e_640

VEGA GARATE_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Uns alumnes de 3r estaven fent experiments a l’aula de naturals quan, sense el permís, van començar a tocar productes químics. La porta del laboratori es va tancar de sobte. Els nens no podien sortir, es van espantar molt. Com que no tenien els seus mòbils no es podien comunicar. Després d’un temps una docent va anar a obrir la porta, però es va adonar que els alumnes estaven canviats, tenien els ulls vermells i parlaven molt lent. Minuts després la professora estava igual que ells. Sense saber-ho van crear un virus que era reactiu a altres materials i que anava matant tota la població mundial.

Erin Fernandez_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Acabava d’arribar a casa quan vaig rebre la pitjor notícia que mai em podrien haver dit: la meva besàvia havia donat el seu últim sospir, ja no era amb nosaltres. El meu germà se m’apropa i em fa una abraçada i em recorda que feia pocs dies que havíem portat el nostre conill al veterinari perquè s’havia refredat. Amb els ulls plorosos em diu que ell també se n’ha anat. En aquell moment només podia sentir com la solitud envaïa tot el meu cos. 

JERÓNIMO SALAZAR DAVID_3ème K Lycée comte de Foix

Un dia normal en un local de jocs hi havia unes deu noies. Entre elles, la Salma i la Juanita, són bessones. De sobte, entra una noia anomenada Jaimita. Les amigues de la Salma i la Juanita, de cop, es posen en guàrdia: l’odien. Es nota com la Salma té ganes de pegar-li. Tothom ho nota i la Jaimita proposa fer un u per u, però la Juanita està més preparada que la Salma. Així que suplantant la seva germana, la Juanita l’agafa i la llença a terra. Llavors, es gira l’Alejandro, el noi gai del local, que ha patit tantes vegades aquestes baralles i va a separar-les. De cop, entra l’amo del local, tots se’l queden mirant i surten corrents.

INDIRA RIBEIRO PINTO_3ème K LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia, vam anar a PortAventura tota la classe. Quan vam arribar, vam anar al Ferrari. Vam passejar per tot el parc. El dia va passar volant. Quan era de nit i érem a les habitacions, un amic es va declarar a una companya amb roses, xocolata, poema, etc. La noia li va dir que no. El noi es va entristir perquè s’ho havia treballat molt. Va marxar, va desaparèixer. Aviat ens vam preocupar i vam sortir a buscar-lo. Hi vam estar hores i hores però no el vam trobar. L’endemà vam baixar a recepció per veure si l’havien vist, però tampoc en sabien res. Vam sortir a buscar-lo i quan vam tornar ens ho van dir… el nostre amic …era mort.

NORA GARCÍA SALAS_3r Lycée Comte de Foix

Es va mirar les mans horroritzada. No es va preguntar a si mateixa què havia fet perquè ja sabia la resposta, i ningú vol sentir que has matat una persona. Però, després del xoc inicial, es va adonar de com ho havia fet: determinadament i ràpidament. Se’n penedia d’haver-ho fet, però el silenci que va venir després de l’últim alè va aconseguir calmar les veus del seu cap per primera vegada. Així que ho va continuar fent. Al cap i a la fi, no hi ha res més satisfactori que veure com les persones que t’han arruïnat la vida et miren amb por als ulls sabent que la seva acabarà al cap de pocs segons. 

LIA GARCIA HASNAOUI_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Avui catorze de febrer, dia dels enamorats, fa tres anys que va morir una persona molt essencial per a mi. Encara recordo el primer dia que vam quedar, la seva olor de coco, el seu somriure sempre que em veia de lluny, la seva veu, la seva mirada i el color dels seus ulls… El vaig anar a veure al cementiri, com de costum, li vaig portar un ram de flors del seu color preferit: el blanc. Un color tan pur i elegant com el seu amor, però, sobretot, tan perfecte com ell. Sempre estaràs amb mi i seràs part de mi. El teu record és la meva força en els dies durs i el meu somriure en els dies bons. 

CLEO OROBITG ROS_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

La Júlia no havia fet res, però tothom parlava malament d’ella i en poc temps ningú la volia dins del seu grup com a amiga. Tot havia estat culpa de dues nenes del seu antic grup que van inventar històries sobre ella i que els nois s’havien cregut. Jo, que vaig a un altre institut, he sentit que avui els nois li volien donar una lliçó en un carrer estret de la ciutat. Em vaig amagar darrere un mur, amb el cor bategant a mil per hora i les mans totes suades. Volia ajudar-la, però tenia por. I si em peguen a mi també? Em preguntava a mi mateixa. Després d’uns minuts rumiant, vaig recordar que portava mòbil, però… ja era massa tard, m’havien enxampat.

NEUS MARTÍNEZ GORDILLO_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Soldat que lluita, espasa que és tacada per la culpa. Mata cossos amb indiferència per conquerir quelcom que no serà seu. Pateix perquè no li agrada la culpa, però no plora. Sobre el camp de batalla arrasa amb qui es creua en el seu camí, així li han dit que ho ha de fer, per no trair la lleialtat del senyor, que el protegeix i vetlla per la victòria dels seus. L’home no pensa en la fi dels seus dies. Per què? Tot és possible, ho sap. Si s’esquivoca, serà una vergonya. Voldria un final gloriós. Creu amb fermesa que encara no li ha arribat l’hora. Però oblida que el que sembres reculls i que a cada porc li arriba el seu Sant Martí.

PAULA LEDESMA GINARD_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Un dia d’estiu, a la plaça d’un petit poble de la costa, es va celebrar un concurs de pastissos. Hi havia cinc participants de les pastisseries del poble. Tots ells eren diferents: hi havia un que tenia tres pisos, estava decorat amb flors i xocolata i era el que tenia millor aspecte. D’altra banda, hi havia un pastís de pastanaga, que no estava gaire decorat, era petit i tenia un color estrany. Tots els altres semblaven millors. Finalment, quan l’àrbitre els va tastar tots, va premiar el pastís de pastanaga, perquè el que realment val és el cor i l’ànima que portem dins, no la màscara que mostrem al món.

NIL HERNÁNDEZ ÁLVAREZ_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Em vaig esforçar al màxim per satisfer el club, l’afició i a mi. Vaig ser el màxim golejador de la Champions i vaig salvar l’equip de l’eliminació a quarts. He guanyat tots els títols espanyols aquesta temporada. L’únic títol que no he guanyat ha estat la Champions. Vaig tenir una de les millors evolucions futbolístiques de la història, d’una temporada a l’altra. Vaig arribar a fer gairebé cent contribucions de gol en una temporada. També he estat el millor jugador de la meva selecció en l’última dècada. I, tot i així, soc el tretzè millor jugador del món. En què s’ha transformat la Pilota d’Or?

IVO ARASA_3r E EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Dia de competició mundial, estava molt nerviós. Última carrera del Free Ride World Tour a Verbier. Soc l’únic andorrà classificat a la final del millor campionat d’esquí. Surto tercer, per la part més complicada. Fa 3 anys que espero aquest moment, soc el millor esquiador del país. Estic patrocinat per Head, però estic buscant el patrocini de Rossignol. Em toca, estic molt motivat i ansiós per baixar i quedar primer. Faig la meva baixada i arribo al final. Em diuen que pel recompte de punts soc primer de la general. Arriben tots els corredors a baix, em diuen que he aconseguit el triomf tan esperat. Soc un andorrà  que ha fet història.

MARIONA TORNÉ NAVARRO_3r E EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Estic sota els llums de l’escenari i no puc moure’m de terra, des d’aquí es veu molt brillant, relliscós. La caiguda dins la volta ha sigut horrorosa, els peus em tremolaven dels nervis, ja no em queda carrera, aquí s’acaba tot. Feia més de cinc mesos que treballava en aquesta preciosa coreografia per esguerrar-ho en dos segons. La ràbia i pena que sento és fastigosa, vull vomitar. Tothom em mira, l’entrenador espera que continuï, però no puc. Tinc ganes de sortir corrents i plorar als braços de la mare. Ara he de ser forta. El jurat demana si estic bé, la resposta dins meu és no, però una ballarina mai cau.

GERARD GARCÍA JIMÉNEZ_ 3r B COL·LEGI MARE JANER

Vaig rebre el missatge a mitja tarda: Demà, al banc de sempre. Feia temps que no ens vèiem. Dies plens d’excuses, d’exàmens, de deures. Aquell text em va fer somriure. L’endemà hi vaig arribar abans d’hora. El banc estava buit, però ple de nosaltres. De tardes llargues, de secrets, de rialles que encara ressonaven entre les branques. Vaig seure i el vent em portava records: aquella vegada que vam fer plans impossibles, o quan vam riure fins a plorar. Quan el vaig veure venir, no vaig dir res. Ens vam asseure. I en aquell silenci, vaig sentir que tot estava bé. Perquè l’amistat, la de debò, no necessita paraules. Només presència.

AINA DÍAZ CADENa_3r B COL·LEGI MARE JANER

Va publicar una foto d’ella mateixa plena de maquillatge, filtres, i molts retocs. L’aire capturava mirades desconegudes. Més de 1.000 likes en menys de deu minuts, comentaris com “aprecio la teva bellesa”, “brilles tant com un sol”. Això l’omplia de felicitat. Temps més tard, n’ha publicat una altra. Aquesta vegada completament diferent, sense maquillatge, cap filtre, cap retoc. Van passar dies i dies, i la xarxa ignorava la seva bellesa natural, es perdia enmig d’un miratge digital, no rebia cap resposta, tenia 4 likes, un d’ells, seu. El silenci li va fer entendre que la xarxa no valora la bellesa real. A partir d’ara ella sí.

NAYRA MARTÍN_3r D EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Un dia, una noia de 14 anys anava cap a l’escola. Era bonica i amable, però els companys sovint es reien del seu físic. Abans de marxar, es mirava al mirall i hi veia una cara molt ampla, amb granets i una mica de panxa… Tot fals: només era el reflex de tot el que li deien. Trista, va decidir actuar malament: va deixar de menjar i s’aprimava cada dia més sense adonar-se’n. El seu cos i la seva alegria s’anaven apagant. Després d’un temps va decidir canviar: va començar a fer esport, a cuidar-se i a tornar a ser ella. Així va entendre que el problema no era ella, sinó els altres.

ONA GOICOECHEA_3r D EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

L’Anna sempre feia el mateix recorregut, però aquell dia era diferent. Sentia una presència a prop, es girava constantment i no veia ningú. Tenia por, de fet, estava aterrida. Cada cop estava més neguitosa, suava i començava a tremolar. Va sentir un cop sec… tot era fosc. Se li va accelerar la respiració i de sobte algú la va agafar del coll. Va deixar de respirar, totes les seves forces es concentraven a poder sortir d’allà. Sentia terror. Sabia que no podria sortir i moriria allà mateix. Va sentir una veu. “Anna, desperta! Anna, si us plau!”. L’Anna es va despertar, havia tornat a passar, el somni de l’agressió tornava a aparèixer.

SCARLETH HERRERA CASTRO_3r A COL·LEGI MARIA MOLINER

En pocs mesos m’he adonat de la dificultat de trobar una solució quan no hi ha interès, només indiferència. Quina persona podria dir que la parella que es veia tan feliç i es demostraven amor ara no saben què fer amb la seva relació? Després d’un llarg temps ja havíem provat algunes coses per salvar la nostra relació. Semblava que ell no tenia cap problema, en canvi jo sí que en tenia; tant és així que el cap no em parava de donar voltes. No n’estava del tot segura, però ho havia de fer. Mentrestant, jo esperava que passés el temps per veure si alguna cosa millorava, però amb tristesa, dolor i por, va arribar el dia.

EDURNE FUENTES LÓPEZ_3r A COL·LEGI MARIA MOLINER

Què us he fet? Només vaig dir la veritat, no entenc per què us caic malament. Per què parleu malament de mi dintre i fora del col·legi? Per què em deixeu sola als patis, als projectes, inclús als temps lliures. Arribo plorant a casa per l’exclusió, solament vaig dir la veritat sobre aquell vestit. Tants anys d’amistat s’acaben per dir la veritat? Tinc por d’anar a l’escola per si em fan alguna cosa o tots parlen malament de mi. Per què tota secundària m’odia per culpa dels rumors? Tot el curs 2024-2025 ha sigut el pitjor de la meva vida per culpa dels companys. Per què he perdut amics? Si soc un tros de pa, o almenys això crec jo…

MARIA PIMIENTA DUSAUTOR_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

No podia més. Vaig decidir muntar el cavall que havia heretat del meu pare. En anar-lo a buscar, el Fúria va renillar i saltar, però no li vaig fer cas. Vam anar cap a la muntanya. Em sentia feliç, més a prop del meu pare. Vam sentir un tro. El Fúria va sortir galopant i es va endinsar al bosc. Li vaig cridar que parés, però no em feia cas. Ens vam perdre. Tot era fosc i no sabia com tornar. El Fúria no parava quiet. Teníem por. Una imatge del meu pare em va venir al cap: “Quan et perdis, no perdis la calma i escolta el teu entorn.” Vaig parar atenció i vaig sentir un moviment d’aigua. Era el riu que arribava darrere casa meva.

POL ORDÓÑEZ LEDESMA_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

El Robert va sortir al carrer. Se li feia tot molt estrany, però li agradava. Al cap d’una estona, una noia se li va apropar i el Robert va aconseguir comunicar-li els seus sentiments. Era un avanç molt gran. Mentre passejaven pel carrer, el Robert anava analitzant les emocions que veia per aprendre a expressar les seves noves emocions. Cada vegada se sentia més còmode en les conversacions, ja que com més escoltava, més aprenia. Al vespre, el Robert va tornar al laboratori. El científic li va treure l’aparença humana i la clau on s’havien guardat tots els seus progressos. L’experiment havia estat un èxit.