e_640

ÍNDIA GRACES_3ème E Lycée Comte de Foix

Estava de vacances amb la meva família, de creuer. Portàvem una setmana de vacances i estava al bufet lliure perquè el menjar d’aquell lloc estava bo. Quan vaig veure un noi, era molt guapo. En un moment es va girar per mirar-me, però res més. Van passar uns quatre dies i ell em seguia mirant fins que aquella tarda em va parlar. Em va venir a saludar i, a partir d’aquell dia, estàvem tot el temps junts. A la mare li semblava conegut, però com que era poc probable perquè estàvem molt lluny de casa, ho vam deixar passar. Quan es van acabar les vacances i vam arribar a casa, la mare em va dir que era el meu cosí. El vaig bloquejar.

ABRIL CANO_3ème E Lycée Comte de Foix

Un dia d’estiu, estava amb les meves amigues sortint del pavelló d’entrenament quan les nostres mares ens van dir que marxàvem de viatge a Portugal perquè una amiga seva es casava. Vam fer les maletes i vam marxar amb molta il·lusió. Un cop a Portugal vam fer una mica de tot. Vam anar a fer-nos les ungles, vam anar en bicicleta fins a la piscina i, el millor, va ser la boda. Vam jugar, cantar, menjar i vam fer un ball vestides de blanc, com l’amiga de les nostres mares, que també va ballar molt bé. Quan vam acabar tota la festa, ella va llançar el ram de flors. Vam menjar més, molt més i després vam ballar fins a les tres de la matinada. 

CARLOS CARVALHO_3r D EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Una vegada en Jordi va demanar als seus pares el nou iPhone perquè el seu estava vell. Li van dir que no l’hi podien comprar perquè era massa car. En Jordi es va enfadar molt. No sabia el que vindria l’endemà. Quan en Jordi es va despertar els pares l’esperaven amb l’esmorzar a taula i un regal. No es podia creure que finalment li haguessin comprat el mòbil que tant desitjava. I va entendre que havien fet un gran esforç per complaure’l. 

ABEL ADANEZ_3r D EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Era un dia com qualsevol altre, tan normal, tan indiferent. M’aixeco, vaig a l’escola en tobogan, sense motxilla, sense preocupacions. Em sento igual, no noto res diferent. Tot era com imaginava, exactament igual, encara que no imaginava. No pensava, però reaccionava. Tot era acció, reacció espontània, normal. S’ha d’admetre, era genial, perfecte, ideal. Torno amb el tobogan després d’un dia d’escola. Arribo a casa i trepitjo una peça de plàstic. La noto al peu. Sentia el mal realment. Aquest ha sigut el meu somni d’ahir, real, normal. Al que vull arribar és que tot era normal fins que em vaig despertar, llavors l’anterior ja no és normal.

SARA A. BAQUE RODRÍGUES_3ème K LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia, la Carla va conèixer la Cleo. Des d’aquell dia van ser inseparables. Semblava que es coneixien de tota la vida. Van anar al col·le juntes, van xerrar, menjar i dormir juntes. Després de tot, es van separar perquè la Cleo se’n va anar a viure a Espanya. Es van distanciar. La Cleo no li va dir a quina part d’Espanya havia marxat. Dos anys més tard, la Carla també se’n va anar a viure a Espanya a una ciutat poc coneguda. El primer dia de col·le, allà, es va trobar la Cleo. Estava molt canviada. La Carla no sabia si era ben bé ella. Però al cap d’una estona, es van fer una abraçada i van continuar essent inseparables com abans.

ALEJANDRO BAQUE RÍOS_3ème K LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia de partit, al camp jo vaig anar i només entrar a la grada, em vaig enamorar. No es tracta de ser aficionat al Barça però era un Barça-Madrid, última jornada de lliga. Els dos equips, empatats a punts. Anaven 1 a 1 amb gols de Messi i Cristiano. Eren les millors plantilles de la història. El partit va transcórrer amb emoció i arriben els últims cinc minuts… una mena de pròrroga. L’afició crida, canta, anima… El Camp Nou està tens, saquen de porteria, passada al defensa Araujo, que busca Messi, aquest encara als tres pals… se’n menja cinc i GOOOOOOOOOL! Aquest dia de partit, que al camp jo vaig anar, com volies que no m’enamorés.

MARTINA COMELLA MORELL_3r C COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

L’Àfrica està plena d’animals. Els lleons sempre buscant amb atenció, les gaseles callades però atentes, els elefants robustos i calmats, els suricates petitons i molt xerraires, els estruços ràpids i covards, i els guepards… tothom els veu extraordinaris i excel·lents, però sempre fereixen els més vulnerables amb les seves urpes (i paraules). Ningú en sap res, així i tot ells ho senten. Els lleons juguen amb ells i la sabana continua com si res. Les gaseles saben que una d’elles ha sigut malferida, però cap vol dir res. El guepard sempre guanya, apartant tothom del seu camí, sense importar quant pateixin o quant de mal els facin. 

LENA COLL SARROCA_3r C COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Somio amb els ulls oberts, puc tocar les estrelles amb els dits i puc volar sobre els núvols. Somio amb els ulls oberts, de les meves llàgrimes s’emplenen els rius i de la meva sang creixen flors. Somio amb els ulls oberts, puc percebre coses invisibles com l’amor i la tristesa, i dono color a tot allò en blanc i negre. Somio amb els ulls oberts, nedo amb sirenes i aprenc de les bruixes. Somio amb els ulls oberts, no tinc ombra perquè jo soc la llum i no he de córrer perquè puc volar. Somio amb els ulls oberts, crec en els unicorns i parlo amb fades. Somio amb els ulls oberts, de dia no penso, imagino, i a la nit no descanso, somio. 

IKER BAUDIN CURZ_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Arriba la tardor, no tinc fulles, però tampoc no tinc preocupacions. Arriba l’hivern. Segueixo sense fulles i tinc fred, però tampoc no tinc preocupacions. Arriba la primavera. Tinc fulles i soc elegant. Arriba l’estiu. Estic espantat que el monstre taronja em vingui a visitar. Al cap d’uns dies veig un individu amb un encenedor. L’encén, toca una fulla i el monstre creix, es fa gran. Al cap d’uns dies, em desperto amb la visita del monstre taronja. Sento una petita escalfor als dits dels peus que va pujant pel meu bessó. Un mal terrible m’ofega i ningú no m’ajuda. Ploro mentre m’acomiado de tot el que m’envolta.

bERTA ALCÁZAR NAVAIS_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Quan em miro al mirall veig una altra persona, ja no em reconec i no entenc fins a quin punt he pogut arribar fins a oblidar qui soc. No m’agrada el que veig, però no puc parar de fer-ho. Els meus ulls s’omplen de llàgrimes. Res m’agrada i em començo a preguntar per què sempre m’han afectat els comentaris de la gent que m’envolta. Em giro, les llàgrimes em llisquen galtes avall. I de cop un soroll ensordidor, els aplaudiments del públic. No em consolen. Els pensaments intrusius que sempre em recorden que vull ser la millor actriu, m’empasso les llàgrimes, em giro cap al públic i somric, amagant un altre cop tot el que sento. 

LARA ANDÚJAR PELAEZ_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Eren les 16.55 h d’un dimarts, la Lara estava molt feliç perquè era l’hora d’anar-se’n de l’escola. Anava amb la classe cap a la sortida, parlant amb les seves amigues tranquil·lament. A prop de la sortida, les amigues la van avançar, però, com que la Lara volia ser la primera, va córrer per passar tothom. De sobte, es va girar per mirar les seves amigues, però… El peu se li va enganxar amb la catifa de la porta de la sortida. Per a la Lara va ser un moment a càmera lenta. Va caure de cara a terra i es va donar un cop al cap amb la cantonada de la porta. Quan es va despertar només va veure una habitació blanca amb el seu nom de fons…

MARTINA AIXÀS MARTÍNEZ_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Un dia a Ushuaia vaig entrar a l’habitació de l’hotel. Ho vaig veure tot escampat per terra i estava ple de vidres trencats. Em vaig aterrir perquè no hi havia ningú, els llums estaven apagats i la finestra estava oberta. Un fort vent va entrar de cop. Estava espantada, tenia molta por, estava sola, em vaig quedar paralitzada, i de sobte vaig sentir uns crits provinents de fora. En aquell moment les pulsacions em van pujar de cop i al meu cap només hi havia la paraula “assassí”. No sabia què fer, van passar cinc minuts i vaig decidir treure el cap per la finestra. Llavors vaig veure uns nois jugant a futbol, fent punteria als balcons.

JAN MARTÍNEZ CAÑADELL_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Ell juga a futbol amb un club de cinc o més Champions. La selecció que representa és europea. Aquesta  té més d’un Mundial. Ell ha jugat a quasi totes les posicions, ha guanyat dos Champions i un Mundial. El seu lloc dins del camp de joc normalment és mig centre. Té la pell de color fosc, una estatura normal. En aquest inici de temporada 2025-2026, no és titular. Quan l’Ancelotti era entrenador va fer un mem amb un company a la roda de premsa. Al principi es pensava que seria un fitxatge estúpid.  Avui dia ha portat diferents pentinats i vesteix més o menys com Jules Koundé, defensa del Barça. Qui és?

IKER PRIETO 3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Em vaig tombar al llit, tot content perquè quedava menys per debutar amb el meu equip. Tenia l’entrenament abans del partit. Solament ens quedava l’últim. Era un partit per practicar, hi vaig anar i vam començar. Ells ens van marcar dos gols, però nosaltres també vam marcar. Fins que… un dels seus jugadors, en una jugada, va, aixeca el peu i me’l clava al lligament de la cama. Em fa mal, però segueixo, necessito acabar. Quan arribo a casa adolorit de la cama no li dono importància, però segueixo amb molèsties i vaig a l’hospital. Diuen que no podré jugar durant dues setmanes. Al final no podré debutar amb el meu equip.

Germán jiménez caldeira_3r C COL·LEGI MARE JANER

Sol a casa. Acompanyat de la música. Pensant en la meva vida. El silenci em parla. Em descobreixo una altra cara, desconeguda en mi, amagada rere silencis i records. De donar el sí a tot, a convertir-me en una persona amb la ment freda. A la vida, quan els problemes arribin, ningú hi serà de debò. Tothom et vol veure bé, però mai millor que ells. La soledat avorreix, però mai traeix, només mostra la seva veritat. És dura, és crua, però també sincera. El silenci acompanya. Et volen veure bé, però mai millor que ells. La doble cara no és dels altres, sinó meva, entre el que mostro i el que amago, entre el que vull ser i el que soc

AMÀLIA CANO MONTOLIU_3r C Col·legi Mare Janer

Diuen que si penses en els que no hi són, les seves ànimes mai seran lliures. Però és molt difícil deixar anar cada tarda a casa vostra, els Nadals on encara hi érem tots, quan em veníeu a buscar després de l’escola, o quan em defensàveu de les esbroncades dels meus pares. També em passen per la ment records que mai podré tenir amb vosaltres, com la graduació de 6è, els partits de futbol, aniversaris… Són sis anys que porto pensant en vosaltres, però per a mi és com si fos ahir el dia en què em va caure el món als peus. Abans no m’adonava com n’éreu, de valuosos, i ara se m’incendia el cor en pensar que no us vaig gaudir al màxim.

THOMAS FERNÁNDEZ_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Un dia assolellat, al mig de la primavera, hi havia un partit molt important. Ens jugàvem la posició del torneig, City Escaldes vs. FC Santa Coloma. Anàvem primers, però no per gaire, si el FC ens guanyava el partit el lloc ja era seu al torneig i això per a nosaltres no era bo. Durant tota la pretemporada, ens vam estar preparant mentalment i físicament. El partit era a les tres, només quedaven 10 minuts, estàvem escalfant i vam entrar al camp. A la mitja part, anàvem perdent 0-2, però al vestidor ens vam motivar tots i vam tornar a sortir. Finalment, vam marcar 4 gols i vam guanyar el partit!

ÀLIA ROCA SELGA_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

A la nit de Sant Joan, el poble s’il·luminava amb mil espurnes. A la plaça, els amics corríem entre petards i bengales, rient amb aquell punt de nervis que fa bategar el cor més ràpid. Estava tot ple de fum i l’aire feia olor de cremat. La música que sonava de l’antiga ràdio del poble es barrejava amb els crits d’alegria. Saltàvem la foguera, demanant desitjos que només nosaltres sabíem, mentre les estrelles semblaven estar més a prop i tot resultava especial. En aquell moment, tot semblava possible: l’estiu acabava de començar!

BRISA MICAELA SOTO_3r A COL·LEGI MARIA MOLINER

En Nil s’asseia cada tarda al parc, mirant els seus companys riure i parlar sense parar. Ell només escoltava, amb un nus al pit que no sabia com desfogar. Un dia, un nen petit va caure jugant i en Nil va córrer a ajudar-lo. Aquell gest li va donar una calma estranya. Va descobrir que ser adolescent no és tenir totes les respostes, sinó sentir els petits instants que et recorden qui ets. I mentre el vent movia les fulles i el silenci l’envoltava, va entendre que aquest pes pot ser viu, càlid i íntim, com una abraçada que ningú veu.

Rubén Filipe Rodrigues de Vasconcelos_3r A Col·legi Maria Moliner

Hi havia un autobús que recollia a les 6 de la matinada que es desmuntava una mica, però no eren parts visibles. Un dia, el mirall es va desmuntar i el conductor va intentar arreglar-lo.Com que no podia, va provar d’enganxar-lo amb cinta i no va funcionar. Els seus amics li deien que ho deixés, que no li serviria de res, però ell ho intentava sempre. Tanmateix, mai va desistir, va continuar intentant-ho perquè era tossut. Ho va intentar fins que en va trobar un de nou que estava en rebaixes. Quan el volia vendre, va començar a funcionar de nou, però ell ja havia pres una decisió: quedar-se amb el nou, que el tracta millor.