Un somni (Finalment sense angoixa)

Natasha McCarthy Rodríguez_3r B CE Maria Moliner

L’alarma va sonar, el meu cos va fer un salt. Els números il·luminats indicaven les tres de la matinada. Al meu voltant hi havia una dotzena de persones. Semblava un ritual… Vaig tancar els ulls amb l’esperança d’adormir-me. Va funcionar, però al cap de poc la meva tranquil·litat va desaparèixer i va ser reemplaçada per un terrible malson. L’alarma va sonar. Indicava les tres. “Que estrany… feia una estona eren les tres”-vaig pensar. De sobte, un munt de crits ensordidors van omplir l’habitació. El soroll de l’alarma intermitent augmentava: pip pip pip… Saltant del meu llit com el Dràcula del seu taüt, em vaig alliberar d’aquell martiri.