e_640

Noa Godoy Riba_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

Alta. Cames estilitzades. Glutis rodons. Cintura marcada. Pits voluminosos. Clavícules aparents. Espatlles estretes. Coll llarg. Llavis carnosos i colorits. Dents blanques, alineades. Somriure perfecte. Nas fi, petit. Pòmuls alts i marcats. Ulls grans, estirats. Cabells llargs. Dits fins. Ungles esmaltades. Pell suau, sense pèls ni cicatrius. Joies discretes, però sempre posades. Talons alts, vestit. Elegant, veu dolça… Et deus pensar que és una dona perfecta; doncs no, només és una sèrie d’estereotips que ens destrueixen la vida a totes. El que és bonic és que som totes: diferents. Siguis com siguis, no canviïs. Ets perfecta!

Jan Escofet Lludet_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

El meu final no està lluny. El veig. Em sento trist, però alhora tranquil. Hi ha gent que em cuida, però no sé qui són. Em donen el menjar triturat. Em dutxen. Em canvien els bolquers. Se m’escapa tot i no me n’adono. No ho puc evitar. Passa constantment. Mai no sortiré d’aquí. M’entristeix molt passar el final de la meva vida així. Soc com un nen petit: estic tot el dia assegut sense poder parlar ni caminar. Quan era petit em passava el mateix. Cuidadors que m’eren completament desconeguts em vestien, m’alimentaven, eren amables amb mi. És trist, ho sé. Però, al cap i a la fi, molts naixem i morim cuidats per estranys.

Les borses europees ahir dijous van ser capaces de trencar la tendència iniciada aquest 2024 i van acabar en positiu. Novament, el sector bancari va ser un dels principals contribuïdors de la jornada. Per contra, el sector de consum va tornar a caure; va destacar la companyia de roba i calçat esportiu Adidas, després que dimecres es publiquessin pitjors perspectives per al sector en una de les seves èpoques clau, la temporada de Nadal, després del profit warning de JD Sports, per les expectatives de despesa més cauta dels consumidors aquest Nadal, que va provocar que el sector es veiés ressentit ahir.

Ahir els mercats van rebre sense gaire impacte negatiu la notícia que la inflació d’Alemanya aquest desembre repuntava cinc dècimes, fins al 3,7% interanual. La pujada va en línia amb la registrada per França, del 3,5% al 3,7%. Això fa intuir que la dada agregada de l’eurozona, que es publicarà avui, serà superior a l’anterior. Els analistes esperen que la dada estigui al voltant del 3%, pujant amb força des de la xifra del 2,4% de novembre. Als Estats Units ahir es van conèixer les dades del mercat laboral: es publicava la del sector privat, que ha creat 164 mil nous llocs de treball el mes de desembre, segons l’informe d’ADP. La xifra va superar les estimacions dels analistes i la dada del mes anterior. Avui el mercat estarà pendent de la xifra del mercat laboral que publicarà el Departament de Treball, que serà rellevant perquè els analistes estimen que si el mercat laboral segueix en nivells molt forts, és probable que els tipus es mantinguin en nivells elevats durant més temps, tal com indicaven dimecres les actes de la FED.

Oriol Montané Palmitjavila_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Soc un petit esquirol que viu al bosc. Ja s’acosta l’hivern i he de reunir el màxim de menjar possible per sobreviure. Però hi ha un problema molt gran, busco i busco menjar i l’únic que trobo és brossa. Mai entendré els humans; com poden contaminar la natura, si la natura és de tots? Després vull anar a beure aigua però no puc perquè també està contaminada, els humans són tan animals o més que jo… Contaminen el planeta i si no posem fre a aquest tema, la vida desapareixerà. Per això demano que no contamineu més. Penseu que a la muntanya hi habitem éssers vius i amb les vostres deixalles ens podeu MATAR! Signat: un habitant del bosc, un animal cívic.

Carla López Arruebo_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Una papallona acabada de néixer, brillant i preciosa, s’està apagant. No se sent a gust enlloc, ni amb ella mateixa. Es veu incapaç de tornar a brillar. No sap què fer amb la tristesa que l’envaeix. Ja no pot més, s’està podrint i no sap com revertir l’efecte. Però una papalloneta petita i divertida seguida d’una altra una miqueta més gran, i molt intel·ligent, la fan sentir bé amb ella mateixa. A poc a poc, comença a brillar més i més, fins a arribar a il·luminar més que abans. Gràcies a elles, la seva autoestima, la seva papallona iridescent, torna a brillar. Ha desplegat les ales i torna, ara, més forta que mai.

Dasha Martins_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

En una nit calorosa d’agost a Andorra, vam sortir a fer càmping amb els meus quatre amics, a Engolasters.

Vam arribar allà, ho vam muntar tot. De sobte, vam sentir un soroll al fons del bosc. Hi van anar dos amics i no van tornar. Havien passat 3 hores i no n’hi havia rastre. Vaig començar a plorar perquè m’havia quedat sol. Vaig anar a buscar-los. Vaig veure una ombra, m’hi vaig acostar, les cames em tremolaven. Era un bedoll molt gran. No m’agradava gens aquell ambient i vaig decidir anar-me’n. Quan vaig fer mitja volta… Que bèstia! No vaig haver de tornar a aquell bosc mai més perquè allà em vaig quedar per sempre.

Ariadna de Sousa_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Un jove de 17 anys vivia sol al mig del no-res. Ell somiava amb trobar l’amor, però era impossible. No hi havia ningú. Va aparèixer una noia bonica, perfecta. Al noi li va semblar estrany, però tampoc es va queixar. La va ajudar, semblava agradar-li. El temps passava i eren inseparables, enamorats. Cuinaven, decoraven, reien junts i van tenir fills. El noi ja no hauria de morir sol.

El jove es desperta. Era sota del sostre destrossat de sempre, ell recordava haver-lo arreglat. La noia no hi era, res hi era. Al calendari, era el dia solitari de sempre. Era al mig del no-res, era un jove de 17 anys.

Adrià Tarifa González_3r B EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Un dia, amb el meu amic Jaume, vaig muntar en moto, era la seva Kawasaki Ninja. Anàvem a 140 km/h avançant cotxes. Era la cinquena vegada que el meu amic la conduïa, però era la primera que ho feia amb un passatger. En un moment determinat, ens va avançar una Yamaha R7. Això, el Jaume, no estava disposat a deixar-ho passar. I va augmentar la velocitat per tornar a avançar-la. Semblava que estàvem a punt, però no, se’ns escapava de cop. En un moment, semblava que la moto d’en Jaume volava. Unes mil·lèsimes de segons més tard, estàvem estampats contra un cotxe. La moto, aleshores sí que va sortir volant, igual que nosaltres.

Abel Rodríguez Zamorano_3r B EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Era el 1937 i un noi, de família humil i que vivia sol, estava a favor de la República. Un dia estava menjant una mica d’arròs que acabava de comprar quan van picar al timbre de casa. Ell es pensava que eren els seus amics, però quan va anar a obrir la porta es va trobar dues persones musculoses i aparentment amables, si no fos perquè duien un rifle típic de l’exèrcit de Franco. El van arrossegar cap a fora i li van preguntar:

–Estàs a favor de Franco o de la República?

–Franco és un dictador i un mentider. Visca la República!

Sense més dilació, els dos senyors van apuntar al noi i van tirotejar-lo al cap.

Mar Font Roman_3r A EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

M’arriba l’olor de xocolata: això significa cuinar. Observo cada detall i cada textura dels ingredients que vaig afegint. Cada segon desitjo veure el resultat final. M’imagino aquelles mossegades plenes de sabor que acaben sent diferents. Obro el forn per introduir-hi la deliciosa i cremosa massa d’un color fosc i m’arriba la calor, una calor diferent a la qual estic acostumada, artificial, però no em desagrada. El pastís ja és al forn, cal esperar uns minuts que es fan eterns, però ho puc suportar. Tota la casa s’omple d’aquella olor familiar que ens uneix a tota la família i que em fa tornar a la meva infància, una olor única i màgica.

Emilia Burgos Osorio_3r C COL·LEGI MARIA MOLINER

Caminant per la platja vaig recordar els teus ulls blaus com el cel, vaig recordar les teves mans com l’escuma del mar, els teus llavis carmí com el capvespre i, sobretot, els teus braços on em sentia protegida, estimada… No em volies perdre, però tampoc em cuidaves. Si sabessis quant vaig plorar per tu, tu també t’odiaries. Vull un lloc on m’estimin i n’he trobat un. He trobat pau en mi mateixa i n’estic orgullosa. Enyorar no sempre significa tornar, és part de sanar. El mar m’acaricia els peus i el vent m’abraça, m’asseco les petites gotes que cauen per les meves galtes i segueixo caminant per la platja…

Derek Sánchez Teruel_3r C COL·LEGI MARIA MOLINER

Va passar l’abril del 2022. A les 3 de la matinada una dona torna a casa, després d’una festa, es creua amb un home tot vestit de negre i mirant a terra. La dona arriba a casa. L’home havia entrat per la finestra que havia quedat oberta. Només d’entrar, sent un crit. Ningú va saber res més dels dos. 23 anys després, una parella va trobar dues bosses molt sospitoses a la vora d’un llac. Les van obrir  i es va esbrinar que eren l’home i la noia que anys enrere havien desaparegut. Per què l’assetjador va acabar mort?, Qui els va portar fins allí?, Per què van matar la noia?… Moltes preguntes que ni el millor inspector pot resoldre.

Thalia Ferreira_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Era un dissabte qualsevol d’estiu i vaig decidir sortir amb uns amics pel càmping. Ens ho passàvem bé al descampat que hi havia al costat, escoltant música i menjant pipes, però a un se li va ocórrer una idea. Al càmping hi havia unes bicis. Les vam voler agafar però només n’hi havia quatre i érem cinc amics, llavors vam pujar dos en una, érem la Jèssica i jo. No podíem anar al mateix ritme que ells perquè érem dos pesos en una bici i no aguantava tant. Ens volíem refrescar perquè estàvem suant i vam voler anar a la piscina. Mentre baixàvem la rampa llarga i relliscosa de la piscina amb la bici vam caure

Noa Fernández_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Torno a la rutina: m’aixeco, em vesteixo, esmorzo i surto aviat de casa. No sé què és més avorrit, l’escola o la rutina, encara que totes dues van de la mà: tornar a una, suposa tornar a l’altra. Després surto de l’escola, arribo a casa, faig deures, sopo i me’n vaig a dormir… Es repeteix una altra vegada, dia sí i dia també. Trobo a faltar l’estiu, encara que fa poc que ha acabat, sento nostàlgia d’aquells moments i records de quan anava a la platja al vespre o a la piscina amb els meus amics o el simple fet de dormir fins tard. En manca viure en un món paral·lel, ja que tornar a l’escola i a la rutina suposa tornar a la realitat.

MARTINA MUÑOZ_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Vivia en un poblet on sempre feia fred i plovia gairebé cada dia. Treballava al servei de policia i les úniques urgències eren de gent vella que trucava perquè no trobava el seu gat o s’havia oblidat les claus i no podia entrar a casa . Un dia vaig rebre una trucada, va començar a parlar una dona que es queixava que veia ombres. Li vaig dir que s’ho hauria imaginat, que dormís una mica. Uns quinze minuts després dues persones més van trucar dient el mateix i així cada trucada. Vaig pensar que estava delirant, però de sobte, per la finestra del meu despatx vaig veure una ombra. Vaig aixecar-me de cop. Tot havia sigut un malson.

LUCÍA SÁNCHEZ PUERTA_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

El dia que vaig rebre aquell missatge em vaig quedar immòbil, no m’ho podia creure, el meu malson s’estava fent realitat, quan vaig obrir el missatge tremolava i tenia por, molta por. Pensava que era un somni, i volia despertar del meu pitjor malson, perdre la meva àvia. Les llàgrimes van començar a caure per les meves galtes i vaig començar a ser un mar de llàgrimes. Voldria tirar enrere en el temps, per donar-te tots aquells petons i abraçades que no et vaig donar en el seu moment. Quan vaig anar a la teva casa i no et vaig veure al teu sofà, vaig començar a plorar i sabia que no era un somni, sinó la trista i cruel realitat.

Tiago Gonçalves_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

El nen sempre pintava quadres i dibuixava. Els seus pares no sabien què significaven tots els dibuixos que feia. Ells li preguntaven, però ell mai els ho explicava. Normalment, sempre pintava quan tornava de l’escola, o quan estava trist o enfadat. Ell feia dibuixos sense sentit. El nen no parlava gaire i tampoc tenia gaires amics, solament arribar a casa i es posava a escoltar música i a pintar. Al final, els pares es van adonar que el nen patia depressió i bullying a l’escola, i com que no ho volia dir pintava les seves emocions i com se sentia cada vegada que li feien mal. I quan pintava s’oblidava de tot.

AINHOA SÁNCHEZ _3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Hi havia una noia passejant pel seu poble, com cada dia. Se li feia avorrit caminar sempre pel mateix lloc. Ella va decidir desviar-se cap a un altre camí, fora del seu poble, sense tenir idea del seu destí. Era lúgubre, però bastant tranquil. De sobte, la noia va sentir una ràfega de vent molt fresc. Els calfreds recorrien el seu cos, tot just algú la va enganxar i la va arrossegar cap aquell barranc, ple d’arbres espinosos. Anys abans, es va anunciar que va aparèixer una noia penjada d’un arbre morta, allà mateix! Des d’aleshores no s’ha sabut res, però es diu que encara segueix rondant per allà el seu esperit.

ADRIÀ BERNARDO ALVES BARROS_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Vaig entrar al supermercat amb el gos. Volia comprar una pizza barbacoa per sopar i em vaig dirigir als refrigeradors. En aquell precís moment, dues persones van entrar trencant la porta. Em vaig espantar molt. Els dos encaputxats apuntaven amb les armes a les caixeres. Em vaig amagar i vaig pensar: “Si us plau, que el gos no bordi.” Em tremolaven les mans però vaig aconseguir treure el mòbil de la butxaca i trucar la policia. Només sentia crits al meu voltant: “No, si us plau!” o “He dit que em donis els diners ja!”. Mirava el rellotge però ningú no arribava i els atracadors ja estaven posant els diners a la seva bossa i…