havíem tingut un comportament exemplar. Llavors hem deixat anar la nostra imaginació. Tots els companys hem agafat cartolines, papers de colors, aquarel·les, llapis de colors, pintures, etcètera. I li hem donat vida a la nostra aula. La recompensa ha estat fantàstica, ja que perdurarà en el temps. Tot ha quedat artísticament bé. Som uns genis!

Noemí Ramos Abadie_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

En l’amor tot s’hi val, primer de tot hi ha una flama que crema dins del cor de dues persones. Un cop unides es creen moltes il·lusions: durarem fins a la nostra mort, ens casarem, tindrem fills, lluitarem junts… Tot sembla tan fàcil dit així. Aquella persona que tant estimes et fa sentir única i t’ho creus. Però quan arriba el final et sap greu haver cregut tot allò que t’ha trencat el cor: aquelles coses que tothom voldria, aquelles il·lusions i vivències que t’acompanyen s’esvaeixen en un segon. Una única il·lusió es pot convertir ràpidament en un malson i ets la persona més infeliç del món. He de ser breu, quina llàstima!

Nagore Blanch Ferré_3r B EA 2a ensenyança d’Encamp

Una nena que es deia Marta, un dia va sortir a passejar pel costat de la platja, ho feia sovint perquè així s’oblidava de tots els problemes. Aquell dia, mentre caminava, va escoltar com si algú la cridés pel seu nom. Ella no tenia parella perquè mai ningú l’havia estimat, es va girar i era un noi, molt guapo, i es veia molt educat. La Marta no sabia si ell l’havia cridat i va seguir caminant. Una estona després aquell noi se li va posar al costat, perquè es veu que estava interessat en ella, la volia conèixer. Van estar parlant sobre la seva vida, la Marta estava sorpresa, no entenia res, només que volia seguir coneixent-lo.

Toni Riba Palma_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Hi havia una vegada un pagès molt simpàtic, bona persona i s’estimava molt el seu poble. Un dia el bon pagès se’n va anar a cuidar el seu bestiar i va trobar una font que brillava molt. El pagès s’hi va acostar perquè s’havia fet un tall a la mà, se’l va netejar i se li va curar de seguida. Se’n va anar corrent cap al poble i li ho va dir a l’alcalde, que va anar a comprovar-ho i va posar el peu on tenia una cicatriu a l’aigua. Ell també es va quedar sorprès, però va dir que tot allò era mentida i que allà l’únic que havia trobat era un os. El pagès quedà com un mentider, ja que l’alcalde va voler treure benefici d’aquella font

Ilargi Bazán López_3r C EA segona ensenyança ordino

Anant cap a l’estadi on competiré reflexiono sobre tot, tinc por o estic nerviosa. M’aproximo a la banqueta on estaré asseguda mirant com passen les hores fins que em toqui. Toca anar a pesar-me. Agafo la llicència i el passaport de la butxaca petita de la motxilla i em dirigeixo cap a la saleta on hi ha una bàscula amb un senyor molt seriós apuntant sense dir res. Torno a la banqueta on hi ha el meu club i passen les hores… fins que sento, de fons, entre tots els crits d’ànim, el meu nom. Veig la pista i el meu color de peto. Agafo el casc i me’l poso sota del braç esquerre. Bufo, entro a la pista, miro la contrincant als ulls.