e_640

Daniela Rocha_2n DEP ECP FORMACIÓ PROFESSIONAL

Tot va començar amb un mal de coll. Metge, revisió, diagnòstic: operació d’amígdales. Estava aterrida. Els amics, els més considerats, se’n reien. El Tiago, m’explicava que havia vist una pel·lícula on l’anestèsia va adormir tot el cos del pacient excepte la consciència, cosa que li va provocar patiment, turment, suplici… I, jo? Compungida, nerviosa i neguitosa fins que va arribar el dia X. Habitació, ascensor, sala molt freda, espera eterna, quiròfan, màquines, llums.
– Hola, Daniela! No recordo res més…

Bàrbara Gaspar_1r SML FORMACIÓ PROFESSIONAL

A poc a poc t’adonaràs que la vida és un joc i a vegades es guanya i d’altres es perd. Tot és temporal, res perdura. Naixem sense demanar-ho i morim de la mateixa manera. Per aquest motiu hem de gaudir de la vida, no ens hem d’amoïnar per coses simples, amb el pas del temps s’oblidaran.
Hem d’aconseguir la felicitat, viure cada dia com si fos l’últim, aprofitar totes les oportunitats que ens ofereixen i fer feliços els altres. Els diners no són importants, però sí les persones que tenim al costat. Desperta!

Joan Martínez Motilla_1r SML FORMACIÓ PROFESSIONAL

Espero la teva trucada, em moro d’ansietat per sentir la teva veu. Escolto la cançó que cantàvem al cotxe, em moro recordant-la.
He nascut per dir-te que t’estimo; faré el que calgui perquè siguis el meu amor; queda’t amb mi aquesta nit. Cada cop que respires quan estàs al meu costat, fas els meus somnis realitat.
Però ara s’ha acabat. Per què s’ha acabat? La nostra passió no s’ha pogut consumir, teníem l’oportunitat de ser tan feliços! M’agradaria tornar endarrere. Estic cansat d’estar desemparat; a més, aquests moments de soledat m’enfonsen i aleshores no lluito per recuperar-te.

Llibert Navarro_1r artístic ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

7:00, dilluns, hora d’anar a batxillerat. Agafes la cartera i a esmorzar al bar del costat. Notes que els ulls es van tancant pel treball de francès que has hagut d’acabar a la nit, perquè vas decidir deixar-lo per a última hora com fas sempre. Mous la cullereta amb el polze i l’índex per acabar de desfer el sucre del cafè. Esperes que estigui una mica més fred per fer-hi el primer glop. Llavors, els ulls es van obrint i tot comença a ser menys borrós. Recuperes l’ànim que havies perdut la nit anterior. A l’últim glop ja estàs llest per marxar i descobrir que el bon humor que havies aconseguit amb el cafè es quedarà al bar.

Joel Brid_1r artístic ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Encara recordo la textura de la teva boca, dura, però alhora fina i lliscant.
La teva saliva càlida es fonia en mi al mateix temps que sentia la teva boca freda.
Feia un contrast de sensacions inigualable…
El sabor amarg del pecat es feia dolç amb el plaer.
No oblido les teves marcades corbes quan les recorria amb la gemma dels meus dits: lliscaven ja que estaves humida…
Encara recordo el tacte i el teu sabor, la meva primera ampolla de cervesa.

Paula Framis_2n lingüístic ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Si suposem la possibilitat que mai haguéssim coincidit, mai més hauria cregut en l’amor.
Després de l’hivern etern que vaig passar, vas venir acompanyant la primavera de la mà i vas ser com ella, el polsim d’esperança perquè les flors tornessin a brotar.
He de confessar que era reticent a la idea d’enamorar-me de nou ja que és sinònim de dolor, però de moment la meva primavera no s’ha acabat, per molt dur que sigui aquest hivern.

Nàdia Graells_2n lingüístic ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Va entrar en un pati amb molta gent, però ella només buscava una mirada, la mirada d’aquella persona que li feia sentir una cosa diferent als altres, aquella persona que portava temps ocupant la seva ment.
Quan les dues mirades es van creuar ella feia molt de temps que no sentia aquella sensació.
Les mirades es van clavar l’una en l’altra i els dos es van començar a apropar.
Quan la mà d’ell va acariciar la seva galta freda ella es va despertar d’aquell somni.
Es va adonar que ell ja feia temps que havia marxat.

Laia Montestruc_PREMIÈRE L LYCÉE COMTE DE FOIX

A classe sempre passen coses de tot tipus i molt estranyes, i de la manera més sorprenent al moment que menys ens esperem. L’altre dia, a classe de literatura, vaig veure que alguna cosa no estava a lloc: hi havia un element no identificat al meu estoig. Era un minúscul paperet. Intrigada, vaig llegir el que hi ficava: “he segrestat la teva goma, si vols tornar-la a veure, vine a l’hora del pati sota l’escala del segon bloc”. Me’n vaig riure i no vaig fer-ne cas. A l’endemà, vaig tornar a trobar un paperet, aquest cop hi deia: “ja he començat a torturar-la…” i a dins de la nota, hi havia, embolicat, un trosset de goma…

Carla Da Cunha_PREMIÈRE L LYCÈE COMTE DE FOIX

Un dia em vaig llevar i vaig pensar avui és el dia, el dia que aniré i estaré preparada per parlar amb ell, li diré tot, absolutament tot el que penso, tot el que em ve al cap. El problema és que no sóc capaç de fer-ho, sempre que m’apropo a ell començo a tremolar, les paraules no em surten, les frases em surten incompletes, tinc por de la seva reacció, de la seva resposta, he intentat fer qualsevol cosa i ja no sé què fer, estic desesperada, necessito una gran ajuda, necessito saber com podria poder parlar amb ell, parlar tranquil·lament i fer-li saber al meu estimat pare que vull sortir de festa a la nit.

Pau Riera_2n C BATXILLERAT COL·LEGI SANT ERMENGOL

La va veure al mateix lloc de sempre, puntual, darrere una taula allargada, amb l’ordinador i un plec de papers. Tot i que semblés una nina trista que dia rere dia havia de donar males notícies, ell sabia que no ho era. Avui vestia amb una brusa blau cel, a joc amb els seus ulls. Tenia la sensació que seria un d’aquells dies màgics en els quals ella s’aixecava i ell podia admirar la seva figura sencera. Aprofitava aquests moments i els guardava en la seva memòria com el més singular dels tresors. Sempre havia somiat poder entrar dins d’aquella pantalla i presentar-se a la noia de qui s’havia enamorat.

Patrícia Moreno_2n C BATXILLERAT COL·LEGI SANT ERMENGOL

No vull ser Peter Pan, simplement perquè no creix. Tampoc vull ser una Ventafocs: deu ser una broma perdre una sabata pel camí, sóc descuidada però no tant. Blancaneus? Ni pensar-ho. Menjar pomes amb verí que et deixen tirat per terra, tampoc és aquesta la idea. Les pomes vermelles no m’agraden. I no en parlem de Pinotxo, el meu nas no és tan llarg. Diuen que la vida és més maca als contes, però això només són històries que pretenen fer-te veure el món diferent del que és. Així que ni fades, ni prínceps, ni bruixes, ni somnis. Jo lluitaré per la meva vida i per la vida dels protagonistes del meu propi conte.

Eric Torres_Batxillerat SML FORMACIÓ PROFESSIONAL

Jugant amb els meus amics a pilota, corrent amunt i avall sense parar, angoixant els meus pares, barallant-me amb el meu germà, estudiant, llegint, fent exàmens. De cop i volta, ja sóc gran. Una bona feina, uns estudis acabats, una família acollidora i atenta, una xicota excel·lent, una gran casa al meu nom, bons menjars i una rutina mal·leable. Sí, una bona vida! Una gran vida a les meves mans, molts la desitjarien. M’agrada viure ple de luxes, comoditats, celebracions. Tanmateix l’últim esdeveniment fa que tot­hom estigui de peu prenent l’aire fred del gener i jo davant seu, estirat, gèlid dins d’una caixa de fusta de pi.

Marta Terrero_Batxillerat SML FORMACIÓ PROFESSIONAL

Avui és dimarts, tercera hora del matí, classe de català i un any més ens han demanat que escrivim un microrelat. No hi ha més remei, hem d’escriure’l! Es fa dur tornar d’una setmana de vacances i engegar un altre cop. És tan  simple i fàcil desconnectar de les obligacions diàries i fer el que t’agrada… ni deures, ni normes, res! Descans, relaxació, observar la gent com passa pel carrer, mirar com juguen els nens… contemplar-ho tot! No badem més; hem d’aprofitar cada moment de les nostres vides, el temps vola. I el meu futur? L’escric en el microrelat…

Estefania Troguet_BTS A LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui acabo el meu període de pràctiques. M’he esforçat de valent durant un mes ja que és un lloc de treball al qual aspiro des de fa molt i m’ha costat molt poder accedir-hi. Tinc una reunió amb el director general de l’empresa i estic molt nerviosa ja que avui probablement signaré el contracte definitiu. Entro al despatx amagant el somriure i m’assec davant del director. Sense donar-me ni el bon dia, em diu:
–Ets molt competent, fas les tasques quan se’t demana i ben fetes, mentre que els teus companys són més lents i mandrosos. Això podria causar-los desmotivació, així que no contractaria algú… com tu. És massa arriscat.