Dia: 25 de novembre de 2012

Joan Marin _3r D EA 2A ENSENYANÇA STA COLOMA

Estàvem quasi bé a la pista d’aterratge. Faltarien uns quinze minuts. A la petita se li va caure la nina sota el seient. Vaig descordar-me el cinturó, la vaig agafar i seguidament l’hi vaig tornar. Quan la va tenir entre les seves mans va aturar el plor i en no més d’un segon l’avió va fer un brusc moviment. Estava al terra, ho veia tot borrós i en tocar-me el cap un regalim de sang va córrer per la meva mà. En aixecar-me estava al llit amb la meva esposa. Ens vam aixecar per esmorzar i preparar-ho tot per dirigir-nos a l’aeroport. Vaig anar a afaitar-me i en veure’m una cicatriu de deu centímetres al cap reflectida al mirall vaig caure desmaiat.

Joel Ortega_3r D EA 2A ENSENYANÇA STA COLOMA

Plou. Al meu poble sempre plou. Alguns parlen de sol, altres de neu, però aquí només plou. Sempre el mateixos núvols negres a sobre nostre, el paraigua a qualsevol de les dues mans. Això va ser així durant quinze anys de la meva vida. Fins que un dia en aixecar-me i veure un raig de llum que entrava per la finestra, que quasi em cega, ho vaig veure tot millor. Tothom semblava un altre, semblava que el sol hagués animat tot­hom, sobretot a mi. Mai més vaig tornar a veure la pluja igual. El sol, en canvi, em fa sentir coses noves, coses millors, des d’una perspectiva diferent. Sóc un home nou. Avui comença una nova vida.