e_640

GABRIEL FERREIRA COUOT_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

El Miquel, anant a l’escola com sempre, pel camí va trobar un patinet. Ell mai havia anat en patinet. En veure aquell abandonat, el va amagar i es va dir que en sortir de l’escola aniria a buscar-lo. Després de fer la seva última classe va anar corrents on l’havia deixat, va alegrar-se de veure’l, el va agafar i de camí a casa va intentar muntar-hi; després de quatre metres va relliscar i en aquell moment… va passar un cotxe i l’atropellà. El conductor en veure el nen en aquell estat va sortir corrents. Els policies van trobar el culpable amb les càmeres de la zona i van anar a casa seva, però en entrar van veure que s’havia tret la vida.

MARTÍ FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ_3r  COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Vaig aixecar-me com de costum a les set del matí, vaig mirar per la finestra, era tot fosc. La veritat, estava nerviós, ja que era el meu aniversari. Per esmorzar la meva mare em va fer un pastís, no me’l vaig acabar, el vaig guardar en una carmanyola per portar-lo al col·legi. De camí a l’escola feia molt fred, vaig sentir el que semblaven trets, em vaig apropar a un home i vaig demanar-li què eren aquells sorolls, em va ignorar. No li vaig donar importància. En arribar a l’escola vaig anar a classe directament. La classe era fosca, no entenia el perquè, vaig entrar i… Pum! “Ara no entenc per què estic a l’hospital, senyor policia.” 

AINARA LOPES_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan va arribar a casa de la seva tieta, va trobar una capsa de fusta. Al costat d’aquell objecte tan misteriós hi havia un paper enrotllat amb un contingut sospitós que deia: “Dins d’aquesta capsa hi ha una cosa molt especial, quan l’obris ho descobriràs.” Va decidir anar amb la seva tieta per preguntar-li on estava la clau, però li va dir que no en sabia res. Es va posar a caminar per tota la casa fins que va trobar una cosa de metall sota el sofà. La va agafar i va resultar que era la clau que buscava per tot arreu. Va córrer fins a la capsa, la va obrir i va trobar una nota petita que deia: “La clau interior és el teu cor.”

LINO LÓPEZ_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

El dia del desè aniversari del meu amic va tenir una sorpresa molt estranya. Els seus pares havien anat a comprar el menjar per la festa i ell es va quedar sol a casa. Quan va entrar a l’habitació del seu germà gran, va trobar un regal molt gran, enorme. El va obrir i va quedar sorprès per l’objecte que hi havia dins la caixa. Era un ninot gran i estrany que duia una petita pilota a la mà. Quan els seus pares van tornar carregats amb tota la compra, el van veure amb el regal i es van quedar sorpresos, perquè aquell regal no era per a ell, sinó per al seu germà gran. Va ser un dia ple d’emocions inesperades i de riures, que mai no oblidarà.

PAULA BUITRAGO_3r C EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Avui, unes nenes han anat a explorar una casa abandonada. Estan felices perquè els encanta fer això, no els causa por. La casa és molt vella i feta malbé. De sobte, el terra es trenca totalment i elles cauen a una cambra molt fosca, totes quatre s’adonen que la cambra està plena de joguines, era com una habitació d’un nen petit i, de cop i volta, escolten el plor d’un nadó. Elles s’espanten i surten corrents d’aquesta casa, truquen a la policia i venen a registrar tota la casa, els diuen que en aquella habitació hi havia el cos d’un nadó que va morir feia vint-i-quatre anys, però avui en dia, elles encara no s’ho creuen.

JAVIER GARCIA_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Un pianista es va sorprendre quan la partitura es va transformar en un home que el volia transformar en un gran músic. Encara que aquell pianista, Mozart, no s’ho creia, l’home va entrar al seu cervell i li va atorgar tota la informació de la música transformant-lo en un dels grans pianistes. D’aquesta manera, Mozart, al llarg de la seva vida, va crear moltes obres mestres. Al final dels seus dies, es va transformar en una partitura. L’home que li havia atorgat els poders era Bach renascut en una partitura. Quan arribi el moment, Mozart es transformarà en la partitura que li donarà els seus poders a Ludwig van Beethoven.

Samuel Darmon Abitbol_3r D EA Segona Ensenyança d’Ordino

Estava estirat a la sorra amb una ampolla d’aigua mirant el mar, però s’avorria molt i va anar a banyar-se. Llavors va veure uns nens bussejant mirant els peixos, n’hi havia que estaven nedant. De sobte li van tirar aigua, era el seu germà i van començar a jugar a tirar-se aigua. Van agafar una pilota que havien portat i se la van passar entre ells. De cop i volta va sentir un crit. Es va despertar, estava somiant. Era el primer dia de classe i havia llençat l’estoig a la professora. Van trucar a casa i el van castigar una setmana sense telèfon. 

ADRIÀ BORRACHERO GORAY_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

En Josep, que mai no ha sigut un gran atleta, avui es proposa pujar la gran formació rocosa. Inicia la travessia amb força, amb l’objectiu al cap de poder menjar. Mentre avança perd ritme, però no vol rendir-se. En completar la meitat del camí es troba un company estirat a terra; tot i així, sembla orgullós d’haver millorat la seva marca. Veure’l tan feliç el motiva a seguir endavant. Amb molt esforç aconsegueix arribar a una fresca fulla verda que cau del cel. Ho ha aconseguit, el caragol ha pujat sobre la pedra i ha obtingut el seu premi. 

PAULA VIDA_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Havíem arribat a França, pel viatge de fi de curs. Poc després d’instal·lar-nos a les habitacions, vam arreglar-nos per a la nit. A l’acabar, vam anar cap a l’habitació d’uns amics, una cosa estrictament prohibida. Així que vam haver de sortir per la finestra de l’habitació. Només faltava la Lia per sortir i mentre sortia, va caure, va fer un crit i es va trencar la part del darrere del vestit. Els nens ens feien senyals des de la seva finestra perquè correguéssim: els professors havien sentit el crit. Quan vam sentir la veu dels professors… va començar la diversió, ja que la Lia corria amb la part del darrere del vestit trencada.

Mariia Larkhipova_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui és el dia que tant he esperat, la meva primera competició. M’he entrenat durant hores i més hores i somiat mil vegades en aquest moment. Aquí estic, amb el maquillatge perfecte i els cabells recollits en un monyo ben alt, sortint a la pista. El meu entrenador em mira amb suport, sona el xiulet i la música comença. Hi ha moments en què faig coses inusuals, i fins i tot quan l’arc m’ha caigut a terra, ho he sabut dissimular. He abraçat l’entrenador i he esperat que em donessin la puntuació. Les meves competidores tenen puntuacions molt altes, sé que serà difícil avançar-les, però no em rendiré i continuaré lluitant per aconseguir-ho.

MARINA GONÇALVES CORDEIRO _3r F EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Diuen els llibres que una noia anomenada Laura somiava a anar a un bosc d’animals que parlen. Un dia jugant al jardí va seguir un gat que va veure. La va portar fins un arbre on tenia una porta i la va obrir. Era tot fosc. Després va avançar, va trobar un bosc enorme ple d’animals en què destacava una àguila daurada que la mirava. De sobte, el cel es va ennegrir i un huracà es va formar, la va aixecar i la va fer volar. El vent va afluixar i va deixar caure la Laura, però l’àguila la va salvar. L’àguila li va parlar, però no va entendre res. Mentre pensava en la veu, va xocar i va caure. De sobte, es va despertar amb la veu de la seva mare cridant-la.

Laia do Nascimento Teixeira_3r F EA Segona Ensenyança d’Encamp

Un dia, la Julia i la Jana van anar a passejar amb els seus gossos. El Roxi i la Luna es van escapar al bosc nevat. Elles van seguir les petjades. Els gossos van veure uns nens que escalaven arbres. Van veure un os que passejava. Els gossos es van amagar i l’os es va espantar. Es van apropar lentament a l’os. Li van preguntar per què no estava al seu cau i va dir que volia prendre el sol. Després d’intercanviar unes paraules, van començar a jugar.

Quan la Julia i la Jana els van veure, van trucar als foresters. Dos minuts després va arribar el Roxi va mirar la Luna amb cara de tristesa perquè sabien que havien de marxar.

Daniel Carvalho Silva _3ème A Lycée Comte de Foix

Era una nit qualsevol del mes d’agost, era tard i estava tot molt fosc. El meu cosí em va demanar si volia anar fins al poble per viure alguna experiència més engrescadora. Quan tornàvem vam observar al lluny que la porta del veí estava oberta i a dins hi havia el seu gos, un pastor belga negre que es camuflava amb la foscor de la nit. Ens vam endinsar lentament per no despertar-lo però ell ja estava alerta, semblava que ens estava esperant, furiós i a punt d’atacar-nos. En un moment les nostres vides van començar a perillar fins que el buit es va apoderar de nosaltres i el poble es va despertar amb aquella trista notícia…

EDUARTE MANUEL PEREIRA CALDAS_3ème A Lycée Comte de Foix

Semblava un dia tranquil però de sobte RTVA emetia una notícia d’última hora: “La Revolució dels Clavells”, la revolució contra la dictadura portuguesa. Molts anys de censura, de tortura, de patiment, d’angoixa i de desesperació… La població estava cansada d’aquella situació insostenible. Els militars havien decidit sortir als carrers amb un clavell vermell a la punta dels fusells com a símbol de la revolució. La ràdio portuguesa emetia cançons censurades per posar fi a la dictadura. El dictador Caetano fugia cap a Brasil. La societat andorrana es va solidaritzar amb els portuguesos que residien a Andorra. Riiiiing! Quin patiment…

PÀTRIC TOLÓ PÉREZ_3r A COL·LEGI MARE JANER

Em perseguien. Excés de velocitat i carregat de diners. Els de blau s’acostaven, el cotxe no responia i jo volia anar més ràpid. Arribava a la ciutat i era molt a prop de l’amagatall. Feia maniobres massa perilloses, com si estigués en una pel·lícula de curses de cotxes o pitjor. Els de blau enganxats als meus talons, però no arribaven a tocar-los. Era el millor en el meu treball. Però a l’última corba, a l’últim tros, a l’últim bocí, a l’última porció, de lliurar-me d’ells, m’adono que ells no eren els perseguidors, sinó la mort. M’estampo, dono sis voltes de campana sense parar i què ha passat? Fins aquí només? Ho finalitzo tot? 

JOSEP BALLESTER GONÇALVES_3r A COL·LEGI MARE JANER

Dimarts dia 6 de maig comença un dels partits més bonics de tots els temps. L’Inter de Milà té un gran punt a favor, té l’afició que li dona suport. Tot i així, el conjunt culer empata el gran partit sense cap mena de por. Durant tot el partit, s’ha sentit un domini culer del principi a la fi. Però amb uns grans jugadors per part de l’Inter de Milà, aquests han seguit atacant, intentant batre els jugadors culers. Finalment, amb el conjunt visitant dominant, en una jugada sense sentit, l’Inter xuta i acaba el partit. Aquest sentiment d’impotència culer és el sentiment que se sent quan per al diari un microrelat has de fer.

JANA BAL_3ème D Lycée Comte de Foix

Sempre he volgut admirar algú que m’acompanyi a través de la meva vida i no és una tasca fàcil trobar la persona adequada. Després de tres mesos he decidit que ell és el meu destinat. Celebro el seu aniversari com si fos el meu. Veure una nova publicació és la meva felicitat. Escolto cadascuna de les seves cançons en bucle perquè és el que m’apassiona realment. Vaig a les botigues per veure si el seu àlbum hi és, sense importar-me el preu. Voto per ell a totes les competicions, ja que veure’l somriure és la meva pau. Aquell dia el meu somni es va fer realitat, veure’l actuar davant dels meus ulls, sabent que estic on sempre he volgut.

FATIYA VALDÉS RODRÍGUEZ_3ème D Lycée Comte de Foix

Avui he anat a la terra, he vist que els éssers que l’habiten actuen de forma estranya: es llancen boles de metall (de totes les mides) per tal d’agrair les descobertes als altres països, pobres civils! Quan alaben els déus tiren fums negres al cel. Els nens de la meva edat es passen tot el dia en unes caixes molt curioses mig adormits. He vist que hi ha una zona més moderna, on la gent viu apartada, sense llits i amb molt poca roba. Somriuen sense ganes i ploren amb emoció. Quan volen alguna cosa no treballen, ni ho intenten, agafen el que volen dels altres. Les seves disculpes són buides i els seus “t’estimo” són només paraules.

NOA FERRRA_3r A EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Hi ha persones que arriben a la teva vida com una gran tempesta, com un tsunami; et capgiren, et desfan, però et fan sentir viva. Ell és això: la calma abans i el silenci després. Marxa i torna, i jo sempre soc allà fent veure que no l’espero. Quan m’abraça, tot el dolor s’apaga; però, quan s’allunya, el món sencer em cau a sobre com una galleda d’aigua freda. A vegades, sembla buscar altres mars però sempre acaba tornant, com la marea quan no sap cap a on anar. No sé si això és amor o un eco mut que no vol morir; però cada cop que el veig, em convenço a mi mateixa que encara no sé respirar sense ell… I, en el fons, tampoc vull.

ISAAC DÍAZ_3r A EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Com es pot ser tan desgraciat! Sobrevisc per les almoines de la gent i perquè soc espavilat. Després, que si visc al carrer i un colom se’m caga a sobre; miolo per queixar-me però ningú m’entén. Quan plou, em mullo però tinc el pèl que protegeix el meu petit cos. Tinc una vida detestable! No em sembla just que alguns visquin amb una família ben calentets i jo tot sol autoproveint-me del que trobo a la brossa. Si jo visqués en una casa, la meva única preocupació seria roncar de gust. Tot i que m’agradaria canviar de vida, haig d’estar agraït perquè encara puc dormir pels racons i menjar allò sobrant; si no ja estaria mort i acabat.