e_640

ARNAU MARTÍNEZ_3r C EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Hi havia una vegada un nen que es deia Lucas. Un dia va decidir anar al parc. Mentre corria, va relliscar i en lloc de caure va flotar en l’aire. Sorprès, va decidir provar més coses. Només de pensar-ho, movia objectes, controlava el vent, sentia els pensaments de la gent. Però va entendre que aquests poders l’aïllaven encara més, ja que els seus coneguts no el creien. Llavors, el seu desig més gran era tenir amics i no pas tenir habilitats extraordinàries. Així que, finalment, va decidir utilitzar les seves habilitats per ajudar els altres esperant que amb la seva bondat trobés el que més volia, que algú l’entengués.

JANA HINOJOSA_3r C EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Vet aquí que una vegada, la Gina, una noia, en despertar-se va veure que es trobava enmig del bosc amb el cap recolzat en el tronc d’un arbre. Estava molt desconcertada, no sabia on era, ni quanta estona portava allà o, fins i tot, com havia arribat fins allà. Va veure que anava vestida amb una faldilla i un top lluent. Aleshores, va recordar que la nit anterior el Lluc, la Clara i ella van arribar fins a la casa del Pau pel seu aniversari. Hi havia molta gent i van començar tots a beure. A partir d’aquell moment no recordava res més. L’única cosa que va entendre amb aquella situació va ser a no posar-se en perill. Mai més ho tornaria a fer. 

NAIARA GONZÁLEZ GÓMEZ_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

L’Anna volia comprar-se un mirall perquè l’altre s’havia trencat. Va estar buscant fins que en va trobar un de perfecte. Va arribar a casa i el va posar al lavabo. Era de nit i l’Anna anava a l’habitació. Però, de sobte, una llum molt forta va sortir del lavabo. L’Anna es va apropar a veure què havia passat. Quan va arribar, va notar que algú l’agafava i se l’emportava a la força. Van passar uns segons i va aparèixer en un lloc de rics. Ella sempre havia volgut viure en un lloc així. Cinc minuts després va tornar a casa. El que ella no sabia era que quan sortia la llum del mirall podies anar al teu lloc somiat durant uns instants.

AINA MOGAS MERCADAL_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Sembla un desordre, però cada pinzellada està pensada i llargament meditada. Tots els grocs, els blaus, els blancs, els verds fan que la nit sigui més clara, més brillant i et fan sentir acompanyada. Sembla un altre món, on les nits no són tan llargues. Sembla que la nit s’aturi, només per poder observar-la, poder admirar-la, poder dibuixar-la. Em recorda el mar amb peixos lluminosos i les onades que es trenquen. M’hi passaria hores mirant cada detall perquè fa que m’oblidi del voltant i m’hipnotitzi amb aquelles tonalitats. D’on s’haurà inspirat el pintor? D’un paisatge existent o de la seva imaginació? No ho sé, però hi vull anar.  

VADIM BONY RAGOT_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

La curiositat, és una qualitat o un defecte? Per què esteu llegint aquest microrelat? Jo crec que és per curiositat. Perquè voleu saber el que estic dient. Però si sabeu el  què és curiositat,  per què continueu llegint? Per curiositat. Potser estareu d’acord amb la meva definició o no, però continueu llegint per curiositat. També ens podem preguntar com seria la vida d’un home sense curiositat, amb menys problemes, amb menys cultura? Jo crec que l’home, sense curiositat, no seria la mateixa persona perquè el que defineix l’home és la curiositat. La seva ambició de descobrir, de comprendre l’univers, tot això és gràcies a la curiositat.

Gaël TOMAS_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Els DINERS són com els nens petits, tots dos enganyen. I l’engany és un art amb el qual es neix. Igual que jo t’he enganyat perquè llegeixis aquest text. Segurament estàs llegint això pel títol. L’engany s’utilitza per guanyar DINERS o per triomfar en la vida. Molts estafadors enganyen els senyors grans. També es diu que molts famosos enganyen amb la seva mort, com Michael Jackson. Els DINERS també poden enganyar la gent amb apostes i jocs de casino. Les mares per protegir també enganyen. Igual que molta gent s’enganya pels DINERS. Igual que els nens petits enganyem perquè no volen anar a l’escola o perquè volen una xocolatina.

YEVHENII LUKIANENKO_3r A COL·LEGI MARÍA MOLINER

Una tarda estava a casa avorrit i vaig convidar la meva germana a anar al parc. Al principi, vam jugar a futbol amb les seves amigues. Mentre jugàvem, vam trobar un telèfon mòbil al terra i vam començar a pensar què fer-ne. Vam tenir opinions molt diferents però, finalment, vam decidir buscar el propietari i vam preguntar a les persones de la zona si havien vist alguna cosa que ens donés pistes. Al cap d’una estona, fent algunes investigacions, vam trobar la noia que l’havia perdut i va resultar ser d’una professora de l’escola que, des de llavors, ens convida a esmorzar un croissant de xocolata cada divendres a l’hora del pati.

Caracteres: 701 | Palabras: 121 | Párrafos: 4 | Líneas: 12 /10 | Columnas: 1

LOURDES PACCAGNELLA VETENCOURT_3r A COL·LEGI MARÍA MOLINER

Vaig aparèixer en una sala. Al començament vaig assumir que es tractava d’un tipus de laberint o alguna cosa així. Al fer tres passes endavant vaig veure una figura familiar. Un ésser que fa molt va ser estimat. En apropar-m’hi, vaig reconèixer la figura a la qual nombroses vegades havia estat comparada. Amb cara de confusió, vaig saludar. Mai vaig rebre cap resposta. Tenia la mirada fixa, sense expressió. De sobte, tornava a ser al món dels éssers mortals. Una família amorosa, amb el record d’una àvia molt honorable. Potser algun dia tornaré a trobar-la, però fins que això passi, esperaré dins del seu cor, el temps que calgui.

Chloe Guerrero_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Dilluns. Avui toca entrenament. És un entrenament diferent dels altres dies ja que sortirem a córrer per la muntanya. Avui tenim un repte difícil. Comencem l’entrenament, les meves companyes i jo ens posem en marxa. Arriba el moment de la baixada, el nostre entrenador ens adverteix que és un vessant molt fort i amb força pedres. Llavors seguim corrent però ara, baixant, caic. Intento aixecar-me però no puc. Veig que ni el meu entrenador ni les meves companyes se n’adonen, començo a cridar-les. No em senten, passen les hores, ningú no ve. Llavors, sento com em criden i resulta que és la meva mare despertant-me per anar a l’escola.

Tahirah Cellay_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Què passaria? Sempre m’ho demano, preocupada sempre penso el mateix, nits sense dormir, pensant i rumiant què passaria si… Si està al meu costat, estic tranquil·la, quan estic amb ella, els meus problemes desapareixen i no penso en res més. Però què passaria… Si els nostres pares no s’haguessin conegut? Ara mateix, estaríem juntes o estaríem separades? Què passaria si no m’estimés com ho fa ara? Quan m’aixeco penso i, després també, estic pensant si tot està bé. Què passaria… sense ella no puc viure , sempre està per mi i jo per ella. Però continuo pensant i pensant i em demano…Què passaria si la meva germana no estigués amb mi.

Laia Solé Tarrés_3r B COL·LEGI MARE JANER

Mirant a través de la finestra, observo el paisatge. El pare condueix, la mare es distreu amb el mapa i el meu germà dorm amb els auriculars posats. Estic molt emocionada. Anem al poble on va néixer la meva mare. Allà em retrobaré amb els meus amics, sortirem de nit fins tard, com cada any i… m’adormo. Somio que dono voltes i voltes molt ràpidament enmig d’un cel de llums. PUM! Ja hem arribat? Intento obrir els ulls, però em pesen les parpelles. No em puc moure. On soc? Sento veus, però no entenc res. Què ha passat? Poc temps després, vaig poder començar a obrir els ulls molt lentament. Una olor estranya. Un llit diferent. Un somni? 

Judith Jaen Romero_3r B COL·LEGI MARE JANER

L’altre dia vam fer un sopar familiar magnífic. Fins i tot els oncles, que sempre discutien, reien i parlaven en secret. Tornen a estar enamorats, vam pensar. De sobte, l’avi es va quedar adormit i cadascú va marxar a casa. L’endemà vam rebre la notícia, l’avi era mort. Tots estàvem molt tristos, menys l’àvia, no sabíem per què. En anar a casa els oncles, vam veure que havien desaparegut. És curiós, ells van ser els últims a sortir de casa, va dir el pare. La policia va anar a casa dels avis i allà hi havia també els oncles, sense vida. No van resultar ser els últims a sortir de la casa. Havia estat l’única que no n’havia marxat. 

Dan Castillón Ruiz_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Mentre caminava pels carrers de Grècia, vaig trobar-me un home d’avançada edat que estava assegut en un banc, sol i amb un bastó. Afirmava ser Sòcrates, cosa que em feia bastanta gràcia ja que estava mort, no? “És una llàstima que un home es faci gran sense veure la bellesa i la força del seu cos”, em va dir amb cara melancòlica. Jo estava confús, no sabia què em volia dir. Vaig pensar que eren bogeries. Mentre el mirava, un altre home em va cridar: “Amb qui parles?” Vaig tornar a mirar el vell, però havia desaparegut. El seu aspecte i la seva forma de parlar em van fer venir una imatge al cap: el meu avi. Em vaig posar a plorar.

Alba Havet Mingam_3ème G

LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia, una dona va descobrir una sala secreta al costat de la seva habitació. Quan hi va entrar, va trobar un llibre que no havia vist mai de la seva vida. El seu nom estava escrit. La dona va obrir-lo i va veure la paraula “vella”. No entenia res i el va ensenyar a la seva mare. Quan el va obrir la seva mare, l’escriptura havia canviat i deia “explosió”. Les dones no van tenir por, però van deixar el llibre. Poc temps després, la mare va morir a causa d’una explosió a la seva ciutat. La dona va entendre que el llibre predeia el futur. Contenta, va pensar que moriria de vella. Una setmana després, una vella la va atropellar.  

Julieta Gómez_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

En una petita ciutat, el crim s’estenia com una plaga silenciosa. La Marta distribuïa drogues pels carrers humits de nit. Ella no volia aquella vida, però tenia un gran deute amb en Víctor, el cap del barri. Tot va canviar la nit del vint-i-tres d’abril, on va rebre un encàrrec diferent: portar un paquet a una casa als afores. Quan va arribar, va veure els llums encesos i una porta entreoberta. El seu cor es va accelerar en descobrir el cos sense vida d’en Víctor. Finalment, la Marta es va convertir en l’única testimoni d’aquella escena. Llavors, a partir d’ara, tot dependrà d’ella. 

Ciro Yanieri_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Hi havia una vegada una jove anomenada Anna. Li encantava anar de compres. L’Anna comprava compulsivament sense aturar-se a pensar d’on sortia aquella roba. En un lloc apartat del nostre planeta, la Lila, una jove adolescent, treballava moltes hores en una fàbrica tèxtil. Un fatídic dia, la fàbrica es va enfonsar per la falta de seguretat. L’Anna en veure la notícia no va poder evitar sentir tristesa per la jove i va comprendre que aquesta roba tenia un cost ocult: la vida i la dignitat de molts treballadors com la Lila. Finalment, des d’aquell moment l’Anna va decidir que evitaria comprar roba de manera compulsiva. 

MANEL ZARAGOZA_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

En Joan sempre s’aixeca cada dia a les 7.30 del matí, es dutxa i es prepara, però avui al sortir de casa ha notat quelcom estrany. A l’arribar a un semàfor vermell es queda esperant, darrere seu hi ha més cotxes que també esperen i esperen però passen els minuts i res, el semàfor està vermell. En Joan té por d’arribar tard i mira al seu voltant: gent fent pícnic, dormint en un matalàs, jugant al pòquer amb els seus companys… En Joan va pregunta a l’home del seu costat per rebre una resposta i ell respon que simplement està vermell.

YASMIN ARRUDA_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Finalment va arribar aquell dia tan esperat per la Carolina: tenia una cita amb l’Adrià. Van quedar a les dos de la tarda però ella estava tan emocionada que es va despertar a les sis de matí per arreglar-se. Hores més tard, ja estava arreglada i va sortir de casa per anar al restaurant on havien quedat per dinar. Ell ja l’estava esperant allà. Ella el va saludar però estava amb el telèfon: tota la cita va ser així. Van menjar molt ràpid i van pagar per marxar a casa directament. La Carolina se sentia decebuda ja que ella pensava que seria una cita perfecta. 

BIEL OPOKU SIAW ROCA_3ème H Lycée Comte de Foix

Aquell any m’havia portat força bé i estava quasi segur que el carbó no seria el meu regal principal per Nadal, com era ja tradició. Aquell any demanava unes vambes. Del model que jo desitjava, n’hi havia molt poques al món. Sabia que era difícil que el Pare Noel les aconseguís. Però, jo hi confiava. Tinc un amic que celebra el Nadal un dia abans, i va donar la casualitat que a ell, el Pare Noel li havia portat les mateixes vambes. Llavors, vaig pensar que sent un model tan exclusiu es feia impossible que a mi també me les portés. Abans d’anar al llit, però, vaig rebre un missatge del Pare Noel confirmant que rebria aquelles vambes.

DANI DIAS_3ème H Lycée Comte de Foix

Després de la derrota dels anglesos contra els alemanys, va haver-hi un supervivent, que es deia Cr. Ruffs, fill del general de l’exèrcit que havia mort a la batalla. Abans de morir, però, el general havia dit al seu fill: “Tu guanyaràs els alemanys.” Vint anys més tard, els anglesos tenien set de venjança. Cr. Ruffs va organitzar un exèrcit amb més de 500.000 soldats. La batalla va començar l’11 de maig, dia d’aniversari de Cr. Ruffs, qui ara era coronel. La batalla va durar un any. Van guanyar la guerra el 28 de juliol de 1930 reconquistant els territoris, però Cr. Ruffs va morir lluitant i no va poder complir el desig  del seu pare.