vane

JORDI BONACHERA SÁNCHEZ_3r C COL·LEGI MARÍA MOLINER

El pare de la nena de deu anys tenia el soterrani tot ple de de nines, les feia ell. Un dia en va fer una i la nena se la va quedar. La tercera nit, com cada dia, la nena dormia amb la nina. La nena es va aixecar a mitjanit i la nina no hi era. La va buscar per tota la casa fins que va arribar al soterrani. Es va tancar la porta i el llum es va apagar, la nena es va espantar, es va encendre el llum, i allí va veure la nina amb la mare de la nena. La mare estava morta al costat de la nina. Quan el pare va arribar va trobar la família morta i la nina no hi era. Va dir que aniria a buscar la nina i destruir-la perquè tot s’acabés.

DONATO JOSÉ PAGLIA_3r C  Col·legi María Moliner

Vladimir Bolhock era a casa seva quan els americans van iniciar una guerra amb Rússia. Van bombardejar la seva ciutat; dues hores després, els militars van anar a buscar-lo perquè anar a la guerra era obligatori. A la guerra el soroll era molt fort, només se sentien trets i plors. El Vladimir tenia molta por. Allí es va trobar amb un amic de la infància, que es deia Dimitri. Eren molt bons amics, però els van tirar una bomba i el Dimitri va tirar-se damunt per salvar el seu amic. Després d’això els russos van guanyar i el Vladimir va tornar a casa sol i molt trist, perquè el seu amic i la seva família havien mort.

Blanca Sacristán Puig_3r A EA Segona Ensenyança d’Ordino

Dos anys, cinc mesos i tres dies és el temps que fa que no et veig, el temps des del nostre no comiat. El temps ha passat com una nit de tardor que passo mirant com la pluja cau contra la finestra, esperant que el temps passi per recuperar-me. Passo el temps amb aquesta sensació, recordant el teu últim missatge: dient-me com et senties, dient-me que no et senties prou valuós per als altres, dient-me per què ho feies. Encara no ho entenc del tot, em consolo pensant que per a tu va ser el millor, sé que ja no estàs sofrint. M’agradaria abraçar-te i dir-te que per a mi eres suficient, que ho eres tot, que et necessito i que ets increïble.

Mariona Rayo Ribera_3r A EA Segona Ensenyança d’Ordino

Un dia normal el professor feia una classe qualsevol, la classe era avorrida i els alumnes estaven mig adormits. Fins que se’n va anar la llum. Un soroll es va generar dins la classe, però el professor continuava explicant el tema, cosa que va fer que tothom callés. De sobte va sonar un soroll molt fort. Els alumnes van començar a preocupar-se, i en no veure res, per la llum apagada, però sentir el professor que seguia explicant la classe, van callar i van seguir escoltant fins que va tornar la llum. Els alumnes van quedar mirant el terra sorpresos, ja que hi havia el professor desmaiat, però la seva veu seguia explicant la classe.

Ramon Serra_3ème J Lycée Comte de Foix

Ja fa quatre anys que convivim junts. Des del dia en què et vaig agafar en braços, fins a aquest últim cop que t’he acariciat, encara sento aquesta felicitat dins meu. Espero que aquest amor entre tu i jo no s’acabi mai, et desitjo un feliç aniversari i que en compleixis molts més. Encara recordo quan vas anar per primer cop al veterinari, estaves molt espantat i fins que et vas despertar després d’aquella operació. Sempre t’hem cuidat molt perquè no et passés res més. Encara que siguis un gat de carrer, sempre vigilaré que mai no et passi res. Fins al dia en què et moris, sempre et recordaré com la millor mascota del món.

Neu Paris_3ème J Lycée Comte de Foix

Andorra es torna tota blanca, fa més fred. Cada un obre el seu calendari de xocolatines de l’advent. Nadal s’acosta. Obren les estacions d’esquí, uns bons dies de neu, moments d’alegria i de satisfacció per a un mateix, moments per compartir. Arribar a casa, beure’s una xocolata calenta. El 25 de desembre, sopar o dinar de família, depèn de les tradicions de cada una d’elles, sota l’arbre uns regals esperant, també menjar una sopa de galets. Les millors postres: polvorons, neules, torrons… Uns bons moments, records que no s’esborraran mai, riures. Tot plegat, moments de tradicions i valors en família, que reescalfen els cors.

ENARA BENITO SORIA_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

La Saioa, una nena de tretze anys, tenia un rellotge a casa que a les vuit sonava i a les deu s’apagava. Un rellotge ben antic, l’herència de la seva àvia. La sort en aquella casa va canviar quan el rellotge va ser col·locat a la paret de la sala. El rellotge era gran i tenia una esquerda quasi invisible en el costat esquerre, que es va fer quan l’àvia va morir.
Ha passat un any, la mare ha tingut un accident de cotxe, el pare es vol divorciar, la família s’està separant i la Saioa ha deixat de menjar. Des que el rellotge va arribar a la casa de la Saioa, tot ha canviat a malament. Ara ella es pregunta si aquell rellotge estarà maleït.

Valeria Garcia Prat_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

A tots ens agradaria tenir una infància perfecta, però no sempre és així… En Pau, un nen de 10 anys, vivia amb la seva àvia, ja que els seus pares van morir tràgicament en un accident quan ell era molt petit.
L’àvia sempre l’havia cuidat i educat amb molt d’amor, perquè els pares no ho havien pogut fer. Un dia, però, l’àvia es va posar malalta i en aquell moment es van intercanviar els papers. En Pau procurava ajudar l’àvia en tot. Per sort, era un noi molt espavilat, que estudiava, feia tasques a casa… Deu ser aquest el cercle de la vida en què tot el que tu reps en algun moment ho has de compensar?

Pau Gispert Areny_3r C EA 2A Ensenyança Santa Coloma

Aquell dia vaig sentir un soroll estrany, era com un crit esgarrifós i en escoltar-lo vaig pensar a anar a mirar què havia passat, però els crits s’escoltaven cada cop més i també s’escoltava com trencaven plats, finalment vaig decidir mirar què estava passant allà a dins, en una casa que semblava abandonada, plena de pols, gens cuidada. M’estava acostant, però els crits i els sorolls no paraven. Quan ja estava arribant vaig intentar mirar per la finestra, però estava tan brut que no es podia veure res, vaig decidir trucar a la policia, quan va arribar la policia van entrar i van veure que era una pel·lícula. Em van posar una multa.

Anais Mendes Gonçalves_3r C EA 2A Ensenyança de Santa Coloma

Ja han passat setmanes que no parlem, la veritat que és molt dur i cada dia et trobo més a faltar. Tinc l’esperança que tornaràs, però tot tornaria a ser igual i aniríem pel mateix camí, malament. Encara no trobo el problema que vam tenir per acabar així, però sí que és veritat que les teves accions no eren les millors. Cada dia estàvem pitjor, eren discussions diàriament i no trobàvem la manera de fer-nos feliços, però ens estimàvem molt, lògicament pel que dic tòxicament. Fa poc va venir una dona a dir-me per què jo havia deixat les coses d’aquesta manera i jo no entenia res, l’últim que va dir era que t’havies mort.

Jan Pifarré Farré_3ème E Lycée Comte de Foix

L’estiu passat vaig caminar molt. Vam anar tota la família cap a Sort. Anava amb el meu tiet cada dia a donar menjar al bestiar i als gossos, estàvem amb les eugues, vaques… Durant aquesta setmana vam anar despopant vedells per després vendre’ls, i quan estiguin ben grassonets que en facin uns bons entrecots. Durant aquests dies se li van escapar dues vegades les vaques, i vam haver d’anar a buscar-les i tornar-les a ficar al seu lloc, creuant dues muntanyes a peu. Que costava lo seu! Al cap d’ unes hores els bessons i els quàdriceps em feien un mal terrorífic. Tot i que estava acostumat, ja que anava a caminar amb els gossos.

Isabel Gómez Choi_3ème E Lycée Comte de Foix

Avui en dia, la majoria sabem que no estem al 1450. Sabem que tothom és igual. Si féssim, per exemple, una radiografia d’una persona negra i una de blanca, els esquelets serien iguals. El mateix passaria amb una persona homosexual i una heterosexual. Doncs, per què està de moda insultar-se amb mots com negre o gai? Que jo sàpiga, abans la manera d’insultar-se no era tan agressiva. Pels passadissos escolto alumnes que s’inventen combinacions de paraules per fer que els altres se sentin malament, o entre amics que s’insulten habitualment. I sempre surten les paraules que van perdent el seu sentit a mesura que les van utilitzant.

Laia Iranzo_3r B Col·legi Sagrada Família

El món s’atura, no s’escolta res al carrer. Tots els llums encesos, tothom a l’espera de noves notícies. Sense saber què passa a la societat, endinsar-nos en un infern que cada vegada dura més per tanta incertesa. Tothom té pànic, a l’interior de les seves cases. Avis que estan sols a casa, els seus fills neguitosos per saber com estan, l’única manera de comunicar-nos és mitjançant aparells electrònics. Gent a altres països atrapats sense possibilitats de retorn a casa amb els seus familiars. Jo a casa, l’escola tancada, tantes hores perdudes, si tot continua així aquest curs ja està perdut. Moments que no es recuperaran mai.

Ari Hernandis Ferrer_3r B Col·legi Sagrada Família

Aquella nit una cosa estranya va aparèixer davant les escombraries de la lliga Pokémon. Era una figura terrible i cada vegada s’apropava més al lloc on estaven aquests personatges. No semblava un animal, sinó un extraterrestre que s’havia estrellat amb la seva nau i no sabia com tornar al seu planeta.
Haix, el Pokémon més atrevit, es va apropar a ell i se’l va mirar de dalt a baix. Va adonar-se que era un ésser molt diferent a ells. L’Haix, al veure que aquest ésser estava molt trist, el va ajudar a arreglar la seva nau perquè pogués tornar al seu planeta. Aquell dia l’Haix va somiar que viatjava al planeta de l’estranya criatura.

Anna Sandonis_3r C EA 2A Ensenyança Encamp

Entre pulmons, ovaris i estómac, l’espai se’m quedava petit; i d’una entre deu patades vaig trencar el que em protegia. Començava a sentir tactes nous. No recordo imatges, però sí sorolls, i entre plors de la mare, rapidesa i nerviosisme del pare, trucades pel mig i lliteres d’hospital, després d’hores d’espera, per fi vaig començar a sortir. Recordo perfectament com el primer que em van tocar va ser el cap. La millor sensació del món, el contacte de la pell per primer cop sobre la mare. Ara soc un pèl més gran i només per aquell dia 20/11/07 els ho dec tot als meus pares. Simplement gràcies per entregar-me una vida, papa i mama.

Blanca Alcolea_3r C EA 2A ensenyança Encamp

Parlàvem dels nostres problemes, de les nostres preocupacions i del que em passava durant el dia. Jo li deia quasi cada dia que no m’agradava tenir tanta feina, que no m’agradava que la mare em renyés per no netejar l’habitació, que tampoc m’agradava haver d’aixecar-me a les set del matí, entre altres coses que em passaven dia a dia. En canvi, ell em deia tot el contrari. Ell aconseguia canviar el meu humor cada cop que parlàvem junts. Veia les coses d’una manera més positiva. Normalment desconnecto molt quan parlo amb ell, però aquell dia vaig començar a plorar a llàgrima viva, vaig recordar que feia tres anys que havia mort.