Dia: 29 de novembre de 2012

Ferran Prat _3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

El meu avi és una persona molt especial, sempre ha estat al meu costat amb un somriure i donant-me ànims. Com ell diu, va viure la postguerra i això va fer que valorés les petites coses del dia a dia. M’ha ensenyat molt, cada moment és important. Sempre em diu que valori el que tinc, que estimi la família i que intenti buscar solucions als problemes que vagin sorgint. Sempre mirant endavant! Ens assemblem molt físicament i sobretot en la nostra manera de ser, ens agraden els cotxes i la Fórmula 1. Ell, és sens dubte, el meu número 1. És un home gran, un gran home i un grandíssim avi. Gràcies per ser el meu avi.

Sofia Abella _3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

En no poder dormir vaig anar-me’n al jardí; vaig sentir sorolls i aterrida em vaig girar però no vaig veure res. Va sortir el sol i, somnolenta, vaig tornar a casa amb la sensació que no estava sola. Lentament va anar passant el dia, i va tornar a caure la nit i amb ella la meva inquietud. Vaig sentir la immensa necessitat d’anar-me’n com més lluny possible d’aquella casa i vaig anar a preparar-me un got de llet calenta però no va servir de res.  Me’n vaig anar a casa de la meva germana. Vam veure les notícies: havien atrapat un psicòpata boig en una casa que per sort estava buida. Vaig mirar l’adreça i era casa meva.