No m’ho esperava

Roger Jordana Carreras_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Ho sento, ja ho sé, ho veig, em veig dins del taüt sense vida i me’n vaig volant, m’allunyo fora de la ciutat fins que les persones ja no es veuen, segueixo fins a arribar a l’espai i de cop tot es torna negre, no sé on em trobo, no sé què m’està passant i de cop sento una veu darrere meu que em diu hola, com estàs?, i responc on soc?, i em diu no ets enlloc, home, t’has mort, carallot! No entenc res. Com? Doncs que t’he vingut a buscar, va, ràpid. M’agafa pel braç. Tu em vens a buscar? De totes les coses que hi ha en el món mai hauria pensat que la mort se’m presentaria com el meu professor de català, i jo que volia descansar.