vane

Mai se sap què passarà demà

per

I. MONTSERRAT CAÑETE_3r B Col·legi maria moliner

Un dia qualsevol al matí va arribar a l’hospital un pacient jove i la seva dona. Només anaven a una consulta per revisar que tot anés bé. Estaven parlant amb el metge i la dona va començar a posar-se morada, va caure desmaiada, tothom cridava. No trobaven la solució; hi havia un pacient neuròleg molt llest que tenia un càncer avançat al cervell. Va sortir, se la va emportar, va obrir-li el cap i una estona després hi va trobar un tumor. Va ser un èxit però el càncer no va deixar que gaudís de la bona feina feta, immediatament va caure desplomat sense oportunitat de poder sobreviure. Això ens ensenya que mai se sap què passarà.

Somni sanguinari

per

Aina Bravo Bricullé_3ème F Lycée Comte de Foix

Em desperto cridant. M’eixugo el front: ha estat un somni. La mà em tremola. El pols se m’accelera. M’aixeco del llit. Veig una gran quantitat de líquid vermell a terra. És sang, no hi ha cap dubte. Crido. Em miro la mà, que ara tremola sense parar. Hi tinc un ganivet. El deixo anar de cop. El soroll és estrident. Torno a cridar. M’apropo al toll de sang. No hi ha cos. De sobte, sento un dolor exagerat a la panxa. Aleshores ho veig. Cinc punyalades. Empal·lideixo. Caic de genolls. La sang és meva. Crido. Em falta aire. Giro el cap. Veig sang. Més sang. En forma de lletres. Estàs millor calladeta, Ruth. De sobte, negre. Només NEGRE.

En memòria de…

per

Sheila Serrano_3ème F Lycée Comte de Foix

-El meu nom és Beth i avui us llegiré en memòria d’en William:
“Beth, si vas seguir les meves instruccions, seràs a la casa que et vaig construir sense que tu ho sabessis. A l’altra banda del pont, veuràs la teva llibreria. Hi ha algunes coses que volia dir-te. Saber que tens possibilitats és un luxe. Vas deixar una marca al meu cor, Beth. Des del primer dia que vas arribar amb la teva incapacitat per ocultar els teus sentiments i amb el teu somriure dolç. Recorda sempre somriure per a mi. Viu la vida que podríem haver viscut junts.”
Amb això vaig marxar de la conferència entre aplaudiments, plors i sabent que havia fet el correcte.

La màquina

per

Georgina Esparza Muñoz_3r D EA 2a Ensenyança d’Ordino

–Jack, passa’m la pilota –em crida el William.
–No, passa-me-la a mi! –diu el Pol. I justament quan estic a punt de passar-la, la meva mare fa un crit que provoca que em desconcentri, i la pilota se’n va directa al carrer. Me’n vaig corrents al seu darrere, quan de cop uns llums m’il·luminen la cara, i tot seguit, un cop impacta contra el meu cos. No sé si fa hores, dies, setmanes, mesos o inclús anys que estic estirat en aquest llit. El pitjor és que només estic adormit, però soc conscient de tot el que diuen i de tot el que passa al meu entorn.
I l’últim que recordo és sentir una màquina que sempre sona, pitar per últim cop.

Sonava i sonava

per

Ares Carro Camprubi_3r D EA 2a Ensenyança d’Ordino

Sonava i sonava, no parava de sonar; el soroll era insuportable, no el podia aturar. Vaig mirar per la finestra, no vaig veure res. Vaig mirar pel balcó, no vaig veure res. Vaig intentar tancar els ulls, no vaig poder. Per què? Era inútil. El soroll no parava de sonar. Sonava i sonava. Em vaig intentar moure, però res, no vaig poder. Em vaig rendir, però al cap de dos minuts vaig percebre una ombra. I finalment, molt baixet, l’ombra digué: “Com li explico que està viu al país dels morts i que el que sent és el soroll d’una serra elèctrica que el vol matar?”

La professora d’anglès

per

Melissa Rouanet_3ème B Lycée Comte de Foix

Haver d’anar cada dia a classes d’anglès era un suplici, ho odiava i no perquè no m’agradés la llengua, sinó per la professora, que solament en entrar a classe i veure-la, em donava ganes de tornar a marxar. Em mirava malament i a l’hora de treballar tractava tots els alumnes diferentment i no perquè un sigui més llest o perquè un altre faci el ruc a classe sinó perquè a vegades la professora t’apreciava o no. El que també molestava molt era el moment de passar a l’oral, no t’escoltava, llavors ficava una nota no sempre justificada ni justa. I em sembla una falta de respecte per la gent que s’esforça i que ve a classe per aprendre.

Un dia compartit entre germans

per

Cloe Barbosa_3ème B Lycée Comte de Foix

En despertar, vaig anar a buscar el meu germà a casa de l’àvia. Un cop junts, el vaig acompanyar a un partit de futbol. El vaig esperar mentre jugava. Quan va acabar, vam gaudir d’un dinar en un restaurant amb els pares i els avis. Mentre dinàvem, parlàvem del partit i d’altres temes. Vam acabar de dinar i vam anar a comprar roba, menjar, de tot una mica. Llavors, vam anar a berenar a casa dels avis. Com s’apropava la nit, vam tornar cap a casa. Vam sopar i quan vam acabar, vam mirar futbol a la televisió. Vam celebrar els gols i vam anar a dormir. El meu germà ho és tot per a mi, l’estimo molt, tot i que ens barallem constantment.

Sort

per

Martí Solé Tarrés_4t A Col·legi Mare Janer

Surto de casa i només tocar la vorera descobreixo una tifa de gos davant la porta, normalment l’hauria trepitjat, per tant avui hauria de ser un gran dia, no en tinc cap dubte. Quan arriba el bus em trobo palplantat al mig del carrer observant una altra defecació. Ara em tocarà esperar mitja hora fins que passi el següent autocar. A més, faré tard a la feina, em tocarà acabar més tard i no hi seré a temps per veure el partit de l’Andorra. Quan per fi passa l’autocar l’agafo i em poso de camí al centre. Arribo una hora tard, truco al timbre de l’oficina però ningú m’obre. De sobte hi caic! Avui és dissabte? O potser diumenge?

Estavellament

per

Marc Garcia Martínez_4t A Col·legi Mare Janer

Estava massa cansat per fer atenció als passatgers de l’avió, odio fer viatges amb avió per motius de treball. Vaig passar d’estar tranquil, adormit, a tenir més adrenalina al meu cos que mai en la meva avorrida vida. Tot va començar quan ens van dir que un motor estava fallant. Alguns passatgers van començar a fer teories, que uns terroristes, que si no hi havia gasolina…
Però de fet havia estat culpa d’un controlador del trànsit aeri, que havia calculat malament les coordenades, i vam xocar ala amb ala amb un altre avió. L’últim escoltat per l’altaveu era que ens esperava una mort segura, l’últim escoltat per mi va ser un plor.

Aprofita el temps

per

Soraia Pinto Cardoso_3r EA 2A Ensenyança Santa Coloma

Quan era petita m’encantava jugar i fer el ximple, era el que volia fer sempre. Però sempre acabava bruta o amb una ferida. Ara penso que la gent que juga és immadura i infantil, per això no m’agrada jugar ni fer el ximple. Joan, vaig deixar de fer-ho, ja no em diverteixo tant com abans. Encara que de vegades m’encantaria tornar-ho a fer o tornar a la meva infància. Ara que soc gran i adulta, ja no puc gaudir de poder jugar, ja que no tinc temps. Em penedeixo, perquè no recordo la darrera vegada que vaig jugar quan era petita. Per això, gaudiu la vostra infància i jugueu el màxim possible.

El Karma

per

Asier de Matos Galdran_3r EA 2A Ensenyança Santa Coloma

Quan era jove mai feia cas als seus companys ni als professors, tenia disputes constantment, es barallava, pegava els altres i sempre buscava moguda pel pati. Un dia va entrar un noi que venia d’una escola d’un altre país. El nouvingut tenia un caràcter molt fort i un dia es van creuar ells dos i, com sempre, va anar a insultar-lo i a faltar-li el respecte. Al nou ja li havien parlat d’aquest noi i va decidir fer-li tot el que havia fet als altres. Va començar a faltar-li el respecte i humiliar-lo davant de tothom. Bàsicament, tot el que va fer ell, li va fer el noi nou. El noi mai més va a tornar a fer cap gamberrada a algú altre.

L’esquerda

per

Nil Santos_3r A Col·legi Sant Ermengol
Una petita esquerda, però molt profunda, havia aparegut al mig del parc. A la gent no li agradava i llavors va demanar que la tapessin. Uns obrers van anar-hi, però a mesura que clavaven els claus, l’esquerda s’anava fent més gran i van pensar que potser necessitarien una excavadora per enterrar el forat. L’endemà van tornar-hi i van començar a omplir-la de terra, s’hi van estar 6 hores i l’únic canvi que va fer l’esquerda va ser triplicar la seva mida i ara ja ocupava quasi tot el parc. Els obrers van deixar-la estar ja que podria afectar tota la ciutat i van construir-hi una muralla perquè ningú s’hi apropés ni hi tirés terra.

Papallones

per

Martina Escudero_3r A Col·legi Sant Ermengol
Encara tinc present la primera vegada que ens vam veure, ja fa tants anys que ni ho recordo. Ella portava un vestit blau i els cabells recollits en una cua. I jo, jo ja ni recordo el que portava. L’únic del que vaig ser conscient aquella nit és que la vaig veure des de l’altra punta de la sala, i quan vam creuar mirades vaig sentir una sensació de vertigen que em va semblar meravellosa, un aleteig estrany, un pessigolleig agradable a l’estómac. No estic gaire segur de si ella va sentir l’arribada de l’huracà amb la mateixa intensitat que jo, però resava perquè així fos. Sortosament, el vol de les papallones ens havia capturat als dos.

Un malson de viatge

per

Arnau Soldevila Sardà_3ème I Lycée comte de foix
Una setmana abans del meu aniversari, ens van proposar un viatge molt esperat per a mi. Mai no havia anat de creuer, i en tenia moltes ganes. No m’ho podia creure. El dia d’anar-hi no vaig poder dormir. Quan vam arribar al vaixell no m’ho podia creure, vam pujar i vaig tenir un pressentiment, de mala sort. Quan vam sortir em vaig oblidar el telèfon al cotxe, vaig pensar que es podia viure sense telèfon i vaig anar a la piscina, m’estava divertint quan vaig veure que alguna cosa s’apropava molt ràpid i em vaig despertar dins una sala blanca i em van anunciar que havia tingut un malson i que m’espavilés que marxàvem de creuer.

Un Nadal feliç…

per

Nasira Bentahar_3ème I Lycée comte de foix
Nadal és una època feliç per a tothom. És el moment on els nens estan contents perquè reben els regals desitjats. Però un bon Nadal és aquell que es passa en família o amb aquella persona important per a tu. Per a mi aquella persona és algú que et fa feliç en tot moment, aquella persona amb qui admires els llums tan bonics del carrer, com si estiguéssim en un somni americà. És aquella persona amb qui t’emociones quan veus els ninots de Nadal. És la persona que t’acompanya allà on vulguis sense protestar. Aquella persona que encara que no t’ho sembli gaudeix de la teva companyia i tu de la seva. Gràcies per com ets, estimada germana.

Realitats a enfrontar

per

Elsa Vendrell Herreros_3r E EA 2A ensenyança d’Encamp

Afició o professió? Nervis o tranquil·litat? Atrapada o lliure? Competició o concurs? Tensió o harmonia? Xiulet o esclat? Explosió. Alliberament o opressió? Serenitat o ansietat? Afluixar o accelerar? Estrès. Objectiu o incertesa? Apressar o decaure? Sortir o entrar? Tot o res? Retornar a la calma o perdre la serenitat? Orgull o decepció? Satisfacció o tristesa? Eufòria o por? Reconfort o solitud? Celebració o depressió? Realitat o irrealitat? Melancolia o ressorgir? Recolzada o deixada? Triomf o fugida? Lucidesa o bogeria? Expectatives o falsa esperança? Acompanyada o sola? Completa o buida?
Abisme i solució?

Temps malgastat

per

Paula Becerra Martín_3r E  EA 2A Ensenyança d’Encamp

6 hores d’espera, 350 km/h, unes vies infinites, paisatges passant de pressa, núvols amb formes gracioses, persones assegudes, música pels meus auriculars, moltes parades, diferents tipus d’ocells, varietat d’arbres i cims únics. Un casament que m’esperava, una família que tenia ganes de veure’m. No sé com, tota aquesta emoció es va transformar en tensió, tristesa, mals de cap, crits, indiferències, ignoràncies, desesperació, insults, plors, ximpleries. La veritat és que no m’ho esperava, però després del que va passar, la meva mare em va donar permís per no tornar-hi mai més.

Soledat

per

Mariana Hernández_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Aquell matí em vaig despertar sense sentir res, encara que sabia que aquella mateixa nit ell se n’aniria i no tornaria a veure’l durant molt de temps. Però així i tot no podia assimilar el que passava, però quan per fi arriba la nit, i el vaig veure a fora amb les maletes a punt de marxar, no podia evitar sortir corrent amb ell i anar cap al buit junts ja que sempre li vaig prometre a la solitud que només seríem ell i jo. Encara que fos un amor masoquista, sabia que ell era l’únic que mai no m’havia de deixar sola, tots els altres ho feien, se n’anaven i no els importaven quan aprens a viure amb ell, mai més ho deixes, t’estimo molt

El meu personatge preferit

per

Neus Hernández_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
El pla no era enamorar-me fins que vas aparèixer. Va ser amor a primera vista, vaig sentir com la fletxa de Cupido em travessava. Quan em vas confessar el que senties em vas fer la persona més feliç del món. Només et puc agrair tot el que has fet per mi. M’has ajudat amb el tractament per molt invasiu que fos i m’has recolzat sempre en tot. Però després els metges em van dir que molt més no em quedarà i he decidit fer-te aquesta carta. Has estat el meu personatge preferit, quina llàstima que la novel·la està a punt d’acabar. Vaig llegir la seva carta al seu enterrament, aquella carta que ella em va dedicar. T’estimo siguis on siguis

La meva estada

per

Luis Carlos Gonçalves Mota_3ème K Lycée Comte de Foix
L’última estada de mecànica l’he fet fa 15 dies i m’ha agradat molt. Voldria estudiar la professió de mecànica de cotxes. L’any passat vaig fer una estada de ferreteria i no em va agradar tant com la mecànica, perquè a ferreteria sempre es feia el mateix. Per això vaig provar mecànica i mecànica no és sempre el mateix. Estic sempre en moviment, no paro mai. A ferreteria, l’únic que fas és tallar ferro i construir objectes. A mecànica canvies rodes, tubs, motors, líquids, marxes. També fas canvis de tubs d’escapament, revisions. Després provem tots els cotxes, netegem els motors i els canviem l’oli. No parem i no ens avorrim.