Dia: 3 de febrer de 2011

Miquel Vila_2n Batxillerat C_COL·LEGI SANT ERMENGOL

Són els trets indiscutibles d’una gran obra literària. Sorprendre és incloure un punt inesperat en el relat. El lector no pot preveure el final, sinó pensaria que ell també hauria estat capaç de fer-ho. L’altre és despertar l’intel·lecte del lector, que reflexioni un cop acabada la lectura per entendre el que vol transmetre l’escriptor. Bé, caldrà que el meu microrelat reuneixi aquestes dues característiques. Crec que la segona l’he complert sense adonar-me’n, perquè la genialitat literària és un tema digne de reflexió. Em falta el punt inesperat que us sorprengui i només em queden 49 caràcters, sinó el diari tallarà el meu microrel.

Mònica Garcia_2n Batxillerat C_COL·LEGI SANT ERMENGOL

Neixes i esperes créixer, creixes i esperes prosperar, prosperes i esperes tenir una bona feina, una família, reconeixement social; ho obtens i esperes que això duri eternament, quan mors, esperes ressuscitar. Moltes vegades l’espera és llarga gairebé exasperant, deixem d’actuar per esperar, el temps és savi, l’espera donarà els seus fruits. Busquem justificacions per deixar de fer allò que ens pertoca, ja que l’important és esperar, les coses passen soles, només cal esperar, però sense adonar-nos-en, ens passem la vida esperant que passi alguna cosa: sense adonar-nos que l’únic que passa és la vida.