Leire Soares Rodrigues_3éme H LYCÉE COMTE DE FOIX
Perdona’m, filla. Sento haver-te deixat marxar tan jove. Sento haver-te aixecat la mà i fer que marxis de casa i abandonis l’escola. Perdona’m per creure’m el teu germà en lloc d’escoltar-te. Pensava que el millor era apallissar-te, perquè n’aprenguessis. Sento el meu caràcter i haver-te fet mal. Sento haver-te obligat a casar-te tan jove. Després d’enviar-te a l’hospital, he volgut tornar-te a veure per demanar-te perdó. Perdó per no estar amb tu tots els moments. Ara em trobo sota la pluja recordant tot el que t’he fet, abraçat a un tros de marbre amb el teu nom gravat i una foto acompanyada de flors. He fet tard.