Dia: 1 de desembre de 2012

Liliana Oliveira_2nde D LYCÉE COMTE DE FOIX

Quines llums! Tot és tan bonic! Quines estrelles i lluna més grans. El mar va i ve rítmicament portant la seva peculiar olor relaxant. La llum de la lluna es reflecteix al mar. Veig un estel passar. M’estiro damunt la sorra. Sento com a poc a poc m’enfonso. Vull alliberar-me però no puc. Lluito amb la foscor i la sensació d’ofec s’apodera de mi. Vull mirar el cel, vull tornar a mirar aquelles estrelles que tant havia admirat. Vull tornar a aquella sensació de llibertat i felicitat incomparable. No puc respirar, m’estic morint? És això el que se sent? Obro els ulls i un senyor vestit de blau, exclama: –és aquí, per fi ha despertat!

Raquel Rizos_2nde E LYCÉE COMTE DE FOIX

En obrir el meu frigorífic, em vaig adonar que era molt dur viure sol. Feia setmanes que no anava a comprar, això ho feia ella, la meva dona. Des del divorci, res no era com abans. Era urgent i vaig anar a comprar. Les bosses pesaven molt. Obrint l’ascensor, les bosses em van caure a terra, vaig sentir com el pot de confitura es trencava. Les meves mans tremolaven. Hi havia un home mort. Hi havia bosses al seu voltant. Em vaig apropar, era molt semblant a mi. Era jo! Tot es va tornar molt fosc. Vaig sentir la veu de la meva veïna, cridava. Tot continuava fosc i tenia molta son. M’adormia per última vegada.