vane

Hedi Guizzi_3ème J Lycée comte de foix
Era el 18 de desembre, el dia on el món del futbol es podia paralitzar, després de la final del mundial de futbol. El partit seria entre Portugal, liderat per Cristiano Ronaldo, contra l’etern rival, l’Argentina de Messi. Aquest partit era molt important, tant per a Messi, que no té cap Mundial, com per a Cristiano, que tampoc en té, però també per a la seva selecció, ja que Portugal mai no n’havia guanyat cap. El partit era a les nou de la nit. Ara mateix eren les vuit de la tarda i totes les notícies no paraven de parlar del partit, si anaves a un quiosc la gent et parlava del gran partit. Estava frisós de veure aquest esdeveniment.

Jana Rodríguez-Escalona Castro_3r A Col·legi sant ermengol
Quina és la teva època de l’any preferida? L’estiu és quan fa calor, això fa que hi hagi gent a qui li agrada i gent que no. Tots volem anar de vacances a algun lloc de platja, a visitar ciutats… La tardor és de colors ataronjats, grocs, marrons… Cauen les fulles dels arbres, fa fred i calor i no saps què posar-te de l’armari. A l’hivern fa fred, ens hem d’abrigar per no agafar un refredat, hi ha gent que va a esquiar i uns altres es queden a casa. La primavera els camps emplena de flors i fa una bona temperatura mitjana, però si tens al·lèrgies ja no és tan agradable de gaudir-la. Cadascuna de les estacions és especial tal com és.

Laia de la Fuente Morros_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL
Què faig si el vull curar però ell no col·labora?
No t’ha passat mai que intentes ajudar algú però saps que si ell no posa de la seva part no ho podràs fer? Jo ho intento, i per molt que ho provi, mai deixa que l’ajudi. És estrany, però sé que faig el millor per a ell encara que hi ha alguna cosa que fa que ell mateix no vegi el que li passa, potser el que passa és que no ho vol veure. Però això no és el pitjor, el pitjor és que sembla que jo sigui qui no el vol ajudar, i jo m’ho crec, i em sento culpable quan soc la persona menys culpable en aquesta situació.

Oliver Masschelein Contreras_3r C EA Segona Ensenyança d’Encamp
Un dia com qualsevol altre vaig anar a dormir; feia fred, em vaig tapar amb la flassada. Quan em vaig despertar, tot era molt estrany, estava en una piscina termal i cada no sé quant temps m’arribava menjar. Em vaig tornar a adormir. Quan em vaig llevar un altre cop, vaig anar a fer una volta per la casa. Un cop vista sencera, vaig voler sortir al carrer. Vaig intentar sortir per la porta, però no podia, estava bloquejada. Vaig començar a donar puntades i cops. De sobte, la porta va començar a trencar-se i una llum em va enlluernar. Era molt forta. Unes mans em van empènyer cap a fora i vaig sortir del ventre de la meva mare.

Cristian Arrufat Mas_3r C EA Segona Ensenyança d’Encamp
Ella se sentia sola i aïllada de la societat. Allà, en aquella habitació groga, asseguda en una cadira mirant a través de la finestra, observava atentament famílies que passejaven pels carrers acolorits de Nadal. Semblaven felices. Ella també volia viure, volia sortir al carrer a relacionar-se amb la gent, volia respirar natura. No quedava gaire per sortir d’aquell hospital. Era hora de realitzar l’última químio. Els metges van acompanyar-la a aquella sala on li injectaven la medicina. Només quedava un dia… Ja per fi anava de la mà de Déu. L’habitació va quedar buida en una bufada de vent fred d’hivern. Ella volia viure una mica més.

Jordi Tomàs Murugo_3ème D Lycée comte de foix
Una tarda, sol a casa, estava mirant la televisió al costat de la llar del foc, quan se’m va passar pel cap que havia d’anar a jugar a futbol. Feia 7 graus sota zero. Al jardí de casa meva, el terra estava gelat amb una capa de rosada. I van arribar els meus pares, i em van dir, què feia allà amb aquell fred. Vaig relliscar i caure a terra, jo tot avergonyit, vaig pujar cap a dalt a casa. I vaig tenir sort, la taula ja estava parada i només em vaig haver de dutxar i sopar. Després, vaig tornar a mirar la televisió, hi havia els meus pares al sofà i jo em vaig ficar entre ells dos i em vaig adormir mirant una pel·lícula avorrida.

Greta Garcia_3ème D Lycée comte de foix
Des que tinc set anys, tinc un gran somni. Que és estudiar als Estats Units, ja que el meu pare va estudiar allà i el que em va explicar em va apassionar. A més a més, sempre que veia les pel·lícules i les sèries americanes feien que encara tingués més ganes d’anar-hi. De moment m’agradaria anar a la universitat d’UCLA, que és considerada una de les millors universitats públiques del món i per tant és bastant difícil d’entrar-hi. La veritat, estaria bastant lluny de casa, però crec que per realitzar un somni cal passar fronteres. Sens dubte per assolir-ho cal esforçar-se molt, però això no vol dir que no pugui realitzar-se.

Serni Ribera_4t C col·legi mare janer
Entro a la sala i ja està tothom assegut, es respira tensió, són tres quarts i mig de quatre, falten cinc minuts perquè l’àrbitre doni per començada la competició més esperada. Estic pensatiu i molt concentrat en la meva preparació. Tot desapareix al meu voltant i en el meu món únicament existim el meu adversari i jo. Al cronòmetre de la pantalla arbitral s’indica que resten cinquanta-quatre segons per l’inici. Em poso les mans al cap per concentrar-me, intercanviem mirades fredament i se sent una veu que crida: “Podeu començar!” El meu oponent i jo encaixem la mà, ell pitja el botó del rellotge digital i comença la partida d’escacs.

Aroa Andaluz_4t C Col·legi Mare janer
Em llevo, esmorzo i aleshores arriba el moment en què em pregunto: qui soc jo? Aquesta és una pregunta una mica complicada per a alguns. En el meu cas, algunes vegades em veig amb certs adjectius i d’altres amb uns de diferents. Quan estic feliç potser penso en adjectius que em descriuen més o menys positivament, encara que igualment m’hi afegeixo alguns defectes. Però, i en cas contrari? Quan no estic animada crec que em centro més en els errors, encara que no m’agradi tenir-ne. Així que, traient una conclusió d’això, crec que ni jo mateixa sé ben bé qui soc, perquè si ho sabés, sempre em descriuria igual i no tindria dubtes.

Sara Hidalgo García_3r B EA 2A Ensenyança d’Ordino

La Marta tenia clar que la nit del 25 de desembre volia fer pollastre farcit. Una setmana abans de Nadal va anar a comprar el pollastre, però quan va arribar al mercat no en quedava cap i això la va fer enfadar. L’endemà va tornar-hi i en va trobar els dos últims, així que se’ls va emportar. En arribar a casa els va ficar al congelador perquè no es fessin malbé i un dia abans els va descongelar. Però llavors es va adonar que no estaven en bon estat. Va anar al mercat i li van dir que no podien fer-hi res, ja que era tard. Això la va disgustar molt perquè sempre per Nadal feia aquest sopar. Aquell any van haver d’anar al McDonald’s.