T’he estat esperant

Sandra Colell _2n B batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL

La seva vida miserable li feia pensar que aquell no havia estat el camí cor­recte. No podria demostrar mai a aquells que van criticar-lo que s’equivocaven. Els anys de desgràcia viscuts li demostraven que no sempre voler és poder, que la feina ben feta no té recompensa, que és difícil trobar missatges de superació amb les butxaques buides. Pot un bohemi arribar a estimar el capitalisme? Però en agafar el pinzell sentia córrer Van Gogh, Courbet i Monet per les venes i l’alliberava d’aquella presó. L’art apareixia les nits més fosques per xiuxiuejar-li:  “Abraça’m fort, no em deixis anar. Sóc el teu somni i t’he estat esperant.”

Un final feliç

Jaume López _2n B batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL

Se sentia atrapat en aquell buc d’acer. El seu país l’havia cridat, i ell l’havia anat a socórrer. Creia que enrolar-se a l’exèrcit era una bona forma d’ajudar-lo. Però ara s’estava enfonsant. Després de l’ascens de categoria, l’havien assignat a la cambra de màquines d’un submarí nuclear, on formaria part de la tripulació de proves. Sentí un so sord i sec, una explosió rere seu. Crits, plors. L’aigua li arribava als turmells. Tot per evitar el trist final, decidí sortir de la secció i tancà les comportes per evitar la inundació del buc. Pujà una escaleta i obrí una escotilla que donava a l’exterior. “El simulacre ha estat un èxit.”