e_640

ALEIX ORTIZ_3ème A Lycée Comte de Foix

La vida al camp és difícil i dura, però si t’agrada t’ho passaràs molt bé. En primer lloc, cal cremar les herbes perquè després surtin més sanes. Segonament, toca escampar els fems perquè les olives siguin excel·lents i la producció sigui de més qualitat. Al cap d’un temps arriba el moment de la collita. Es fa durant els mesos de setembre i octubre. Amb aquestes olives de la collita fas un oli molt saludable i reconegut arreu del món per les seves propietats antioxidants. Finalment, toca gaudir de la natura, dels avis, dels cosins, dels tiets, dels germans, dels amics… Viure la vida plàcidament i contemplar la meravella que ens envolta.

Martí riera_3ème A Lycée Comte de Foix

El mòbil és un problema per a la nostra societat. Quan la gent sent el mòbil pensa en rialles, videojocs, xarxes socials…  Però jo penso en addicció, privació de llibertat, mals comportaments, males notes, i un llarg etc. El meu primer mòbil va representar un moment de felicitat absoluta. Al passar un temps i veure que les xarxes s’havien apoderat de la meva vida, tot es va trasbalsar. Vaig acabar perdent quasi tots els amics, llavors vaig pensar si realment era necessari perdre’s la vida per unes aplicacions absurdes que no portaven enlloc. Finalment, vaig prendre la decisió encertada, gaudir de la vida i de la gent que

Laia Rogel Caldas_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

La pluja cau, com les meves llàgrimes desconsolades. La teva foto a la pantalla, somrius com sempre. Potser per això no ens en vam adonar, o perquè estàvem tan centrats en nosaltres que no escoltàvem com demanaves ajuda a crits. Tant de bo seguissis aquí. Encara vaig a la casa de l’arbre i veig les nostres fotos, sé que una part de tu està amb mi. La visito sovint perquè et vull tornar a veure, bé, el que vull és veure’t tornar, encara que sigui impossible. Potser si ens n’haguéssim adonat, potser… Amb tantes coses que podrien haver passat i vas triar una solució eterna per a problemes temporals. No et guardo rancor, sinó al meu cor. 

Teo Cayetano Oñate_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Sento com la fresca brisa matinera em fa dolços petons a les galtes. Les oronetes entonen un harmoniós càntic. Miro davant meu. Un radiant somriure em mira fixament. La propietària d’aquest somriure és la nit i jo el dia, no podem viure l’un sense l’altre. Tanco els ulls. Sento un altre cop la brisa, però és gèlida. Les oronetes ja no canten. El silenci engrandeix la meva soledat. Miro davant meu. El somriure ja no hi és, ni la seva propietària. Llavors la realitat em colpeja. Mai hi havia hagut algú somrient-me. El meu maleït cervell enamorat havia creat la imatge que el meu cor desitjava. Intento reconstruir

GIANNA PRETE ZURBRIGGEN_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Dues persones, diferents camins. S’havien vist, parlat, rigut del mateix, es veien cada dia i van començar a compartir moments, a estar amb les mateixes persones, però no es coneixien de veritat. Estaven connectades sense saber-ho. Un fil vermell invisible les unia. Aquell fil es podia estirar i enredar però mai es podia trencar. Aquelles dues ànimes estaven destinades a trobar-se, sense importar el temps, lloc o les circumstàncies. Potser aquella persona encara no ha aparegut, és algú del present o algú amb qui ja no tens contacte. Jo realment sento un fil vermell, i crec que ja sé qui és la persona, però no vull confiar-me de més.

JUANA EHRAIJE GARRALDA _3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

És de nit i la Maria està dormint tan bé i a gust que somia que està en una platja increïble amb els seus amics, feliç i relaxada, prenent el sol. En el somni els seus amics li diuen que van tots a caminar per la platja, que si vol anar amb ells, però ella decideix quedar-se carregant el seu cos de vitamina D. Es queda sola i, de sobte, sent un soroll esgarrifós que res té a veure amb el tranquil·litzador so de les ones i s’adona que s’apropa un tsunami amb una força que ho destrossa tot. En un instant, el corrent de l’aigua se l’empassa. De lluny sent una alarma. Era un somni? S’aixeca atordida i envoltada d’un toll d’aigua.

Ginebra Subirats Merino_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Fa pudor de podrit dins d’aquella sala. Escoltant música mentre inspecciona un cos del segle XV. Per fora, cap signe de lesió, per dins tots els òrgans  tenen cicatrius com si l’haguessin atravessat amb arma blanca, els pulmons negres com si l’haguessin cremat viu. El cos sembla mort recentment, però desprèn l’olor com si hagués començat la putrefacció. Els signes de la causa de la mort es contradiuen, impossible de descobrir què li havia passat. Amb el cos obert sobre la taula d’autòpsies, tenir-lo allà fa néixer la sensació d’estar observat. De cop i volta, notant com el seu cos s’obre i cau a terra: mort per causa desconeguda.

Gisela Gil_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Mai no t’ha passat que relaciones un color amb una lletra per cap raó? O també algun número o alguna música? Doncs si t’ha passat, probablement tinguis sinestèsia, no és negatiu. Molts artistes famosos tenen aquesta condició! El que fa el teu cervell és que “encamina” la informació sensorial (una part del sistema nerviós responsable de les sensacions que sents) en coses superaleatòries, ja poden ser colors relacionats amb lletres, números…Generalment aquestes persones són molts creatives i se’ls donen molt bé les matèries artístiques però, en canvi les matèries com les matemàtiques i les ciències ja no el

Pere Mitjana Mira_3r A COL·LEGI MARE JANER

L’altre dia, mirant l’àlbum de fotografies de la infància, en vaig trobar una que em va deixar de pedra. En aquella imatge hi sortíem el meu amic i jo. Fa temps que no el veig. L’últim que em va explicar va ser que volia ser militar. Però, després d’un hivern dolent i d’una llarga primavera, no va trobar lloc a l’anhelada escola d’infanteria. Marcat per aquell somni frustrat, va tirar la tovallola i va començar a treballar del que menys li agradava. Després de tot aquest sentiment nostàlgic recordant els vells temps, vaig tancar l’àlbum de fotografies. Em penedeixo d’haver perdut contacte amb ell. Ara em dirigeixo al tanatori. 

Ada Brescó Flujas_3r A COL·LEGI MARE JANER

Avorrits, comencem a buscar pertot arreu alguna cosa per fer, per passar l’estona, i deixar la tecnologia apartada. Trobem un joc de cartes desconegut al calaix que mai havia obert de casa meva. Llegim les instruccions i no és gens complicat, comencem la partida. En Marc treu una carta d’un terratrèmol, la Carla en treu una d’un huracà, i per últim, jo, que trec una tempesta elèctrica. He guanyat aquesta partida, la meva catàstrofe meteorològica causa més mal. Anem jugant fins que arriba un missatge al telèfon d’en Marc. I sense adonar-nos-en, tornem a la rutina. La tecnologia ja es pot considerar un membre més de la família. 

JÚLIA BECERRA CARRASCO._3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Mai havia vist aquells ulls semblants a ametlles. Mai havia vist aquell somriure tan extravagant, aquells llavis tan carnosos i aquells cabells rossos com l’or. Els millors moments eren al seu costat. Als meus pitjors moments, m’ajudava i m’animava. Quan les nostres converses anaven per camins diferents, sempre arribàvem a un bon destí malgrat no estar d’acord amb tot. Observava i em sentia molt afortunada. Els nostres sentiments semblaven indestructibles i, d’un dia a l’altre, sense saber ni com ni per què, tot va acabar. Encara espero el moment de despertar i, que tot aquest dolor, quedi en un malson. Sé que ens retrobarem. 

XOAN PORTA GÓMEZ._3rB EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Em sento totalment enamorat de la meva veïna, però crec que m’evita. L’endemà, em vaig trobar la Júlia (la meva veïna) i la vaig saludar, però ella em va evitar. Al cap d’un mes, la Júlia va venir a casa meva i vam prendre un cafè. Al cap de dos setmanes, la mare de la Júlia ens va dir a mi i a la meva mare que la Júlia va morir dijous passat en un accident de cotxe. Al moment, vaig començar a plorar molt, ja que estava molt enamorat. La Júlia era molt amable, generosa i molt bella. La mare de la Júlia em va dir que la Júlia m’estimava, però tenia molta vergonya, i per això m’evitava sempre. 

SABINA Z._3ème C Lycée Comte de Foix

Per mi, MIT museum és un lloc que m’inspira a ser a jo mateixa. En aquest museu es poden veure diferents projectes que treballen els alumnes de la universitat. Els projectes més interessants són robots relacionats amb la intel·ligència artificial. També hi ha projectes relacionats amb la biologia i diferents models que parlen de malalties. Els estudiants continuen treballant amb aquests robots que ens ajudaran a millorar el món en un futur. Des d’aquesta visita, crec que hem de dedicar-nos a la informàtica, crear diversos robots i contribuir a crear un món més segur, amb més maneres de curar malalties i millorar el nostre món diari. 

DANIEL Z._3ème C Lycée Comte de Foix

Et penses una idea, la penses més i més i es converteix en un pla. Després d’un temps ja tens la introducció. Has de posar-hi un nus, un clímax i l’acció. No saps quina dificultat tindrà el personatge principal. Podria ser un drac, o un gos, o un tigre. Després de molt temps, per fi ja ho tens pensat. Ara solament cal la conclusió, el desenllaç, el final de la història. Cal afegir un missatge, una moral. Hauries d’escriure alguna cosa del microrelat i explicar al lector alguna cosa interessant, així el lector el recordarà després de llegir-lo. Després solament queda el títol explicant al lector què és i per què l’hauria de llegir.

MARCUS CARVALHO_3r B EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Quan era petit em van regalar un llibre que tenia moltes i moltes pàgines. Odiava llegir i semblava una història interminable… Un dia, vaig començar la lectura. Em va agradar tant que no volia que s’acabés. A partir de llavors, els llibres han sigut els meus companys més fidels: m’han ensenyat, ajudat i divertit; m’han fet estar viu, plorar i riure; han estat descobridors de nous mons, un llum en els problemes, una il·lusió dins la rutina… Ara, que soc vell, acabo la meva única novel·la, amb la que espero transmetre la passió a algun marrec tal com la vaig viure jo amb el primer llibre interminable que em van regalar quan era petit…

BRUNO CALDAS_3r B EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

El Nadal és la meva època preferida, serà perquè és quan neixo de la il·lusió de la gent, de la seva creativitat, del seu amor incondicional… Em construeixen amb neu glaçada i em vesteixen i tot per protegir-me del fred: em brinden un barret, una pastanaga per respirar, diversos botons per cordar la jaqueta i pals de mans. Una bufanda em posen a coll. Quan em creen és molt divertit i em sento complet, però quan acaben em deixen allà sol fins que arriba la calor. Surt el sol dia a dia però no el puc arribar a conèixer mai perquè aviat desapareixo. No he pogut parlar amb ell encara tot i que espero que algun dia en tingui l’oportunitat.  

SAIOA ALIEU BALLESTÀ_S3A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Estic sola, sense ningú a qui estimar. Ja no sé què fer per no sentir-me així, però sé que aquí dins tancada i aïllada la meva vida no serà mai millor. Penso com seria tenir algú al meu costat… Em desperto cada matí pensant i imaginant com de diferent podria ser la meva vida si sortís al carrer i em deixés sorprendre, però no puc. Miro pel balcó cada dia a la gent, un dia m’animaré a baixar… Finalment el dia ha arribat. Estàs assegut en un banc. Llegeixes una novel·la romàntica. Casualment, aixeques el cap, una mirada ens connecta, una mirada escriu el nostre final.

BIEL ALAÑA GARRIDO_S3A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Surto al jardí a la primavera i veig com les plantes treuen el cap i tot està acolorit. El paisatge és una paleta viva i els ocells canten de fons. Surto al jardí a l’estiu i veig les plantes marcides i assedegades, amb el cap cot demanen ser regades i cuidades. Surto al jardí en plena tardor i al jardí i veig com els rajos de sol acaronen la gespa. Les plantes estan cansades, comencen a sentir el fred a les arrels. Surto al jardí a l’hivern. Silenci. La neu cobreix el jardí i les plantes esperen un nou renaixement.

AXEL BARSE_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

El rellotge marcava les 2 de la matinada. Jo estava despert, feia dies que ja no dormia, dies que plovia sense parar, la pluja no parava de xocar contra la finestra. Hi havia un ambient molt estrany que no sabia descriure i tenia una sensació d’inquietud. Em vaig posar un pijama i vaig sortir al carrer per veure el que em pertorbava, vaig mirar al voltant i vaig fer voltes per tot el carrer, però no vaig trobar res. L’aigua que em queia per tot el cos em va despertar. Tot plegat va fer-me adonar de la vida i de la seva bellesa. La vida no solament és per divertir-se, sinó que també és per aprendre.

ARNAU LACORTE_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Hi havia una vegada un nen anomenat Joan que el dia de Halloween va sortir amb els seus amics: en Marc i en Samuel. Després d’haver fet truc o tracte, van tornar cap a casa. Primer van passar per la d’en Samuel, que venia més de pas, i després van anar cap a la d’en Marc. Els amics van estar xerrant una bona estona fins que es preguntaven on eren: s’havien perdut! Després d’aquella nit, els seus pares van posar un cartell denunciant la desaparició dels dos nois, que no van ser trobats mai més. Des d’aquell dia van aprendre que mentre siguis un nen sempre és bo anar amb adults.