JOEL ALEJANDRO LEITAO_3r A COL·LEGI MARÍA MOLINER
“Saps? Aquí, l’altre dia el cel tenia un aspecte de pel·lícula”, li dic. “Els núvols que hi havia eren més blancs que mai i els vaig observar estirat al terra del meu jardí, entre les flors, posant-los noms com si fossin objectes, com feia amb tu. M’estaràs sentint?” Penso en veu alta, sabent que no em pots respondre, però que m’escoltes des d’on sigui que estàs. M’aixeco i me’n vaig, deixant enrere la tomba del meu millor amic, però no m’oblido de deixar-li les seves flors preferides, aquelles que em fan pensar que ell segueix aquí: les margarides i els clavells.