Majors de 15 anys

Andrea Dias_2n A batxillerat INSTITUT ESPANYOL

Passen les hores i l’angúnia augmenta. No saps què passarà ni què no passarà, només saps que estàs assegut en una cadira d’un hospital, esperant qualsevol notícia, sigui bona o dolenta, però una notícia. Aquest és el pitjor moment, quan esperes. Quan et diuen que les coses no pinten bé. Quan et passen tots els records pel cap, quan t’adones de les coses que hauríeu pogut fer i no heu fet, de les coses que has fet i no hauries d’haver fet. I és en aquell moment que, estant assegut, et gires, amb els ulls plens de llàgrimes, i veus la mort asseguda al teu costat que et diu abans d’emportar-se’l: una mica tard per penedir-se.

Alex Rodríguez_2n A batxillerat INSTITUT ESPANYOL

Tanco els ulls. M’estiro. Quan els torno a obrir, veig que hi ha alguna cosa que segueix igual que sempre. El cel, el cel   ple d’estrelles. De vegades es veuen més, d’altres es veuen menys, però sempre hi són. Ho rumio, és com la vida, que encara que no ens mostri la bellesa, sempre hi és. De vegades amagada. Torno a tancar els ulls, cauen les parpelles, s’apaga l’univers, petit teló per escenari tan immens. Segueixo pensant, estic sol? No n’estic segur, potser desitjo massa. Prefereixo seguir sota aquest llençol d’estrelles, imaginar com seria tot perfecte, gaudir del moment, tornar a ser aquell nen estirat al terra d’aquell jardí.

Liliana Fernandes_2n CAP LYCÉE COMTE DE FOIX

L’amor pot aparèixer en qualsevol moment de la teva vida, pots tenir aquella persona que tant estimes al teu davant i no te n’adones. I quan vols declarar-t’hi et sents insegura, no saps com has de començar a actuar, amb por al que aquella persona et pot respondre. No sempre es pot creure en l’amor perquè no tan sols hi pots passar moments meravellosos, sinó que també en pots passar de desastrosos. L’amor pot també ser com les roses que són boniques, creixen i al final sempre moren. Hem de vigilar de qui ens enamorem perquè no sempre trobem la persona indicada per la nostra vida. L’amor no sempre s’ha de creure!

Paula Gaspar_2n CAP LYCÉE COMTE DE FOIX

No només és una amiga, és la millor amiga que ja forma part de la teva família, que ja és una germana. Seria impossible viure sense ella perquè és una persona que confia en tu, que hi és en els bons i mals moments, és aquella persona amb la qual podries passar hores i hores però amb la qual mai t’avorreixes, és aquella amiga que saps que mai et deixarà sola. Simplement és aquella amiga amb la qual veus un món sencer i potser és una amistat que no serà per tota la vida, però si és una amistat que quedarà marcada. L’amistat és aquella família que nosaltres escollim, tot i que les verdaderes amistats es compten amb els dits d’una mà.

Juary Moura_2n C LYCÉE COMTE DE FOIX

No sabia de què parlar en aquest microrelat. Passaven els minuts i no tenia cap idea. Podia parlar de futbol, o parlar d’amor, o parlar dels amics… Al final vaig entrar a www.ascodevida. com, per si se m’acudia alguna idea. He estat 55 minuts sense inspiració i rient de les històries que s’hi explicaven, és a dir, rient de les desgràcies de la gent. Ara ja només tinc cinc minuts per fer el meu microrelat, segueixo sense tenir cap idea i decideixo anar a veure vídeos a Youtube. La professora ja m’ha amenaçat i m’ha exigit un resultat immediat però la inspiració continua sense arribar però, potser ja tinc 640 caràcters? I sí, els tinc.

Esteve Ovelleiro_2n C LYCÉE COMTE DE FOIX

L’amistat és més que un sentiment, és una sensació de felicitat quan estàs amb aquella persona, quan t’entens amb ella. L’amistat pot tenir diferents manifestacions, des de l’amistat superficial fins a la més intensa, l’amistat verdadera, l’autèntica amistat, aquella que quan et despertes o quan mires per la finestra te’n recordes d’aquella persona amb qui has rigut tant, amb qui has passat tants bons moments, aquesta amistat és la que mai s’oblida. Però, com he dit abans, existeix l’amistat superficial, en què no pots confiar en aquella persona, no li pots explicar els teus secrets, no pots ser sincer, aquella que val més no tenir.

Victor Hugo Cerqueira_3r B INSTITUT ESPANYOL

Em baixava la suor pel front. Era conscient que estava en una situació molt compromesa, en notava la tensió, però era la meva oportunitat de marcar gol i donar la victòria al meu equip. Intentava pensar la jugada, havia de ser ràpid, veia com els de l’altre equip em pressionaven, tot i així vaig aconseguir concentrar-me, no podia fallar als meus companys. I vaig xutar. Sincerament va ser el millor xut del món, només faltava que no anés a fora. La vaig colpejar amb l’exterior, entrà per la dreta de la porteria, endinsant-s’hi per l’esquadra. Un gol que donà la victòria al meu equip.

Fran Rodríguez_3r B INSTITUT ESPANYOL

La vaig trobar en un carrer llòbrec i solitari, un rostre pàl·lid enmig de la foscor. Tenia uns deu anys. Li vaig preguntar què feia a aquelles hores de la nit al carrer, però ella no em va dir res. Jo em dirigia a casa meva, després d’haver jugat una estona a casa d’un amic. Vaig fer per acostar-m’hi, però, de sobte, es va posar a caminar en direcció contrària. Li vaig anar al darrere però es va esvair en la foscor. Desconcertat, vaig continuar caminant. L’endemà, al diari, vaig llegir un article que deia “Morta una nena de nou anys en un tràgic accident de cotxe”.

Paulo Dias_Tl. Pro. Compt. LYCÉE COMTE DE FOIX
lycée Comte de foix
Avui, sense anar més lluny, circulo feliç per una taula. Em controlen, sense cap destí, sense pensar en el futur i em sento orgullós. M’han preferit a mi! Sóc de color blanc, radiant, veloç… Però al cap d’un temps, després de jugar amb mi hores i hores, després de trencar-me i desenganxar-me, pintar-me i apedaçar-me, el meu amo se’n va, sense preocupar-se del meu esdevenir. Resto abandonat i aparcat, trencat i sense rodes ni portes en un racó de l’habitació. Quina vida més trista, la meva. LOL

Marilyn Da Silva_Tl. Pro. Compt. LYCÉE COMTE DE FOIX

Sóc el teu amic més fidel, el que t’ajuda a esborrar, a oblidar… el que t’ajuda a girar pàgina. Estic damunt la teva taula, sempre a la teva disposició. Em mires amb cara indecisa fins que de cop i volta m’agafes i fas que deixi el rastre blanc sobre els noms que t’han fet patir, un per un: Ivan, Miguel, Diego, Rubén…, els que passaran a l’oblit. Veig les teves llàgrimes caure, em poso trist. Veig que en passar pàgina et fan mal una altra vegada i així infinitament, fins que per fi arriba un dia en què no hauràs de tornar a utilitzar-me i el nom quedarà escrit per sempre.

Sandra Colell_1r B BATXILLERAT COL·LEGI SANT ERMENGOL

Sempre havia pensat que els somnis tenien un significat especial. Aquell era realment estrany i començava a preocupar-lo, tenint en compte que portava nits i nits somiant el mateix. Apareixia ell, corrent sense parar, per milers d’escenaris diferents. Corria i corria, sentint-se invencible i invulnerable. Sentia una gran fortalesa a les cames. Creia que era una advertència, que volia dir-li alguna cosa. Va esbrinar-ho dies més tard, quan després de l’accident de moto els metges van pronosticar-li el pitjor dels diagnòstics: havia perdut completament la mobilitat de les cames. Ara ja era massa tard. Mai més podria tornar a córrer.

Paula Molías_1r B BATXILLERAT COL·LEGI SANT ERMENGOL

Sóc una d’aquelles persones que em passo més de 40 minuts sota l’aigua de la dutxa. A part de rentar-me, ballo, canto i parlo, i el més important: m’inspiro. Però sembla que l’escalfor de l’aigua que llisca el meu cos m’esvaeix les idees i al final mai les puc plasmar. I amb això vull dir que si tingués un paper i un llapis a mà, podria fer-me o bé la  poeta més famosa, o l’escriptora més important, o la directora de cinema més engi­-nyosa. Encara que de moment, prefereixo sortir de l’aigua i anar corrents a prendre nota de la meva idea, perquè tot i que no arribi a ser cap escriptora d’elit, almenys tindré el meu microrelat.

Andrea Freitas_1r STGC LYCÉE COMTE DE FOIX

Una nena estirada al terra plorant. Passava la gent i se la quedaven mirant. Ningú s’atrevia a demanar-li què li passava. Ella alçava el cap, mirava la gent amb uns ulls tristos però ningú se li atansava. La gent continuava passant davant d’ella, la miraven però res, ningú s’hi apropava. ,Ella desesperada, plorava encara més, fins i tot cridava, volia atreure l’atenció dels altres. Però la gent com si res. De sobte, la nena alça el cap i veu una dona que la mira atentament, l’agafa fortament de la cama, no la deixa anar, continuava plorant, tremola… i li diu: mare, per fi m’has trobat!

Coral Alvárez_1r STGC LYCÉE COMTE DE FOIX

L’amistat és una de les relacions humanes més belles d’aquest món. És un tresor que hem de trobar i conservar perquè duplica les alegries i divideix les angoixes per la meitat. Passem la majoria de la nostra vida al costat dels amics, els solem considerar com la nostra família. No els hem de decebre, ni podem deixar-los de banda en moments difícils. Els donem la mà per treure’ls del fang de la vida. El nostre gest podrà ser tan significatiu per a ells, que per primera vegada entendran el que és un amic sense que calguin paraules. L’amistat fa que estar en el món valgui la pena.

Daniel Vinardell_1r DEP AEL FORMACIÓ PROFESSIONAL

Hi havia una vegada un jove pescador anomenat Quim. En la seva terra, la pesca era una tradició molt important i circulava la creença que en el Llac d’or, hi habitava una criatura increïble; un ésser anomenat Trick. Un dia el jove pescador va voler trobar la criatura, per demostrar al poble la seva vàlua i s’endinsà en el Llac d’or. Passaven hores i hores, i Trick no apareixia. El jove ja cansat va decidir de marxar, però en mirar al seu voltant, tot era aigua. En Quim volia buscar una sortida a aquella situació, però finalment va decidir posar-se a dormir, i esperar que al matí algú el trobés, però ja mai va poder despertar.

Adel Durán_1r DEP AEL FORMACIÓ PROFESSIONAL

Els dos equips salten a la gespa. El rectangle de joc està en perfectes condicions i lleugerament regat perquè llisqui bé la pilota. Una espessa boira encapota tot el camp aïllant-lo de la resta del món. Aquest cop també serà especial i diferent. Comença el partit i el Barça marca, clarament estan dominant el partit i tornen a marcar. El Madrid no es rendeix però se sent superat i encaixa un tercer gol. Però els “merengues” creuen que poden reaccionar: Mourinho demana més organització i Ozil fa un bon regat, li passa a Benzema, aquest l’hi torna, perquè afuselli el porter 1 a 3… i així acaba el partit, el Barça guanya.

Marc Ferré_1r A ECONÒMIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

En un món on les preocupacions són totalment materials, faré la reflexió de com expliquem als nens la seva aparició en aquest món. Tothom hi arriba amb la cigonya, que ens porta embolicats amb uns llençols blancs a la casa on ens cuidaran i criaran millor. Us he de confessar que a mi em van portar amb helicòpter perquè la cigonya, aquell dia, no podia. L’helicòpter no es va equivocar i em va portar a la millor família del món. Quan em van explicar la meva procedència vaig fer un bot fins al sostre. Però quan a l’escola vaig descobrir tota la veritat, em vaig adonar com era en realitat aquest món. Ni bo ni dolent, sinó sensacional.

Pascal Mesina_1r A ECONÒMIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Tu només tens sis cordes. Jo sóc gran, negre, esvelt i elegant. Tu petita, vulgar i insignificant. Les meves melodies són més complexes, polifòniques i perfectes. Per què et prefereix a tu, guitarra? Tu et pots moure, no com jo, un vell piano arrelat al terra i les parets. Vas cap a ella i omples el seu cap de sons disfressats d’art. Ella ignora els teus errors camuflats en belles rimes. Mentre tu l’encises, jo em lamento per no poder ser amb ella. Anar on ella és i prendre’t el lloc que em correspon. Algun dia escaparé i podré ense­-nyar-li què és l’art. L’amor de veritat. Mentrestant, jo et guanyo en nombre de cordes i tu, en cors robats.

Marina Orna_1r A batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL

La gent cridava, aplaudia… nerviosa i apassionada. Sindy, Sindy! Era el moment deixar de ser la Cèlia, aquella nena petita i mimada i sortir a l’escenari, transformar-me en la noia que treia, amb tota la força, la veu que amagava dins meu. Era el moment de fer-me gran en un segon. Només tenia el temps de creuar la cortina de l’escenari i veure tota aquella gentada davant meu. Els nervis cada cop anaven guanyant més terreny, s’apoderaven més de mi. Encara era la Cèlia, però cada cop estava més a prop del moment de la transformació… aquell vestit, el maquillatge. Tres, dos, un tot estava preparat, era el moment de ser la Sindy!

Cristina Míguez_1r A batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL

Per fi cap de setmana i la festa ja s’apropa, en Joan arriba a casa. Les 23:30 és l’hora, va directe a la dutxa, es vesteix ballant davant el mirall amb la seva música preferida, agafa calers, les claus i surt de casa. Ja està amb la colla, cubates, cerveses, tabac, por­ros i sexe, una nit completa, un bon ambient que diu ell. La festa continua, música, balls i més alcohol. El sol comença a sortir i aquesta és una raó per tornar a casa i dormir. Tots al cotxe, avui en Joan fa de taxista, la festa continua a dins. A tot gas per una recta. Riures. Música. Corba tancada a l’esquerra. Distracció. Gir de volant. Crits. Silenci. Plors.