e_640

ERIKA DA COSTA_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia caminava pel bosc i tot endinsant-m’hi vaig veure una casa. Vaig decidir acostar-m’hi. Estava espantadíssima perquè tenia la impressió que algú em perseguia tot i el silenci sepulcral al meu voltant. Volia creure que només era fruit de la meva imaginació. Finalment, vaig arribar a aquella casa. En picar a la porta, ningú no va obrir, però sentia passos a l’interior. Vaig picar més fort. Quan van obrir, no em veien. Vaig entrar, molt confusa. A la televisió anunciaven la meva mort en un accident. No ho recordava. Vaig córrer al lloc dels fets i, quan hi vaig arribar, vaig veure el meu cos estès a terra. No m’ho podia creure.  

Sophia Tadeo_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Quedaven després de classe al banc del racó del parc, a prop d’on jo sec habitualment, allà on el bullici del món semblava difuminar-se. Es parlaven poc, perquè les paraules sovint sobraven quan els ulls ja ho deien tot. Ell la mirava i sentia que l’univers s’empetitia, sobretot comparat amb la llum que ella desprenia. Ella reia i aquell so era suficient per fer-li bategar a ell el cor amb força però tendrament. Les mans s’apropaven fins a agafar-se i a poc a poc es feien el primer petó, tímid, maldestre, senzill i pur, testimoni d’una promesa que no s’oblida mai. Tots dos eren conscients que s’havien enamorat amb només una mirada.

Guisla Escribà Puig_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

He viscut molts canvis, però aquest… Tothom em deia que tot aniria bé. Tenia por, un sentiment d’angoixa inexplicable. No sabia què m’oferiria el futur, però vaig decidir arriscar-me a fer el gran salt cap a una nova vida, amb un canvi d’entorn impressionant. La veritat, no sé si m’haurà anat bé o no. Suposo que encara m’estic adaptant, perquè tot i que m’ho passo prou bé, sempre tinc aquest pensament que no ho hauria d’haver fet o si ja és massa tard per tornar enrere. Al final tot són experiències que s’han de viure i la vida serveix per a això, per provar i gaudir. A vegades pot sortir malament, però també bé. I tu, t’hi atreviries? 

Joaquín Cresta Ojeda_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Un dia assolellat d’aquest estiu, quan anàvem amb la família cap a l’Argentina amb avió, enmig del trajecte el pilot va quedar inconscient perquè es va donar un cop amb la safata. El copilot com que no sabia pilotar l’avió va preguntar per l’altaveu si hi havia algú que sabés pilotar un avió. Jo vaig respondre que en sabia (no sé per què ho vaig dir; jo, un noi de catorze anys). I com que tots els passatgers estaven desesperats, em van portar a la cabina de l’avió i vaig dir al copilot que es comuniqués amb l’aeroport més proper per comunicar-los que aterraríem. Just quan estàvem a punt per aterrar, em vaig despertar del meu somni. 

CRISTIAN FILIPE RIBEIRO FERRERIA_3ème K Lycée Comte de Foix

El Dimitrievski es va mirar al mirall i no es va reconèixer. Aquell jove ple de somnis s’havia convertit en un desconegut, perdut entre ombres. Tota la seva taula era plena de drogues. Ara, tenia més droga que sang al cos. “Massa ratlles, massa porros”, pensava.  Feia poc s’havia unit a una banda anomenada Seixanta-set, després d’haver passat una depressió provocada per un videojoc, el Crash Royale. Havia estat moltes vegades en coma etílic i un dia quan anava ben begut va decidir matar la seva família. Havia patit molt, era el delinqüent més buscat del món. Però en conquerir l’últim país, va marxar el llum i es va apagar el joc…

Ángela Morais Galtier_3ème K Lycée Comte de Foix

Els meus amics i jo vam anar dissabte a un centre comercial de la capital. Vam comprar alcohol i llimonada i vam trobar un lloc amagat on ningú podria veure’ns. Quan vam arribar-hi, vam barrejar tota la beguda i la vam amagar. A la nit, vam treure la beguda de l’amagatall i vam posar-nos a fumar, beure i vapejar. No vam parar, tots vam beure massa. Feia molta calor i ens vam treure les samarretes noies i nois. Cridàvem i orinàvem al carrer. Algun veí molest devia queixar-se o potser va ser un o una de nosaltres…  De cop, va arribar la policia. No vam tenir temps de res, només vam poder sortir tots corrents, però havíem begut massa…

AUXIA MACIA RODRÍGUEZ_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Quan som petits tenim somnis i il·lusions que amb el temps van canviant. Quan som petites totes somiem a ser princeses com l’Elsa o fem col·leccions de les nines LOL. Però ara que hem crescut això ja no és el que desitgem. Ara el que més m’intriga és saber a què em dedicaré de gran o què estudiaré en marxar de l’escola, però ser una princesa i jugar amb nines ja no és el que em fa il·lusió. Encara que ara no somiï en tot el que feia de petita sempre ho portaré amb mi… De sobte, noto un soroll, em desperto de l’accident de trànsit, i aquesta ha estat la reflexió mentre he estat en coma.

MARTINA LLARAS LOSILLA_3A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Avui és el dia del seu aniversari, i aquesta nit he somiat una cosa molt estranya. Ens veia a les dos en una habitació fosca i els llums ens il·luminaven mentre ella se n’anava i jo la perseguia, però no la podia atrapar. Ara estic sola a casa esperant que es faci de dia allà on és ella per trucar-li, però no aguanto més la distància. Recordo el dia que em va dir la mala notícia, que se n’anava tot un curs d’intercanvi al Canadà. Feia dies que m’ho deia i creia que era broma, però no, era veritat. Em deia que a l’estiu quedaríem, però no vam trobar el moment i ara ja no hi és.

ASIER CASTRO_3r E EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

En Marc era un nen molt rebel. Un dia, ell i el seu amic van decidir que, després de l’escola, entrarien en una zona prohibida d’un bosc d’Encamp. Quan van arribar i van descobrir que era un lloc abandonat, van decidir explorar-lo i van trobar una escola abandonada. Hi van entrar dins i van trobar pissarres, taules… De sobte, van sentir un crit. Moguts per la curiositat, van decidir esbrinar aquell soroll tan misteriós. A cada passa, els crits s’apropaven. Van decidir obrir una porta i el que van veure els va deixar pertorbats. Van sortir corrent amb la por al cos i amb la imatge d’una dona assassinada al despatx de direcció que mai podrien oblidar. 

ABRIL NICOLAU_3r E EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Era dimecres al matí quan la Marta era a l’escola. De sobte, va veure de lluny la seva mare. Molt sorpresa i desconcertada, va dirigir-se cap a on era ella per preguntar-li per què havia vingut. De cop, va recordar que el seu avi estava ingressat a l’hospital. Ella sabia que alguna cosa no anava bé, però no estava preparada per escoltar la notícia. Al final, una mirada trista i apagada li va confirmar la seva sospita: el seu avi havia mort. Una tristesa profunda va envair el seu cos i va agrair que hi fos la mare per acompanyar-la. Es va llançar als seus braços i, en aquell moment, va sorgir l’abraçada més real.

DANIEL BIÇAKU_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Ens van convidar a un torneig a Salou. Quan vam arribar, ens vam trobar amb el Barça, el Liverpool i molts més. Ens vam quedar tots bocabadats, realment no sabíem què hi fèiem allà. Va començar el primer partit: vam perdre 6-0, res a dir, era un filial del Barça. El segon partit vam començar bé amb un golàs de fora l’àrea, però ens van empatar amb un gol amb la mà en pròpia porteria. El tercer partit igual: vaig fer un gol olímpic, però dos nois cedits per l’Espanyol van marcar des del mig camp. A la repesca ens van marcar ràpid, però no ens vam rendir. Aquell dia vam aprendre que perdre contra els grans també és guanyar una mica.  

AIMIR BANY ATA_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan tenia vuit anys, el meu germà petit va desaparèixer sense deixar cap rastre. La seva desaparició em va deixar molt devastat perquè me l’estimava molt i era com el meu millor amic. Vaig passar tota la meva vida buscant-lo: vaig penjar rètols i vaig interrogar a tothom que es podria relacionar amb la seva desaparició, però no vaig trobar res d’ell. Després de catorze anys vaig finalment crear una màquina que em podia dir on estava qualsevol persona si ficava les seves dades personals. Quan vaig posar les dades del meu germà, esperant que no estigués molt lluny de casa, la màquina em va dir que estava en sis llocs diferents. 

JOANA DA SILVA GAVINA_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Quan tenia sis anys vaig decidir fer gimnàstica rítmica. Llavors no sabia que amb els anys i molta pràctica em podria classificar i competir. El dia de la competició sabia que els nervis em podien trair, però tenia molta confiança en mi. Sabia que ho podia fer. Va arribar el moment més esperat: em jugava el podi. Tot i estar molt nerviosa, vaig respirar profundament i vaig sortir a la pista amb un gran somriure, confiança i valentia. Efectivament, vaig poder demostrar tota la passió que sento per aquest esport. La lliçó és clara: encara que tinguis un mal dia o una competició dolenta, sempre has de lluitar pel que vols.

AFRICA BAUTISTA VALEN_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Ja eren les sis i quart o això pensava ella, perquè va notar com la seva mare la despertava. L’Alba se sentia estranyament cansada, però finalment es va acabar aixecant per preparar-se i marxar cap a l’escola. Es va dutxar, va esmorzar, es va vestir… va fer tot el que havia de fer per marxar cap a l’escola, com cada dia. Quan ja era l’hora va sortir de casa seva per agafar el bus, però al fons del carrer es va veure a ella mateixa dormint. L’Alba es va quedar sorpresa. Llavors va notar una mà a la seva espatlla fent força perquè no pogués avançar i de cop tornava a estar al llit, però eren les dues i quaranta-vuit de la matinada.

IAN GALLO LOSADA_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

L’Eva, una noia que vaig conèixer fa temps, sempre deia que la seva vida d’abans no era com ara. Encuriosit, li vaig demanar pel seu passat i em va explicar la història: als vint anys s’havia casat amb un ministre. Un dia van ser convidats a un ball amb gent important. Va demanar a una amiga la seva joia més cara. La va portar al ball, però en un moment de distracció, la va perdre. La va estar buscant però no la va trobar. Com que no podia pagar-la, va demanar un préstec i va comprar-ne una d’igual. Va haver de treballar deu anys per poder pagar el deute. Anys més tard, es retrobà amb la seva amiga i descobrí que la joia era falsa.

AIMARA DE MIGUEL_3eme B LYCÉE COMTE DE FOIX

Em vaig aixecar amb els crits de felicitat de la mare. Em va fer molta ràbia perquè eren les vuit d’un dissabte. Vaig baixar les escales i vaig arribar al saló. El meu germà gran em va dir una cosa que em va canviar la vida completament. Ens n’anàvem a Andorra a viure en comptes d’anar a Kentucky, el lloc dels meus somnis. Ens n’anàvem a Andorra. Mo sabia per què la mare havia canviat d’opinió. Vaig anar a la cuina plorant desesperada per demanar-li explicacions sobre el canvi d’idea. En aquell moment no sabia que el que m’esperava a Andorra seria la millor experiència de la meva vida.

MAR FABREGAT GUIJARRO_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

En un poble, hi havia un gat amable i divertit. Vivia al carrer i no li agradava gens la pluja. Era de color taronja amb taques blanques. Un dia va començar a ploure molt fort i a caure trons. El gat no tenia on refugiar-se, estava espantat i xop. Va arribar a una casa, va miolar i una nena el va rebre, el va deixar passar. Un dia que plovia tant, just quan el gat anava a entrar a casa de la nena, un llamp va caure molt a prop. El gat, horroritzat, va fugir. La nena el va perseguir. Després d’una estona, el va trobar a baix d’un banc. El va agafar i se’l va emportar a casa seva, tots dos van arribar xops però junts i sans i estalvis.

PABLO INGELMO FERNÁNDEZ_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

La classe de 3rG de l’escola andorrana d’Encamp van anar a fer una visita a la casa de museu d’Areny Plandolit. El guia va explicar que avui estaven fent neteja de les peces antigues de la família per posar coses més actuals. Mentre que la visita es portava a terme, els treballadors anaven traient les peces antigues que pertanyien als Plandolit, i mentre que passaven per la sala d’estar, els nens es van adonar que les cares dels Plandolit que estaven penjades desapareixien dels quadres. En aquell instant tots els nens van anar desapareixent. A la casa no s’ha tornat a veure ningú sortir; únicament entrar.

IRATXE REY_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

El meu primer amor és la Dansa. Els sentiments ballant són de llibertat, d’alegria, de passió… recordo que tenia sis anys i vaig sortir per primera vegada a un escenari davant d’un públic nombrós. En aquell moment vaig ser feliç i sabia que ballar era allò que més m’agradava. Ja vaig saber controlar molt la tensió del moment. Els meus familiars estaven orgullosíssims de mi; sempre aconseguia pujar al podi. Molta gent deia que tenia un futur molt esperançador i brillant, que mai deixés de ballar. Solament tenia vuit anys i ja havia aconseguit un bon nivell, Vaig seguir gaudint i progressant. Però, un dia vaig deixar de ser feliç…

NICOLAU TAULATS MCDONALD_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia, estaven els meus cosins en un autobús tornant de l’escola. Es deien Pau i Àlex. Aquell dia, la nòvia d’en Pau es va asseure amb l’Àlex perquè ell estava plorant. Això no li va agradar gens al seu germà gran, en Pau, ja que sabia que només ho feia per molestar-lo. Així doncs, quan van arribar a casa, en Pau va entrar a l’habitació de l’Àlex i li va dir “pagaràs car”. L’Àlex va sortir disparat de l’habitació i va baixar al carrer amb el seu germà darrere. Per escapar-se, l’Àlex va creuar la carretera sense mirar… i va acabar en coma uns dies. Des d’aquell dia, en Pau i l’Àlex són inseparables i tots dos van aprendre una lliçó.