Sònia Atero_Tle Comerç LYCÉE COMTE DE FOIX
Encara recordo aquell dia, quan érem en aquell banc de la plaça, tots dos, asseguts, sense saber què dir, ni què fer. Ens miràvem, tremolàvem, rèiem d’aquell somriure que se’m dibuixà a la cara quan em va demanar la mà. Un moment tan màgic, tan dolç, tan especial. Aquell anell era preciós, relluïa als meus ulls, era tan enlluernador com aquell home que tenia al davant.
Vaig descobrir un nou sentiment per aquella persona, la por.
La por que algun dia aquell home que m’havia regalat dos anys de felicitat, desaparegués de les meves mans i del meu cor.
Però l’amor va ser més fort que la por.
I dels meus llavis va sortir un sí.