vane

Álvaro Robles Romero_3r B COL·LEGI MARE JANER

-Maite, vull arreglar-ho, vull que parlem- va escriure-li el Ferran. -Ferran, per què m’escrius si saps que no et vull veure ni en pintura? -va contestar-li la Maite sense conèixer les conseqüències d’aquell missatge (…) Ferran, si us plau, no enviïs missatges. Estic fent una ruta de senderisme.
-Escolta, Maite, porto 2 dies rumiant-ho i simplement et dic que ho sento, l’he cagat, et vaig enganyar amb ta germana, no sé què em va passar pel cap (…) Maite, fes-li un cop d’ull. Si no vols perdonar-me ho entendria, però mira-te’l, la resta serà decisió teva.
Setmanes després va ser descobert el seu cadàver als peus d’un barranc.

Izan Reche_3r B COL·LEGI MARE JANER

Tinc un full blanc sobre la taula mirant-me com el miro amb cara de badoc. Passo hores davant seu pensant alguna cosa original per posar, preguntant-me si em sortirà. Espero que a la professora li agradi aquest treball. No sé què escriure, espero que em vingui al cap alguna idea per posar. Només apunto el que em passa pel cap. Espero sortir-me’n per poder-lo lliurar a temps, perquè no vull treure pas un zero al treball o un full d’incidència m’arribarà a casa. Crec que la meva imaginació no és molt bona. Semblo la Dori de la pel·lícula Nemo, per això apunto el que em passa pel cap, i finalment acabo fent el microrelat.

Manel Herrero_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

La Dolors Martínez és una esportista d’elit cansada de la pressió a l’hora de competir. És tanta la pressió que alguna vegada s’ha desmaiat en plena competició. Tot plegat va fer que no volgués competir més, però li va sorgir un gran dilema, ja que li encanta l’esport. Després de parlar amb molta gent i analitzar els pros i els contres va decidir comprar-se una WII. Al cap i a la fi, li produïa la mateixa sensació i es podia dedicar a l’esport. Això va fer que comencés a crear nous dispositius per tal de no haver de separar-se de la consola. Dos dels invents  més exitosos van ser el comandament forquilla i la consola microones intel·ligent.

Júlia Guillermo_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

L’estiu ha acabat, comença a fer fred. Deixem al passat les nits llargues i caluroses, les tardes amb amics i la brisa marina acariciant-nos amb suavitat. Aquell amor d’estiu curt però molt intens, trist però nostàlgic. Aquell color que tenim a la pell que ens apuja l’autoestima perquè tot ens queda bé. Comencem la rutina entre amics i companys, que no aguanto perquè no tenim res a veure. El fred intens i la humitat que ens despentina. Els arbres a poc a poc es van despullant i porten fulles d’un color càlid. Els dies curts i les nits cada vegada més llargues. I de sobte arriba la tardor, enyoro aquelles càlides tardes d’estiu…

Bertran Mañaricua_3r Col·legi Sagrada Família

És una dona ja de certa edat de qui ningú sap el seu nom ni el seu origen però que tothom que viu al barri coneix, una dona que per molt que la vulguis evitar acabes trobant. És una senyora molt gran que alguns fins i tot creuen que té segles i que sempre que la trobes et comença a parlar. I sempre t’explica la mateixa història. Ara no me la facis explicar, perquè quan parla, no l’entens però tu fas que sí amb el cap, perquè com al final no facis veure que et fa gràcia s’enfada amb tu. I no seria el primer cop que un jove ha acabat agredit per aquesta senyora anònima d’una edat desconeguda. Així que ja sabeu una història més.

Júlia Lorente Nieto_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Em vaig aixecar amb un so molt molest, l’alarma del meu rellotge. Vaig sentir com algú em deia bon dia des de la cuina. Qui era? Que estrany! Em vaig aixecar de pressa i el meu gos em va preguntar com havia dormit amb la meva veu. Què estava passant? Per què el meu gos tenia la meva veu? Estranyada, sí, però vaig esmorzar xurros amb xocolata com cada diumenge. La meva mare va marxar amb unes amigues i quan va arribar, vaig decidir fer-me l’afònica. Com podia explicar a la meva mare que tenia veu de gos? I què passaria l’endemà a l’escola? Encara tindria la veu del Teddy? I amb aquest patiment, me’n vaig anar a dormir. Bon dia! Bub-bub!

Nerea González_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Tenia problemes a casa, no s’entenia amb el seu pare i, per evitar-lo, cada dia arribava més tard a casa. Començava a fer fred i estar al carrer ja no era una opció. Va parlar amb un dels seus amics i aquest li va proposar que anés a dormir a casa seva quan ho necessités. En Marcel no li explicava mai al pare on anava quan no dormia a casa, així que, una nit, preocupat, el pare va sortir a buscar-lo.
Aquella matinada, la policia va picar a la porta de casa del seu amic: el pare del Marcel havia estat atropellat. En veure al seu pare al llit de l’hospital, entre llàgrimes, només va poder pronunciar tres paraules: “Ho sento, pare.”

Laia Montané_3r E Col·legi Mare Janer

L’estiu de l’any passat, els meus pares i jo vam patir molt. Era el 16 de juliol i marxàvem amb cotxe cap a la Costa Brava. Des que tinc dos anys, anem allà de vacances. Vam decidir emportar-nos el nostre gos, un buldog anglès, que tenia bastant pànic al cotxe. Un cop estàvem a dins del cotxe, el gos ja s’estava estressant. Ens vam passar tot el viatge estressats i patint per ell. Però quan estàvem a punt d’arribar, el gos es va començar a relaxar i es va estirar. Vam arribar i la mare va decidir anar a comprar. Vam obrir el maleter i ens el vam trobar allà, estirat, sense respirar. Ell va marxar. I una part de mi també.

Jana Sánchez Ibars_3r E Col·legi Mare Janer

A molta gent li costa entendre per què la meva persona preferida és una noia famosa que fa vídeos a internet. Potser a la gent li sembla estrany però per a mi és la persona que em fa companyia cada dia quan torno de l’escola i estic sola a casa o m’avorreixo. Al principi veia els seus vídeos de tant en tant i després vaig començar a veure’ls cada dia. Durant molts mesos vaig estar somiant que algun dia la pogués conèixer, i un dia a l’estiu, quan vaig sortir a passejar, me la vaig trobar pel carrer. Va ser un dels millors dies de la meva vida, i des que la vaig abraçar vaig saber que era i encara és la meva persona preferida.

Marc Lacambra Comellas_3r C Col·legi Mare Janer

Avui és dimarts, i com cada dimarts, ell m’espera estirat a la finestra. Passo pel seu davant i dissimulo com si no el veiés, però ell salta i se m’enrosca entre les cames. Llavors jo l’agafo i el pujo a l’habitació.
S’enfila a la cadira, i se m’arronsa, és mans i li agrada que l’acaronin. Em puja a la falda, m’omple de pèl blanc i rogenc i la meva mare s’enfada. A vegades em clava suaument les urpes, només a vegades. Quan ja està cansat mira per la finestra i després s’enfila al coixí de la butaca i dorm. Avui és la primera tarda de tardor i com que ja refresca, ell s’hi queda una estona més.
M’agradaria ser un gat com ho va ser ell.

Lluc Flinch Palau_3r C Col·legi Mare Janer

Estava a punt de jugar el partit més important de la meva vida. Tot semblava normal fins que va passar allò inesperat. Al principi no m’ho creia, però conforme avançava el temps no tenia altre remei. Vaig intentar salvar-ho però no va funcionar. Els aficionats tampoc van posar de la seva part, van saltar al camp i van començar a pegar-se. Els policies no van poder fer res contra els atacs dels ultres, que van resistir prou bé. Vaig intentar no entrar en el seu joc, encara que no m’hi vaig poder resistir. Estava pegant als aficionats. Quan vaig obrir el ulls, ja era aquí. 11/10, han passat deu anys del coma del 2012. Què vaig fer?