e_640

Gonçalo Costa_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX

Escric! Sí, escric perquè m’encanta. El rap per mi ho és tot. Escric versos comentant la meva vida, és la meva manera d’exterioritzar el que sento. Aprenc valors com el respecte, com la precarietat de la vida, com l’amistat… Tothom pensa que el rap parla només de drogues i de mala vida però penso que per escoltar realitats no hi ha edats, la mort no espera el moment volgut, et crida un bon dia. Per això la música és l’única forma d’escapar-me d’un món que critica la poca sensibilitat davant de l’art i de la cultura. Les paraules del rap m’ajuden a defugir una realitat massa injusta, massa cruel. Visca el rap!

Alba Tena Romero_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

La neu va començar a caure, ja era Nadal, teòricament, però res era el mateix. Els carrers no eren el mateix sense les xerrades que petàvem baixant cap al centre comercial; a casa hi havia un ambient estrany i tens entre el silenci i jo, les llums que col·locàvem pel jardí ja no brillaven tant. Res no era igual sense l’avi al meu costat. La nostàlgia m’envoltava i la tristesa l’acompanyava. Aleshores, vagant per casa un objecte em va revifar, era el seu llibre de records, em vaig asseure a la seva butaca i vaig començar a llegir-lo, balancejant-me en la seva dolça escriptura. Volia adormir-me i no tornar-me a despertar.

Aleix Bossa González_3r B Col·legi Sant Ermengol

Per fi he arribat, el vent m’acaricia la cara, tanco el ulls i sento el soroll dels animals parlotejant molt fluixet i el sol escalfant amb totes les forces la meva pell colrada. L’aigua baixa per la muntanya i pica amb totes les pedres amb què es troba, el seu so m’embolcalla. Aquí em sento lliure, ploro i em concentro a recuperar forces. Les necessitaré properament…

Júlia Tomé_3r B EA 2a ensenyança de Santa Coloma

Despertar cada matí, saber què has de fer avui i tenir-ho tot controlat, saber que ja tens la vida organitzada, pensar que quan vagis a dormir ho fas per poder despertar-te l’endemà i fer aquella obligació que no pares de pensar. Aixecar-te i fer allò que no vols fer però és que aquella obligació és la que et fa seguir endavant. Per contra, ella no és així, ella es diu Martina, la veritat és que prefereix viure que no seguir amb la normalitat, prefereix trencar les normes i viure com vol. Ella és la primera a tenir una vida amb obligacions, però ja sap que escull ser feliç i gaudir molt del moment.

Anna Celia_3r B EA 2a ensenyança de Santa Coloma

Una vegada hi havia una noia que era diferent de les altres, feia una vida normal com totes però es podria dir que no feia el que fan totes les noies. Li encantava sortir a fer skate, utilitzar roba ampla, simplement ser ella mateixa. A ella li agradava molt un noi de la seva escola però no es parlaven, simplement eren companys. Ell no es fixava en ella fins que va voler fer el primer pas i va començar a parlar amb ell. Tenien moltíssimes coses en comú, el noi es va quedar impressionat amb la tranquil·litat que ella li feia sentir. A poc a poc ell es va adonar que sentia alguna cosa més que una amistat i es van enamorar.

Adrià Jeronimo_3ème B Lycée Comte de Foix

El 14 d’octubre em van venir a buscar els meus pares a l’habitació, era el meu aniversari, estava jugant a la play. Em van dir vesteix-te ràpid que anem a Barcelona a veure els avis. Em vaig vestir i vam agafar el cotxe. Estàvem arribant a Barcelona i jo m’estava espantant perquè vam passar davant la casa dels meus avis i no ens hi vam parar. Jo ja pensava que els havia passat algun cosa greu. Aleshores els vaig preguntar què passava i no em van contestar. Estàvem anant a un lloc en concret però jo encara no ho sabia. Vam parar el cotxe i em van dir: hem arribat al Camp nou!

Milián Yanay_3ème B Lycée Comte de Foix

Tot va començar una nit d’estiu quan la Júlia sortia a passejar amb la seva gossa. Aquell dia havia estat una nit de festa major, el que vol dir que la gent anava una mica passada, tot i que ja sabem que això no està bé. La Júlia anava tranquil·lament pel passeig del riu, de sobte un motorista la va envestir pel davant deixant-la totalment inconscient a terra. Feia una llarga estona que la Júlia havia sortit, i la mare començava a preocupar-se de no saber res d’ella. De sobte, va rebre una trucada de l’hospital. –Hola bones, la senyora Martí?– li truquem per dir-li que la seva filla ha tingut un accident. –Què? És greu? –Molt…

Maria Antequera Soto_3r A Col·legi Anna Maria Janer
Ella va sortir de casa, es ficà uns auriculars que duia a la bossa i es posà la seva cançó preferida. Quan es disposava a escoltar música, tot el dolor que guardava desapareixia per complet, respirava sense problemes, lliure.
Al cap d’una estona va sentir que l’estaven seguint, ella es va treure els auriculars per esvair el dubte. Res de res. De sobte notà que li tocaven l’espatlla i ella lentament es girà, ombres en forma de persona sense cap expressió la van començar a estirar cap a elles. Prou va lluitar per escapar-se’n, però se la van menjar.
L’endemà sortí al diari: Noia dessagnada a casa seva. Un altre suïcidi.

Clàudia Micó Marot_3r A Col·legi Anna Maria Janer
D’un dia a l’altre tot pot canviar. Cada dia en Màrius para el despertador. Obre els ulls. S’aixeca. Es vesteix. Esmorza sol. Es renta les dents. Es pentina. Surt de casa. Camina. Espera. Agafa el bus. Arriba a l’escola. Es queda sol. Sona el timbre. Arriba a classe. Tothom murmura. Intenta passar dels companys. No pot. La professora els crida l’atenció. No fan cas. Surt a esmorzar. Es queda sol. Els companys l’insulten i se’n riuen. Plora. No pot més. Sona el timbre. Ja no sap què fer. Dina. Es queda sol. Torna cap a casa. Sopa. Se’n va al llit. Es queda sol. Està sol. Es decideix. L’endemà sona el despertador. Ningú no el para.

Jaime Barroso Rola_3r B EA 2a Ensenyança Ordino
Era una vegada un noi que es va despertar en un autobús amb 99 persones més. Va mirar per la finestra: estava sobrevolant una illa. Cada vegada quedaven menys persones al bus; tots i totes estaven anant a una espècie de ciutats. Va saltar a una que s’anomenava Pisos Picados i va caure sobre un edifici on havia vist una arma. En caure va començar a disparar a totes les persones que tenia a la vista, es va adonar que hi havia un gas que anava cap a ell i va començar a córrer cap a la zona segura on es trobarien les persones per matar-se fins que sols en quedés un viu. Quan se’n va adonar només en quedava un. El va veure i el va matar.

Iñaki Barbosa Cuadras_3r B EA 2a Ensenyança Ordino
Ella al carrer tirada. La sang i la gasolina es barrejaven a terra. S’escoltaven unes sirenes llunyanes. El gris de la carretera dibuixava la seva cabellera. Per què no parla, no ho entenc, fa un moment em deia: no corris tant que tinc por. L’ambulància volava. Entre la vida i la mort, ella pensava que trobava a faltar tant casa seva. Se’n recordava de la mare i el pare, els records inundaven la seva ment. Anava perdent els sentits, li fallava la vista, no sentia res, li costava parlar, no escoltava ni entenia el que li deien. Jo observant. Tot passava tan ràpid que no podia assimilar la situació. Finalment se li va apagar la llum.

AMAYA PÉREZ VALLVERDÚ_3r A Col·legi Maria Moliner
No tenia ningú al meu costat, mirava al voltant meu però no hi havia ningú. A la meva vida he estat sempre rodejat de molta gent: amics, família,…  però sempre he estat sol. Quan més necessitava algú al meu costat, no hi havia mai ningú. Estava trist, sol, de fet, deprimit. Cada dia quan arribava de l’escola anava a la meva habitació, i em passava moltes hores tancat allà dins amb el meu mòbil, veient pel·lícules, dormint…
M’agradava passar l’estona allà. Era el meu territori, la meva cel·la, el meu castell. M’evadia del món i de la gent, evadia tot i tothom. Ara segueixo fent exactament el mateix però simplement m’he fet gran.

Cèlia Aviño_3r A Col·legi Maria Moliner
Què és l’amor? Per què fa tant de mal? És tan dur quan tens la sensació que estàs a punt de perdre la persona que més estimes, que et fa sentir la més feliç, amb qui vols passar la resta dels dies, hores i minuts al seu costat, amb qui penses cada segon de la teva vida… Aquella persona que quan la mires als ulls el temps s’atura. I després està aquesta part dolenta, la part que a ningú no li agrada, la part que no saps què pensa l’altra persona. En realitat no saps si és veritat el que et diu, no saps si de debò t’estima. I si no t’estima? I si estàs lluitant per a res? Això és l’amor: no saps quan et vindrà ni quan se n’anirà.

Francisca Dos Santos_1ère COM Lycée Comte de Foix
La Maria està tornant tard de la universitat. Passa per un carrer sense llum. Camina ràpid amb el telèfon a les mans. Té por de tornar sola a casa i al mínim soroll sosté el gas que es va obligar a comprar. Ella no vol ser una més. La seva mare li envia un missatge dient que vagi amb compte, i que vigili; però ella no hauria de vigilar. Té dret d’anar caminant sense estar terroritzada, mirant a tot arreu; sense portar res per defensar-se; sense que arribar a casa sigui per a ella un futur incert; sense tenir por de no tornar a veure la seva mare. No és ella qui ha de vigilar, ni anar amb compte. Ets tu, qui has de respectar-la!

Patricia Belver_1ère COM LycéeComte de Foix
No tothom sap amb qui anar ni amb qui parlar. La història que avui us explicaré és la història de la Maria, una noia molt tímida i poc sociable. A l’escola s’asseia sempre sola i no parlava amb ningú, ni tan sols responia a les preguntes que la professora li feia. El Martí, després d’una conversa amb sa mare, va adonar-se que estar sol i no tenir amics és molt trist. Quan va entrar a classe, es va dirigir a la Maria i va seure amb ella i li va dir: no has d’estar sola, nosaltres no som els teus enemics i estem aquí per ajudar-te. Des d’aquell dia mai més vaig estar sola.

Marta Pardo Gonzalez _3r A EA 2a Ensenyança  Encamp
Sentia aquell sentiment de culpa quan et tenia al meu costat. Ploraves desesperadament sense dir-me el perquè. El per què? El perquè ja el sé. No vaig fer-ho amb la intenció de fer-te mal, només volia impedir el teu adéu. Era massa tard; te’n vas anar. No sabia què fer en aquell moment. No m’imaginava que aquell adéu fos tan fred i apagat, però sabia que tot allò era culpa d’aquella malaltia. És injust. Et quedava molta vida per davant. Espera’m a l’altre món. És l’únic que et demano. Tard o d’hora em reuniré amb tu. Ja queda poc. Només queda un minut. El meu últim batec. L’últim batec durant el qual estaré pensant en tu. Només en tu.

Aroa Ruiz_3r A EA 2a Ensenyança Encamp
Avui, un dia més, distanciada i sento impotència perquè no paro de pensar en ell. Els seus consells, detalls, bromes… el ràpid que anava el meu cor quan veia un missatge seu i després de fer tot el que fèiem junts. Somrèiem quan ens miràvem, ens acariciàvem quan dormíem, ens escoltàvem quan ens necessitàvem i ens abraçàvem quan ens recolzàvem mútuament. Sabia que ell sempre estaria per mi igual que jo per ell. Però d’un dia per l’altre els seus sentiments van canviar o això era el que creia perquè ell sense mi sentia un buit dintre seu igual que jo sense ell. Però a vegades les coses no poden ser, perquè l’amor a vegades fa mal.

Anna Besolí Borrallo_4t C Col·legi Mare Janer
M’agafes la mà i em tranquil•litzes. Em dius una frase i, involuntàriament, una llàgrima cau per la meva galta. Miro a terra, m’aixeques el cap i em reconfortes per seguir endavant. Faig l’esforç de somriure. Un soroll fort esclata, i de sobte se t’emporten. Em giro, ja no hi ets. M’assec, espero. Ploro desconsoladament, oblidant-ho tot. Penso en tu. M’agafen i em porten on ets. Records ocupen els meus pensaments i un somriure apareix involuntari. Et miro amb els ulls amb llàgrimes, també amb esperança. Les teves mans acaronen lentament les meves galtes, eixugant-me les llàgrimes. Agafes aire, i, amb el teu últim alè, em dius adéu.

Àlex Ros Vargas_4t C COL·LEGI MARE JANER
És la sensació de poder anar per on vols, lliure, tal com un ocell solcaria els cels blancs i blaus. Sí, l’esquí, aquest esport tan meravellós en què jo hi veig un art, un estil de vida, poder oblidar-ho tot durant uns moments i avançar sense ningú que et marqui el que has de fer. La sensació abans de fer un salt, la pujada d’adrenalina, l’alegria de poder esquiar amb neu verge caiguda durant la mateixa nit i poder traçar el teu propi camí a la muntanya abans que ningú. I és, sobretot, la companyia dels amics gaudint cada baixada com si anés a ser l’última de la temporada i tot aprofitant cada moment per tal de fer-lo inoblidable.

Lucas Pagès_3ème E Lycée Comte de Foix
Aquesta és la història d’una verdura. Un pèsol! Tot va començar amb la creació de les plantes, totes eren normals menys una, el pèsol era més petit, més menut però més eixerit. Es reproduïa molt ràpid i va poder sobreviure a tots els animals, n’hi havia per tot arreu, es van convertir en una raça molt forta. Van evolucionar ràpidament, de manera que quan es reproduïen feien com una mena de bossa i dins d’ella hi havia tres pèsols més. Van arribar els homes prehistòrics, els romans… Durant tot aquest temps el pèsol es va consumir i es va cultivar cada vegada més i més. Van evolucionar, van conquerir i arribar a dominar tot el món.