Roberto Dos Santos_1r B CIENT. ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT
Hi ha èpoques en la vida en què un no pot fer res per canviar el seu destí i que per molt que ho intenti no ho aconsegueix. Molts cops volem arribar a fer alguna cosa important en la vida, com ser futbolista, astronauta…, però de sobte comencen a sorgir els problemes i ens hem de rebaixar a la nostra realitat, que a vegades resulta ser molt diferent a la que creiem viure. Només alguns privilegiats arribaran a aconseguir els seus somnis, però això sí, lluitant i amb esforç. I així és la vida, una lluita constant.
vane
Ningú se’n recorda
Nil Zamora_1r BATX CIENTÍFIC B ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT
Sé que tothom hi ha passat, així és la natura i així és com començà tot: un dia com un altre, que deixaria de ser-ho en uns instants. De cop, una llum va envair la cambra; jo, acostumat a les fosques, no vaig poder veure-hi res, i vaig notar com unes mans m’agafaven i m’estiraven. Aquell moment se’m va fer etern, però després quan ja m’hi vaig acostumar em vaig adonar que estava cobert de sang. Al mirar al voltant vaig entreveure un munt de gent que no em deixava d’admirar. Encara no sé com, em vaig tornar a adormir. Realment, tampoc me’n recordo, però així és com vaig néixer.
Contra el temps
Joshua Sarrat_1r ARTÍSTIC B ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT
Sent el soroll estrident del tren a l’arribar. La porta s’obre, invitant-lo a entrar a dins. Dubta un segon i, finalment, hi puja. El tren arrenca. El passatger mira per la finestra mentre aquest agafa velocitat. Veu els seus records més tendres, la seva infància, el seu primer amor. El paisatge de colors vius passa a donar lloc a la maduresa. El casament, els fills… totes les instantànies de la vida li vénen a la memòria com si fos una pel·lícula. De sobte, el tren accelera. Totes les imatges i records passen fugaçment pel seu cap. Nota com se li arruga la pell. Surt corrents i salta del tren: ha sobreviscut a l’efímer curs del temps.
La felicitat
Júlia Baron_1r ARTÍSTIC B ESCOLA ANDORRANA DE BATXILLERAT
Que lluny que queda la nostra felicitat, oi?
O pot ser que tan sols estigui a uns passos però no vulguem caminar més?
Tendim a quedar-nos parats i indefensos davant dels problemes, dels errors i de les pors.
Però potser és hora ja de començar a trencar aquests murs i, amb optimisme, començar a lluitar per poder assolir aquesta esperada felicitat.
Realitat somiada
Ignacio Arrarte_4t ESO B COL·LEGI JANER
Tranquil, els somnis són només somnis que un dia deixaran de ser-ho. Un somni és una realitat irreal sense cap sentit, imaginar mentre un s’enganya a si mateix. Un dia un somiador va pensar: per què continuar enganyant-me, imaginant-me coses que en realitat no existeixen, que envaeixen la imaginació? Capficat medità i, en silenci, intentà oblidar-ho. Sona el despertador i d’un altre somni es desperta. Un altre dia en la realitat, on tot és veritat, on per avançar no es mira mai endarrere, sempre endavant. Passen les hores, torna al llit. Posa el despertador, comença a descansar. Entra de nou en un somni i marxa de la realitat.
Gravat
Natàlia Visa_4t ESO B COL·LEGI JANER
Un home gran i savi, que duu la cara marcada pel pas del temps, amb afables solcs que el fan semblar centenari, amb un meravellós somriure que li retorna un xic de la joventut que un dia va perdre.
Viu aferrat al passat, a aquells temps on tot era més senzill, revivint els moments de plena felicitat.
Una essència impossible de poder fer desaparèixer, una essència a la qual és impossible d’anar-se’n de l’intel·lecte dels seus descendents.
Ara sí
Eric Gutíérrez_1r MICRO FORMACIÓ PROFESSIONAL
Ara sí, t’he trobat.
Ara sí, després d’haver-te enyorat ja estàs al meu costat.
Ara sí, que et veig.
Ara sí, et puc abraçar.
Ara sí, no et perdré mai.
Ara sí, dormiré al teu costat.
Ara sí, t’he tornat a perdre, quina mala sort!
Ara sí, torno a buscar-te.
Ara sí, et segueixo la pista.
Ara sí, ja no et trobo tant a faltar.
Ara sí, em sembla que ja hem acabat.
Ara sí, me’n recordo, de tu.
Ara sí, t’he tornat a perdre, quina mala sort, on estàs piloteta?
Ara sí, t’enyoro un altre cop.
Ara sí, tornem a començar…
Penediment
Jordi Vilaró_1r MICRO FORMACIÓ PROFESSIONAL
Encara me’n recordo, farà cosa d’un any i mig del meu primer amor. Me’n recordo, d’aquells moments especials. Me’n recordo, d’aquell dia que la vaig veure per primer cop amb aquella cara tan minyona i amb aquella simpatia única. Des d’aquell dia ja vaig pensar que era única. Era per a mi una persona molt especial. Me’n recordo, d’aquelles tardes de ple estiu i de ple hivern al parc, úniques i inoblidables. Però encara me’n recordo, d’aquell dia en què la vaig errar i per culpa meva em va deixar i després d’un any i mig encara me’n penedeixo, del que vaig fer i de tot el que la vaig fer patir. Ara mai més la tornaré a tenir.
Tornar al passat
Jessica Antunes_3r A secundària ESCOLA ANDORRANA ORDINO
La vida està dividida en petites etapes: neixes, vas creixent, comences a ser un adolescent, més tard t’adones que et fas adult i finalment envelleixes. Vista així la vida sembla curta, i no dic que no ho sigui. Però sempre hi ha aquells conflictes que fan sentir que la vida és més llarga. Molta gent diu que la millor etapa és quan ets adolescent, perquè és quan comences a experimentar les noves sensacions i comences a veure la realitat. Per això moltes persones somnien a tornar al passat i tornar a viure el que ja han viscut, ja que creuen que no ho van aprofitar bé. Però ara et pregunto, creus que has aprofitat bé la teva vida?
Floretes
Ana Estévez_3r A secundària ESCOLA ANDORRANA ORDINO
Quan dius a algú la paraula “amor”, pensa: en coses ideals. La realitat? No és així. Hi ha relacions que al principi són tot floretes. Perquè aquestes “floretes” sense que te n’adonis es converteixen en espines que se’t claven al cor. Hi ha parelles que no poden estar juntes pel que sigui i això els causa molt de dolor. Hi ha també, la noia que s’enamora i viu una típica història d’amor amb la seva parella. Crec que hi ha poca gent que sàpiga què és l’amor real. Aquell com provar una droga? Que un cop en proves no ho pots deixar? Aquell que deixa el cor fet miques? El que té una passió desenfrenada? No ho sé. No ho he experimentat mai.
Coses del futbol
Joan Comas_3r F LYCÉE COMTE DE FOIX
Tot va passar un dia que vaig anar a veure un Barça-Madrid. Entre les aficions hi ha moltíssimes diferències i molt sovint l’ambient s’escalfa i fora del camp passa allò que no ha de passar. Un dia em vaig trobar involucrat en una d’aquestes baralles. No sé per què tots es van començar a barallar. A mi em van pegar, m’hi havia de tornar, tot va anar malament, van arribar els mossos d’esquadra i se’ns van emportar a tots. Jo que encara no era adult em van dur en una altra sala i van trucar els meus pares. Quan van arribar i en veure en l’estat en què em trobava se’m van emportar a l’hospital i em van castigar un més sense ordinador.
Última nit
Jon Iriarte_3r F LYCÉE COMTE DE FOIX
És de nit, és fosc. Com sempre, hi ha festa. Surten dos nois d’un bar, beguts. L’un cau, l’altre gairebé. Riuen sense control, tot els fa gràcia. Arriben a un cotxe que ja té algunes ratllades i hi pugen. El que havia caigut s’asseu al lloc del conductor intenta engegar el motor, s’equivoca i ho encén tot tret del motor. Al final, ho aconsegueix. Se’n van carretera amunt. Passen cinc minuts, deu, quinze. Silenci. Passen cinc minuts més, deu més, quinze més. Se sent una sirena que s’apropa més i més. És una ambulància que va carretera amunt.
Si ho diu la iaia…
Maria Zorzano_Terminale ES LYCÉE COMTE DE FOIX
Sovint no fem cas a la gent gran, pensem que són massa vells i que justament per l’edat que tenen no ens poden entendre. Però tot sovint ells tenen més raó que qualsevol. Ells tenen experiència, no perquè hagin estudiat molt, però perquè la seva vida va ser així. Ells han viscut amb les coses més simples del món durant la seva adolescència, a la millor han patit gana alguna vegada de la seva vida, ells han treballat molt abans que nosaltres. I no se’n queixen, són feliços quan ens expliquen els seus records. Ells són el nostre patrimoni, és gràcies a ells que ara estem aquí. I nosaltres no els escoltem! Per què tanta indiferència?
Records
Melina Campaña_3r ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Recordo el primer dia que et vaig veure, vaig sentir que només series per a mi. Recordo com caminaves i com em miraves. Recordo el teu somriure i el teu cor bategar. Recordo la teva mà tocant-me els cabells i la teva veu dient-me t’estimo. Recordo la teva boca tocant la meva. Recordo aquella tarda en què ens vam escapar i em vaig sentir feliç al teu costat. Recordo riure amb tu a l’herba. Recordo el teu perfum que va quedar a la meva roba. Recordo aquell dia a la platja i la teva pell bronzejada. Recordo la teva mà en dir-me adéu i veure’t marxar després. Records i més records, és només això el que em queda de tu.
Sóc aquí!
Pol Ulier_3r B ESO COL·LEGI JANER
Hi havia una vegada un conte molt petit, molt petit, que estava trist. Només els seus germans més grans tenien èxit. Els escriptors més il·lustres no l’ajudaven, els petits no el coneixien i els grans no li trobaven sentit. Fins que un dia algú es va fixar en ell i va tenir una idea. Va cridar un munt de joves que van escriure contes amics. Van treballar de valent per a poder-ho aconseguir. Alguns van escriure amics ferotges i terrorífics, altres amics valents i coratjosos i uns quants amics menuts i bonics. Tots plegats es van reunir en un llibre estrany on no hi havia cap dels seus germans més grans. I ara sóc aquí!
Llibertat sota somni
Carles Rusinyol_1r A EL CENTRE DE FORMACIÓ PROFESSIONAL AIXOVALL
No me’n recordo, però sí que em ve al cap l’intent desesperat d’aixecar-me d’aquell somni. Quan per fi em vaig poder llevar i vaig ser conscient d’estar despert, vaig recordar que volia ser lliure. I amb el fracàs de l’intent de despertar, vaig adonar-me que la millor manera era somniar i no abandonar aquella obsessió de ser lliure sense cap mena de restriccions, d’ordres ni d’obligacions, simplement ser lliure.
El príncep vertader
Andreina José Silva_2n C SE ESCOLA ANDORRANAN BATXILLERAT
La Blancaneus estava a casa. Algú trucà a la porta, ella obrí. Una velleta li donà una poma. Blancaneus sabia que estava enverinada i la rebutjà. Sí que ho estava, però només feia efecte quan algú la rebutjava. Van arribar els nans amb el príncep. No podien creure que hagués tornat a caure en el mateix error. El príncep anà al castell i va voler lluitar per salvar la seva estimada. A la porta del castell hi havia un cartell: “La Blancaneus despertarà quan un príncep que sigui el seu vertader amor li faci un petó.” Ell va apropar-se a la casa on era ella. Ella no hi era. Va comprendre que el seu vertader amor era un altre príncep.
Bosc
Meri Martínez_2n C SE ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT
És de nit, el cel està estrellat, els arbres parlen i ballen amb el vent. Se senten passos, un grup d’animals de pelatge indescriptiblement bell desfila serè, noble, orgullós. L’aigua del riu corre riallera entre els matolls. Se senten més sons, però aquest cop no són animals, és una veu, una veu femenina, una veu harmoniosa, dolça, tranquil·la, que interpreta una melodia de bellesa sobrenatural. Es troba en una clariana on hi ha un llac en calma. Tot està inundat de la llum de la lluna plena. Plomes blanques cauen del cel. Dins del llac hi ha una roca i sobre aquesta no hi ha una dona, és un àngel qui canta.
El cel és el meu límit
Clàudia Guri_4t B SECUNDÀRIA EA SANTA COLOMA
Néixer, créixer i morir; d’això és del que tracta la vida. Però la pots viure de diferents maneres. La gent pensa que hi ha moltes formes de viure-la, però realment n’hi ha dues. Pots decidir gaudir-la, tenir objectius, raons per viure o simplement observar-la; deixar passar el temps i no viure el present, no deixar fugir el passat i no voler que arribi el futur. Qui la gaudeix és realment viu, aprofita cada segon per fer el que calgui i per arribar on vol, per tenir un gran futur; en canvi, qui es limita a observar-la, mor amb la mateixa sensació que quan va néixer. “El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels somnis”.
Per què et queixes?
Edith Segovia_3r B SECUNDÀRIA EA SANTA COLOMA
Si el mal té remei, per què et queixes? Si no en té, per què et queixes? I remarco: per què et queixes? Si té remei, millor, cuida’i i viu la vida. Si no en té, cuida’t i gaudeix del que, per dir-ho d’alguna manera, et queda. Perquè si et passes la vida queixant-te i queixant-te del que et passa o no et passa, i dient-te a tu mateix: estic fet un desastre, acabaràs tenint el que no hauries de tenir i, en definitiva, acabaràs fet un desastre. Però si vius, gaudeixes i et dius a tu mateix: cal disfrutar ara, viuràs el que et queda fent notar la teva presència i moriràs deixant una petjada profunda en els cors d’aquells que t’estimen.