Joel Parramon_3ème C Lycée Comte de Foix
Sento el despertador i em llevo, em dutxo, esmorzo i vaig a l’institut. Surto del centre escolar i vaig a entrenar, torno a casa i m’adono que tinc deures. Estudio i faig els deures, sopo, em preparo la motxilla i me’n vaig a dormir. I així cada dia fins al cap de setmana, esperant vacances i que arribi l’estiu. Passen dies, setmanes, mesos, i quan te n’adones ja tens vint anys. Vas a la universitat, estudies i en surts graduat. Llavors, et busques una feina, treballes durant quaranta anys fins a jubilar-te. Aleshores passen anys i més anys, i sense adonar-te’n en tens vuitanta i recordes quan eres jove i no gaudies de la teva vida.
vane
La Merche i els seus problemes
Roger Iglesias Aguareles_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
La Merche va començar el seu treball en una escola. Primer semblava una mestra molt dolenta i llavors els nens la tractaven fatal. En realitat, era molt bona professora i els volia fer una broma. Però, com que els nens ja l’havien fitxat, la pobra va sofrir perquè no li deixaven fer classe, se n’anava plorant, la tractaven malament… Un dia, quan va arribar a casa, trista com tots els dies, es va posar a escoltar música fins al proper dia. L’endemà era el seu aniversari. Es pensava que els nens passarien d’ella com sempre, i quan va entrar per classe els nens la van felicitar i li van dir que no farien mai més el que li estaven fent abans.
La Mariana i la Lourdes
Luana Da Fonseca Pereira_3r D EA 2A Ensenyança d’Encamp
La Mariana comença una relació amb el Manuel, però el que ella no s’esperava és que és molt enganxós. Llavors la Mariana li diu que no sigui tan enganxós, però ell s’ho pren malament i la deixa. La Mariana està molt trista i decideix sortir amb les seves amigues. Quan arriba, li diuen que el noi ja té una nova xicota i la Mariana comença a plorar. L’endemà, la Mariana es troba amb la Lourdes, la nova xicota del Manuel, la insulta i li pega tan fort que l’envia a l’hospital. El Manuel se n’assabenta, va corrents a la casa de la Mariana i discuteixen. L’endemà, la Mariana demana perdó a la Lourdes i acaben sent amigues.
Records importants
Adrià Bou Reigada_3r B Col·legi Mare Janer
Recordo que l’avi em portava dolços del quiosc. Recordo l’avi venint-me a buscar per anar al parc. Baixar corrents amb la moto de joguines i amb la pilota de futbol. Recordo el meu primer cop de festa a la Festa Major. Recordo quan quedava al parc Central. Recordo que els treballadors del comú no ens deixaven jugar a futbol a la vora del riu. Recordo que el Nil va caure al fang del parc central. Encara no paro de riure en recordar-ho. Però no (vull) recordo quan els meus pares es van separar. Tampoc (vull) recordo quan el meu germà va tenir l’accident de moto. Perquè ara soc jo el que ha de sobreviure amb els bons records.
Dos rols, una persona
Mar Berenguer Riva_3r B Col·legi Mare Janer
La jove Laura va desaparèixer fa 23 dies, també són els dies exactes que visc dintre d’això. Sempre he treballat de detectiu i és la primera vegada que no estic fins a les tres del matí al meu despatx mirant unes paraules sobre el paper, esperant que em donin una resposta. Ara em sento molt tranquil i amb el poder de controlar-ho tot. Se sap que una nit va anar a una discoteca i no se la va veure sortir més, només alguna pista a uns quants metres. Però el que no saben ells és que jo també faig un altre rol a part de ser detectiu. Ara només em falta culpar el meu germà i mirar si no hi ha ningú per on reposa la Laura.
Por, molta por!
Oskar Parandyk_3r A Col·legi María Moliner la Margineda
De sobte, el Pep corria pel bosc fosc, perdut i espantat, però no sabia per què.
Ell va sentir un crit femení i una rialla amb un to baix i allargassat que provenia de la foscor, de darrere d’ell. No s’havia sentit tan atemorit per la foscor mai a la seva vida, però sabia que només havia de seguir corrent. La seva visió es va anar deteriorant cada vegada més fins que va perdre del tot la seva sensació de direcció.
Tot d’una, es va aixecar ràpidament del seu sofà just quan els crèdits van començar a passar per la pantalla de la televisió davant seu.
Somni de sang
Marc José Serra Carrasco_3r A Col·legi María Moliner la Margineda
La Sofia escoltava els crits i els cops de puny des de la seva habitació. A la matinada es va aixecar, va baixar les escales fins al bany, però una joguina del seu germà la va fer caure escales avall. Va obrir els ulls i va veure que era de dia. Estava estirada al sofà. Els seus pares parlaven amb afecte, no hi havia begudes alcohòliques a terra. Va abraçar els seus pares i es va posar a jugar amb el seu germà.
Però quan tot anava bé, la Sofia va caure i tot va canviar. Ella estava estesa al terra envoltada de sang que li sortia del cap i la seva mare plorava. Tot va ser un somni!
La Sofia es va adormir i no es va tornar a despertar.
L’exèrcit de zombis
Jordi Giribet_3r E EA 2A Ensenyança d’Ordino
Soc l’Ot. Ara no tinc gaire temps per parlar perquè em persegueix un exèrcit de zombis amb motos. Us explicaré com he arribat aquí: l’any 2134, un científic sense escrúpols experimentava amb humans fent mutacions genètiques. Un dia se li va escapar un espècimen i aquest va alliberar els altres experiments, eren zombis! L’exèrcit va intentar exterminar-los, però cada cop que en matava un es multiplicaven. Ara hi ha un exèrcit de zombis cada vegada més intel·ligent i, per tant, més organitzat. El Govern, saturat ens va dir que si ens perseguien els portéssim fins a una presó de màxima seguretat de zombis, és on estic intentant arribar.
Fòbia
Anna Garcia_3r E EA 2A Ensenyança d’Ordino
Aquell dia començava a treballar. Quan vaig arribar al portal havia de pujar 3 pisos, però, HORROR, no hi havia escales! Vaig esperar fins que va venir algú tot sabent que faria tard el primer dia de feina –quina targeta de presentació. Quan les portes es van tancar el cos em tremolava, el cor em bategava molt de pressa i tenia un nus a l’estómac. Estava espantadíssima i no sabia el perquè. El meu cap no parava de muntar-se pel·lícules i en cap d’elles sortia ben parada. De sobte, al meu acompanyant li sona el telèfon, disculpant-se l’agafa. En pocs segons comença a saltar i cridar fent que l’ascensor es pari, igual que el meu cor.
El mirall que ho diu tot
Nora Schwarz Moya_3r A Col·legi Sant Ermengol
“You are beautiful”, deia el mirall de la presó cada matí quan el mirava, una dolça lletra em deia aquella frase motivadora per començar el dia. La presó era fosca de nit i fosca de dia, feia olor de tancat, les parets de ciment estaven plenes de taques i el sostre de teranyines. A la cel·la només hi havia un llit, era freda i trista, m’hi passava el dia, menys els dimarts que sortíem al pati. Aquest mirall “imaginari” em recorda molt una frase que em deia la meva àvia. Sempre he tingut aquesta inseguretat del meu cos, la meva cara… però amb aquesta frase em sento millor. Sempre he pensat: “¿I si aquesta frase fos una coincidència?”
Estima’t bonica
Alèxia Foix de la Rosa _3r A Col·legi Sant Ermengol
I en aquell precís moment, per primera vegada en molt de temps, tornava a ser jo. Em tornava a sentir com aquella nena petita, que es mirava al mirall i li encantava allò que veia. Ja no em calia veure’m per sentir que era preciosa. I la veritat, aquella sensació, m’agradava, i molt. Sentia que per fi, em tornava a estimar. Però en tan sols un segon, el que vaig trigar a obrir els ulls de nou, tot va canviar. Estava davant del mirall, i l’únic que veia eren tots aquells missatges dolents, rebuts en el meu últim “post” d’Instagram.
Un somni fet realitat
Tiago Novo_3ème A Lycée Comte de Foix
Era la primera vegada que anava a una concentració de cotxes antics. El meu pare també era molt fan de cotxes i quan era petit m’ensenyava vídeos i anàvem a ral·lis; eren uns moments insòlits. Ara gaudeixo molt anant a concentracions de cotxes antics i ha esdevingut la meva passió. L’abril del 2022 vaig complir el meu somni: poder presenciar una concentració d’aquests vehicles tan exclusius. No vaig parar de gravar per poder conservar aquell record tan meravellós! Em sentia molt satisfet perquè estava complint el meu somni i estava extasiat, emocionat, meravellat. Va ser la millor experiència d’aquell any 2022.
L’internat
Sebastian Cadima_3ème A Lycée Comte de Foix
Vivia en un internat del nord d’Austràlia, tenia 15 anys i tota una vida al davant. Un bon amic que es deia Kyler va desaparèixer ahir. De sobte, una dona se’l va emportar. Jo no coneixia els seus pares així que vaig pensar que aquella dona podia ser la seva mare. Després d’uns dies sense veure el Kyler, em vaig començar a amoïnar. Un dia, al veure passar i reconèixer aquella dona sospitosa, vaig decidir seguir-la. Vaig arribar fins al soterrani, però es va esfumar a mig camí. Amoïnat vaig fer servir la meva intuïció. Sobtadament, tot es va aclarir, estava espantat, alarmat, atemorit, esgarrifat, aterrit, corglaçat… Estava mort!
Un diumenge a la tarda diferent
Rocio Agea_3r A EA 2A Ensenyança de Santa Coloma
Un diumenge estàs sol a casa, els teus pares estan al carrer donant un tomb, et truca un amic perquè surtis una estona. Et dutxes, et vesteixes i surts. Vas a la plaça del poble on has quedat amb els teus amics. Són les set de la tarda i et truca la teva mare. Et diu que el teu pare acaba d’entrar a urgències. Li dius als teus amics que has de marxar a l’hospital a veure el teu pare. Te’n vas corrent. Arribes, et trobes la teva mare que et diu que li ha agafat un infart i que ha d’estar uns dies ingressat. Estàs molt cansat i només vols dormir. Tanques els ulls i desitges que això passi i s’arregli i marxes a casa amb el teu germà.
Família canina
Neus Pujol_3r A EA 2a Ensenyança de Santa Coloma
–Mare, per què només et veig a tu i a la tata?
–No tenim ningú més!– em va respondre amb un to indiferent– Som només nosaltres tres. Em vaig quedar paralitzada com si m’haguessin donat una puntada en tot el pit. La decepció es va apoderar de mi. Me’n vaig anar al llit amb molta pressa. Jo tenia esperança de conèixer algun familiar, però no podia ser. La mare em va voler tranquil·litzar, però no va servir de res. Feia una setmana, li havien trucat d’una gossera per anar de voluntària, com ella bé sap, cuidar gossos és el que més m’agrada en aquest món. Em vaig adonar que la millor família era la canina, juntament amb la meva, és clar!
Arribada
Sebastian Salazar_4t C Col·legi Mare Janer
Un dia gris, gelat, aclaparador, posem rumb cap a una terra a la qual som complets estranys. Pugem al bus, els meus pares esgotats, els meus germans amb aquesta esperança cap al desconegut, i jo, a l’expectativa d’aquesta aventura. En asseure’ns, un grup de persones natives entren a aquest bus parlant un idioma foraster desconegut per a nosaltres. En aquest moment, totes les meves pors comencen a menjar-se la meva seguretat, obren lloc a milers d’interrogants, a tot allò que podria sortir malament. Avui, pensant en aquell dolorós moment que vam viure amb la meva família, m’adono que era cert: després de la tempesta surt el sol.
El pas del temps
Judit Rodríguez Castejón_4t C COL·LEGI MARE JANER
Vivim pendents dels rellotges. Paro, miro el meu fixament i m’adono del temps que passem pensant on anirem de cap de setmana, què estudiarem quan arribem a adults, quants dies falten per vacances i un llarg etcètera. Perdem el nostre dia pensant en el següent. Aterrem al món real! El futur sembla que esborri el present. Imaginem la nostra vida somiada però no fem el primer pas per viure-la. Estem pendents del que arribarà i no gaudim del moment. Nois, deixem la sort de banda! L’endemà no existeix, cada dia hi posem els ingredients de la recepta del futur perfecte. El present té data de caducitat i mai en sabrem les xifres exactes.
Perills del mar
Inés Rodríguez Benlliure_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Vaig conèixer una parella feliç, bonica i perfecta. Vivien en un poble petit i pobre. Però eren estimats per la gent del poble, i els agrada estar allà. La parella tenia una filla sana i forta. La vila era molt a prop del mar però no s’esperaven que passés això. Un dia els homes de la zona van sortir a pescar. Les dones i els nens es van quedar a casa. De sobte, la gent del poble es va sorprendre quan la mare i la filla van aparèixer a la riba del mar sense vida. El pare no es va immutar, però ho va dissimular. Ell havia tirat al mar la seva dona i filla des del precipici del costat, com s’havia de sorprendre?
“El fill perfecte”
Noor Dunia Rodrigues Haciane_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Ell sempre va ser molt feliç, un nen molt responsable, amb unes notes espectaculars, ben educat, una família pendent d’ell, i molt bé econòmicament. Tenia una vida perfecta, l’únic problema era el seu sobrepès. Sempre el van acostumar a estimar-se a ell mateix. Quan va començar secundària, mai va dir res, l’únic que feia era entrar amb un somriure a casa. Però ningú podia veure el patiment d’aquell nen: tristesa, por, autolesions, autoestima baixa. Com patia bullying en secret perquè ningú ho sàpigues, per no preocupar, per semblar tan perfecte, com sempre. Un dia, em vaig trobar el meu fill a terra, s’havia apagat la seva llum.
El passaport per a la final
Léo Benet_3ème J Lycée comte de foix
L’actual campiona del món: França. De l’altra banda s’enfrontaven el favorit de la competició: Brasil i Portugal, liderada per Cristiano Ronaldo. Els dos millors jugadors de futbol es jugaven en aquell partit el passaport per poder accedir a la final tan desitjada i aconseguir la seva primera copa del món. El partit de Portugal estava bastant igualat, encara que va acabar guanyant Portugal amb dos gols de Ronaldo als minuts 42’ i 84’. De l’altre costat Argentina va guanyar fàcilment amb un hat-trick de Messi als minuts 32’, 57’ i 79’. Els dos cracks mundials es podran veure a la final.