La catàstrofe des d’un altre punt de vista

Tamara Dacal _1r artístic B ESCOLA AND. DE BATXILLERAT
La gent crida, corre i crida. Em desperta un gran rebombori. No sé què passa, només intento esquivar la gent, sortir il·lès. Un fum i una olor a cremat ho submergeixen tot. La meva presència sembla irritant. Una de les meves potes sagna a causa de les trepitjades de la gent. El sense sostre, a qui faig compa-nyia totes les nits, mira sorprès cap a dalt. Es veu un fum ennegrit sortir d’un dels gratacels de la ciutat. S’escolten ambulàncies de lluny. La gent envaeix les carretes saturades pel tràfic parat. Es sent el plor d’un nadó espantat. El caos regna en la ciutat quan un altre avió impacta al gratacel del costat.

3, 30, 13.

Àurea Domínguez _1r artístic B ESCOLA AND. DE BATXILLERAT
Encara no sé per què tota la meva vida gira entorn d’aquest fabulós nombre: el 3. És al·lucinant! Dia que vaig nàixer: 3, de quins mes? Del 12, és a dir, 4 vegades el número 3. Els dies més importants? El 3, el 30 i el 13. Noms que m’agraden? Tots amb 3 lletres, Pol, Pau, Nil, Noa… Tinc 3 pigues a la cara. El meu nom té 3 vocals, i també 3 síl·labes. Durant el dia em caic 3 cops, ja és norma… Tot, absolutament tot en mi té algun 3 per mig. Ja no és casualitat, el 3 és el meu, està present dia a dia. En definitiva, crec que de coses importants a la vida només n’hi ha tres. Tres per mi, cadascú te el seu número. Jo el 3 i tu potser el 8.