Menors de 15 anys

Cristina Rozados_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

La mort de la meva àvia em va afectar molt, tenia molta confiança amb ella. Aquell estiu al seu costat va ser el millor, sobretot quan estàvem totes dues soles a la vorera de la platja i em va dir:
– Via, tinc un secret que vull que sàpigues, t’estimo més que a ningú́ al món. – M’estimes fins i tot més que a l’August? – També́ l’estimo molt però ell ja té́ molts àngels Via i vull que els àngels sàpiguen que em tens a mi, també́ vull que sàpigues que ets la mé́s important, per a mi ets… Per a mi ho ets tot. Després d’aquell fantàstic dia amb l’à̀via, una setmana després ens van trucar des de l’hospital que la meva à̀via havia mort.

Jean Urro_3r B LYCÉE COMTE DE FOIX

Poso la taula al terra, m’hi poso a sobre, trec una cama i començo a remar. Noto la sensació del vent com acaricia la meva cara. El vent és fred i ja no noto les mans, però segueixo notant la velocitat. Començo a anar cada cop més ràpid, i sento l’adrenalina al meu cos. Em sento lliure, faig girs cada cop més tancats. Sento les rodes lliscar. I de sobte llisco acompanyat de la taula a terra. Escolto el soroll de les rodes com van gastant-se i de sobte freno, les rodes ja estan gastades però torno a remar i a anar cada cop més ràpid per sentir l’adrenalina, l’aire que tant m’agrada i em fa sentir lliure una altra vegada, com un ocell.

Xavier Enés_3r B LYCÉE COMTE DE FOIX

Recordo el dia 31 d’agost d’aquest any, al nord de Portugal, a Serra d’Arga. Aquest lloc es troba al cim de la muntanya i s’hi fa un aplec d’acordionistes tots els estius. Estava amb el meu germà i els meus cosins i vam anar-hi com cada any. Però aquest any també portava el meu acordió. És de color vermell, el guardo com un tresor i m’agrada molt tocar-lo. Vam estar tocant durant tota la tarda, gaudint de les bandes de música i cantant cançons tradicionals portugueses. La festa va durar fins a les set del matí. Són les meves vacances preferides, perquè faig allò que m’agrada més; que és poder cantar i tocar l’acordió amb bona companyia.

Patricia Haro_3r C INSTITUT ESPANYOL

Em tremola el pols. Cada segon que passa, més fort. No sé si és a causa de la por o de plorar tant. Més de mil llàgrimes he vessat aquests últims dies! N’estic farta. No puc més. Faig força amb el cobert sobre el meu canell esquerre i tallo verticalment. Cada vegada em costa més respirar. No és la primera vegada que la meva pell sent el fred d’un ganivet. Però ara veig més sang, més espessa. Aquesta serà l’última vegada. Caic a terra, marejada. Començo a veure-hi borrós. Ha arribat el meu final. En un no res, això acabarà per fi. L’única que ploraria per la meva partença seria la meva germana. Però ja no hi és. Ha mort. I jo també.

Dulce Raya_3r B INSTITUT ESPANYOL

El vaig conèixer gràcies al meu millor amic. Al principi sempre ens barallàvem, tot i així era una companyia agradable. Cada cop que jo quedava amb el meu millor amic, ell també hi era. Però amb el temps, vaig començar a quedar només amb ell. Era tan simpàtic i tan graciós. Tenia uns ulls molt bonics, blaus, brillants. M’agradava molt el seu cabell. Va acabar venint totes les nits a veure’m al portal. M’explicava les seves coses, rèiem… I a poc a poc, sense ni adonar-nos-en, cada cop ell es feia més imprescindible a la meva vida. I finalment va arribar la nit de Halloween, i va succeir… Ens vam fer el nostre primer petó.

Cristina Melguizo_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Falten només trenta segons. Estic molt emocionada perquè tornaré a veure els meus amics de sempre. De cop començo a pensar en aquells dies que agafàvem la bici i anàvem quilòmetres lluny, i en els dies que passàvem hores a la platja. Les passejades amb el meu gos, o simplement els moments que només parlàvem i ens explicàvem coses del nostre dia a dia. Pensar això m’encanta, aquella sensació d’uns dies calorosos i llargs, només fent coses que m’agraden amb els meus amics. De cop sona el timbre i tothom s’esvera. Surto al passadís i tothom crida i corre per sortir ràpidament. Surto a fora de l’escola i em dic a mi mateixa: per fi estiu!

Carlota Anadón_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
El cor, científicament parlant, és l’òrgan que fa que la nostra sang no es coaguli, que circuli, que fa que vivim, el mateix que diuen els anuncis de Danacol, sí, exacte, el lleig aquell amb les artèries. Però quan parlem de cor, el que ens ve al cap és el de les novel·les, un que sembla dos pètals de rosa junts, el que ens fa sentir mal, el que sembla que faci un buit al pit, però alhora el que et pot fer sentir ple del tot, el que et fa sentir viu de debò, el que et fa cridar al pic d’una muntanya, el que para de sobte, el que ens fa sentir tantes coses que dubto que pugui aconseguir explicar-ho amb els 25 caràcters que em quedaven.

Miquel Garcia_3r I LYCÉE COMTE DE FOIX

Més que una passió és la meva vida, cada vegada que hi ha un entrenament o un partit es produeix una sensació dins meu que em fa gaudir. No solament és amb el club, és sempre, jugui amb qui jugui gaudeixo, gaudeixo com un nen petit quan li dónes un caramel que tant li agrada. És un esport de concentració amb diversió i sobretot joc col·lectiu, i quan fas un error normalment no hi ha cap retret, t’ajuden i t’animen per fer-ho més bé la pròxima vegada. I el millor de tot és quan els teus esforços donen fruits, quan estàs una llarga temporada intentant aconseguir el títol de lliga i al final ho aconsegueixes… Això és la felicitat.

Daniel Fernandes_3r I LYCÉE COMTE DE FOIX

Ara us explicaré un dia qualsevol al col·legi. Tot comença quan em llevo i em faig l’esmorzar (llet amb cereals) per començar bé el dia. Després, agafo el bus i em deixa al costat del col·legi. Entrem a l’aula i fem classe. Al migdia anem a dinar a la cantina amb els amics. Un altre cop fem classe i acaba el col·legi. Agafo un altre cop el bus per anar a casa. Arribo a casa, em faig el berenar i me’l menjo tranquil·lament. A continuació faig els deures del col·legi i em preparo per al dia següent, per tornar a l’escola novament. Després vaig a dormir i, al dia següent, un altre cop la mateixa rutina un dia darrere l’altre.

Judith Gonçalves_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

Per fi el circ va arribar a la ciutat de Califòrnia, un circ que tothom esperava. Nosaltres vam anar a veure’l. Vam veure una noia amb cabells arrissats, rossa, amb els ulls blaus, que destacava al mig de l’escenari. Faltava el mag per començar l’actuació, però no havia arribat. Un senyor que estava al públic es va cansar i va començar a disparar. Semblava d’origen estranger. La gent va començar a sortir i la senyora que estava a l’escenari va resultar ser una de les ajudants de l’home que disparava. De cop i volta va aparèixer el mag, va fer màgia i va fer desaparèixer les armes.

Laia Garcia_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

Era de nit i em vaig posar a mirar les estrelles. Estava mirant el cel i de cop vaig veure una llum. Una llum resplendent. A mesura que s’apropava brillava més. No sabia què podia ser. La seva brillantor m’encantava i m’impedia pensar en una altra cosa. Era una mica fora del normal. Què podria ser? Un avió? Un cotxe volador? Un meteorit? Una estrella fugaç? Un planeta que queia del cel? No ho sabia. Cada vegada es veia més gran, i més gran, i més gran. Fins que va aterrar davant meu. Era un animalet verd molt petitó. Era un marcià.

David Landeira_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE STA COLOMA

Aquesta història comença amb uns nens de dotze anys, que un dia anant pel carrer es van trobar un sobre on hi deia que qui seguís les pistes d’aquest sobre tindria una gran recompensa. Els nois van llegir la primera pista, que deia que havien d’anar al parc de Nagol de Sant Julià, sota la font del parc. Els nois van anar-hi a buscar la segona pista, era un cub de Rubik. Quan el fessin, hi quedaria una frase escrita. Era aquesta: “Sota una roca marcada en vermell de les escales dels horts, la recompensa trobareu”. Els nois hi van anar i hi van trobar un ocell ferit, se’l van emportar a casa i al cap de poc el van alliberar.

Adrià Escofet_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA STA COLOMA

Un bon dia el David estava xafardejant Facebook quan de sobte va trobar una nena anomenada Sara. Li va cridar molt l’atenció: era preciosa, uns ulls clars, unes cames incomparables, uns cabells preciosos… El David es va quedar sorprès! Tot seguit, va decidir enviar-li una sol·licitud d’amistat. Pocs segons després, li va acceptar la petició. El David tot convençut li va enviar un missatge saludant-la: “Hola! M’agradaria conèixe’t perquè m’has deixat bocabadat!” La nena sorpresa va contestar: “Doncs és clar! Sembles molt maco!”. Passats els dies, després de parlar molt i passar estones divertides, es van enamorar l’un de l’altre.

HERCULANO TORRES_3r C LYCÉE COMTE DE FOIX

El meu esport preferit és el Rugby. Un esport que es juga en equip, on el joc en solitari no existeix. La companyia és molt important per a aquest esport, jugant tot sol no s’arriba gaire lluny. Alguns pensen que és un esport de bojos, per a alguns una forma de vida. En el terreny de joc hi ha trenta jugadors, quinze de cada equip. Al principi de cada partit nacional es canta l’himne dels països que juguen, després del xiulet de l’àrbitre comença el partit. Cada partit dura vuitanta minuts, quaranta cada part. Vuitanta minuts de dolor, de sofriment, el mínim error pot provocar que el marcador augmenti a favor de l’equip rival.

Erika Gregorio_3r C LYCÉE COMTE DE FOIX

Va ser un dia en què vaig decidir no sortir al carrer. Em vaig quedar amb el meu gos, ell i jo tots sols a casa. De sobte vaig escoltar un soroll, em vaig apropar, i el vaig veure respirant molt fort. Ell tenia una medicació que era justament per això, em vaig posar molt nerviosa. Vaig decidir trucar a la meva mare, i em va dir que ja li havia donat la medicació, havíem de donar-li unes tres pastilles diàries. Total, que va arribar la nit i va millorar una mica. Jo ja estava més tranquil·la i vaig decidir anar a dormir. Al matí em vaig trobar amb una gran sorpresa: es trobava bé del tot. Sigui el que sigui, millor prevenir.

Thelma Dias_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

I és en aquest precís moment on tot perd el sentit i sembla que el món es gira en contra meva, aquells dies que semblen cridats a ser els millors, però que un detall com aquest podria arruïnar-los per complet.
Cada dia em passa exactament el mateix i em pregunto si és que és culpa meva, m’agradaria saber per què no trobo mai res, potser el que em falta és organització, qui sap…
I és en aquest precís moment de tots els dilluns al matí, quan tinc tota, i repeteixo, absolutament tota la pressa del món, i només em queden 5 minuts, i encara no he sigut capaç de trobar la parella del mitjó.

Joel De Miranda_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

No és el fet de saltar murs, tanques i teulats. És el fet del moment que et quedes suspès en l’aire i et sents lliure com si poguessis volar, aquell moment en què et sents capaç de tot i que res et para. I de sobte veus un obstacle, no saps ben bé si el pots saltar, però te la vols jugar, llavors tens aquell moment en què l’adrenalina puja i et veus capaç, però t’agafa por i no saps si saltar, comences a dubtar fins que et deixes emportar pel teu instint i comences a córrer el més ràpid que pots, saltes, ets a l’aire i…

Daniel Vaz_3r A INSTITUT ESPANYOL

Estava fart de les històries de l’escola i volia fer altres coses, com per exemple anar a la muntanya. Me’n vaig anar de l’escola per dirigir-me cap allà. Quan estava arribant, una cosa em va cridar l’atenció: era una cova i vaig decidir entrar-hi. Estava tot fosc i no tenia res per il·luminar el meu camí. De cop i volta, es va produir un soroll que em va espantar, vaig mirar al meu voltant per veure si hi havia algú, però en realitat el meu peu havia trepitjat una branca. Vaig continuar, vaig ensopegar amb alguna cosa que em va fer caure a terra. Em va mossegar, vaig intentar moure’m, però el dolor m’ho va impedir…

Anisa Takhtoukh_3r A INSTITUT ESPANYOL

Sentia cada incisió que el metge feia amb el bisturí, l’anestèsia m’impedia moure’m. El meu cervell, confós, bategava com un segon cor. Ni tan sols podia cridar, per tal que els metges se n’adonessin. De sobte era en una habitació, que em recordava a la que vam ocupar amb la meva esposa la nit de noces. Ella s’estava al costat de la finestra. El seu cabell, llarg i rinxolat, es movia amb el vent. Em va mirar amb els seus ulls verds tendres i em va somriure. A continuació era en un prat al costat de la casa dels pares. La meva mare i el meu pare em feien saltar i era molt feliç. Llavors va morir. Se n’anà feliç, amb tots els records a l’ànima.

Bonaventura Pedescoll _3r D EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

La vida, encara que pot sonar filosòfic i una comparació barata, és una carrera sense pausa. Rectifico, la vida és… Un període de temps, no… Una oportunitat, tampoc. La vida és… La vida és una cosa massa extensa per comparar-la amb una activitat o un objecte, i de fet és un tema massa ampli per ficar-lo en un microrelat. No ha estat gaire bona idea. Bé, el que vull dir són dues coses. Que la vida és curta, molt curta, i que no s’ha de malgastar el temps i menys que algú visqui la teva vida per tu. I la segona, que la vida té un sentit, el qual ensenyaré a tot el món i amb el qual tothom podrà viure millor. El sentit de la vida és…