vane

Perry Solomon_1r A científic ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT
Jo l’abraçaré ben fort i me l’emportaré! Ella és tota amabilitat. Quan es prepara quelcom, sempre n’ofereix a la resta de companys. Sovint pregunta pels meus pares, somriu amb els meus acudits i respon amb dolçor. És atenta, càlida i propera. Cada matí, somnio d’acariciar el seu cabell suau i sedós. Somnio de recór­rer amb els meus dits la seva pell i envoltar el seu coll… Prémer-la amb totes les meves forces i sentir com la seva respiració s’apaga lentament… I dedicar-li una mirada amb un somriure d’orella a orella.

Ariadna Sobré_1r A científic ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT
Tothom té somnis. Poden ser tant ficticis com reals. Ens fan sofrir, plorar, tenir por, esgarrifances…D’altres et fan riure, t’animen, et fan sentir especial… Però tots són diferents. Hi ha molts somnis que no es somien, sinó que s’aconsegueixen. Lluitaràs, sofriràs i, fins i tot, t’hi pots deixar la pell per poder aconseguir tot el que et proposes, però no et pots rendir, sempre has de seguir fins al final. Sé que sóc jove i tinc infinitat de  somnis, però n’hi ha un que el tinc ben clar: poder estar sempre amb ell.

Miriam Airosa_2n B batxillerat INSTITUT ESPANYOL

Teníem el nas a tan poca distància que vaig pensar que amb un suau moviment podríem besar-nos. Però el que més em va impressionar van ser els teus ulls. Els nostres ulls es van fer un de sol en unes mil·lèsimes de segon, els meus amb tu dins i els teus amb el meu reflex. En aquell moment et vaig dir t’estimo. I em vas besar i l’únic que vaig sentir va ser “t’estimaré fins a la fi dels meus dies”.
Però tinc por que en la mateixa mil·lèsima em quedi sense tu, que em diguis adéu. Hem arribat al punt en què no sabem ni com expressar-nos, les paraules s’amaguen, les bogeries ens persegueixen i a la fi arribem els dos a la mateixa meta.

Lucía Franco_2n B batxillerat INSTITUT ESPANYOL

Em miro al mirall, i no sóc capaç de reconèixer la imatge que aquest em torna. No hi cap rastre d’aquella joveneta rossa i d’ulls blaus, que amb una paraula dels seus vermellosos llavis, aconseguia embogir tots els homes del barri. El reflex del mirall em mostra una dona gran, de cabells canosos i ulls tristos, una dona que no sóc capaç d’identificar. El temps i la meva joventut es van esvair com la sorra a les mans. Un dia era una jove preciosa, i de cop i volta, sense adonar-me’n, era una dona feta i dreta. El temps corre, vola, més ràpid del que creiem, com un ocell en llibertat al qual no podrem atrapar mai més.

Aida Bueno_Sanitari i social 2 C. FORMACIÓ PROFESSIONAL

Surt el sol, el cel és d’un blau intens. Comença un nou dia i una nova rutina. No! Avui és diferent. Una etapa finalitza i en comença una altra. La meva professió es posa en marxa. Em sento realitzada. He aconseguit el que volia i  em dedicaré a ajudar a persones en l’àmbit físic i social. Marxo a Àfrica,  escoltaré les veus de les famílies,  vetllaré per la seva qualitat de vida, aprendré d’aquelles persones que realment ho passen malament i m’oblidaré de la societat materialista i egocèntrica que ens envolta. Estic convençuda que  viuré experiències que em marcaran per sempre i m’ajudaran a ser una persona millor.

Anna Bozo_Sanitari i social 2 C. FORMACIÓ PROFESSIONAL

En aquest món on vivim hi ha moltes classes d’animals. Els animals del zoo com escurçons, camells…, els animals domèstics com gossos, gats,… els animals de granja com porcs, gallines…
Ara bé, la gran Arca de Noé és a la societat on vivim. Hi ha un gran ventall d’escurçons que devoren amb la seva llengua a tots els qui poden, els camells que no saben guanyar-se la vida d’una altra manera que no sigui destruint la dels altres, els gossos que et borden quan poden, les gallines que es passen el dia escatainant. Per tant, per veure animals no cal anar ni al zoo, ni a les granges; les persones del carrer en som un bon exemple.

Aitor Neira_1ère Rest. LYCÉE COMTE DE FOIX

Era el primer partit de la meva vida. Ens jugàvem un títol tan important com la Champions League. Davant nostre, noranta minuts ens separaven de la glòria o de la tristesa. Vestíem de blaugrana i els rivals de vermell. El nostre himne sonava. Tothom aplaudia i cridava el nom de l’equip. L’estadi estava ple, no hi cabia ningú més. L’àrbitre va fer el sorteig, vam guanyar nosaltres. El partit es posava en marxa i tothom ens animava. Estàvem igualats. Tantes ocasions i no vam marcar… Ens van marcar el primer gol, el segon, el tercer i molt enfadat, vaig apagar la consola sense pensar-m’ho dues vegades.

Antònio Martos_1ère Rest. LYCÉE COMTE DE FOIX

La veig sola i asseguda en un banc. Es gira i em veu. El cor se m’accelera i no sé què fer, si dissimular o seguir mirant. Al final, decideixo abaixar el cap i seguir el meu camí. La primera vegada que la vaig veure va ser fa un parell de setmanes, aquí, al parc. Les nostres mirades es van creuar i em vaig enamorar. Des d’aquell dia, he anat tots els dies al parc però no l’he tornat a veure. Fins avui. De sobte, s’aixeca i marxa. Jo intento seguir-la però sóc incapaç de seguir el seu ritme. En aquell moment, penso que no la tornaré a veure, que m’oblidi d’ella, ja que mai estaria amb un noi en cadira de rodes.

July Belio_1r DEP Secretariat Multilingüe C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL
Em vaig llevar com un dia qualsevol. Aquell matí em sentia buida. Vaig aturar-me per pensar què em passava. La meva ment estava bloquejada. Vaig intentar distreure’m: endreçar, llegir… Uns minuts més tard, vaig anar al menjador i m’envaí una gran tristor. Volia endevinar què tenia aquell matí, vaig entrar a una habitació i… solitud. Després,  vaig ficar-me a la del costat i un cop de vent em portà una ràfega de sentiments. Vaig observar aquella cambra de dreta a esquerra i em vaig adonar que em faltava, ELL, la persona més important de la meva vida. Des d’aquell moment el sentiment de soledat m’acompanya contínuament.

Francesc Gonzàlez_1r DEP Secretariat Multilingüe C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL
Milions d’emocions es desenvolupen diàriament al meu voltant i ets tu qui em desintegres pintant aquestes nits negres. Tu, reina entre mil reis, et manifestes en forma de hip-hop però vesteixes clàssica i segueixes tenyint-te de gris. És impossible parar-te quan surts d’un pentagrama, entres per l’oïda i t’hi retenim. Les teves flames mai s’apaguen i en som presoners. Molts han intentat desertar però tu els ho has impedit. Premo el play i somio. Sempre m’has acompanyat: trist, alegre, decebut, enyorat… TU, sempre, al meu costat, Música.

Malta da Silva_2nd C LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia d’estiu, en el qual feia molta calor, hi havia una, i només una escola que feia classe i en una aula, estaven fent un examen final! Llavors un noi, ros, va demanar una resposta al company del seu costat. Tot era tranquil, massa tranquil. De sobte, va aparèixer d’entre les tenebres, el dimoni, el diable, Satanàs: el Professor! El Professor es va apropar, i tot cridant-lo, l’assenyalava ominosament. El nen va alçar els braços i, tot ploriquejant, va demanar compassió. El pèrfid professor que no tenia cap escrúpol, li va estirar una orella i li va donar un cop de peu al paner i el pobre noi va sortir disparat de classe.

Andrea Camp_2nd E LYCÉE COMTE DE FOIX

Em vaig parar en aquella pàgina, en aquella imatge. En aquell àlbum de la meva vida en el qual apareixien totes les persones que havien entrat en ella. Veia com els meus amics canviaven i creixien amb el temps, com alguns desapareixien tristament i d’altres arribaven com un simple regal. Però aquella pàgina amb una sola fotografia que guardava d’anys enrere, la que sempre em feia parar i pensar en els bons moments passats amb ell i que ja s’havien esfumat. Ara ja és tard i jo em quedo aquí asseguda a la butaca amb el meu gat negre i arrugues a la cara. Tanco els ulls i m’adormo endinsada en aquells records inoblidables.