Mes: febrer de 2013

Només un ensurt

per

Clàudia Aché_4t A COL·LEGI ANNA M. JANER

Miro a un costat i a l’altre i no la veig, em començo a desesperar i el cor cada vegada em va més de pressa i em batega més fort. Corro passadís per passadís i miro persona per persona. Busco i cerco neguitosament. Res. No la trobo. L’angoixa que sento és molt forta i començo a plorar. Sento coses que no m’agraden. Estic sol i sembla com si no l’hagués de veure mai més. Em toquen l’espatlla, m’espanto, em giro i m’alegro. L’he trobat. És la mama. L’havia perdut de vista al supermercat. Li faig una abraçada forta, no vull que torni a marxar lluny del meu costat. Es treu un mocador de la bossa, em neteja els mocs i m’eixuga les llàgrimes.

El piano

per

Carlota Cura_3r B COL·LEGI ANNA M. JANER

Només falten deu minuts perquè t’acaronin. Sents angoixa, no saps com sortirà el teu so. A cinc minuts, algú mira plàcidament la partitura. Ets a l’escenari, les mans que et guiaran deixen el cap sense cap mena de pensament i sents com el seu cos respira profundament. Comencen a sortir les teves primeres notes i no saps si agradarà i si t’agradarà. La gent t’escolta i ets sents amenaçat amb xiuxiueigs crítics; et sembla que el temps s’ha aturat eternament i que la teva melodia no s’ha d’acabar mai més. S’encenen els llums de la sala, el públic està dret i només sents l’únic que desitjaves, aplaudiments.

Avui no ha parat de ploure

per

Lisa Cruz_Tle SB LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui no ha parat de ploure. Aquest simple fet m’ha reconfortat. El dolor que tenia desapareixia a poc a poc, substituït per la ràbia. Vaig rebre el seu missatge com una punyalada. Aquell tros de paper recobert de la seva escriptura elegant em recordava el perquè de la seva fugida. Tot, petits detalls que feien que no érem del mateix món. I encara que n’era conscient, m’havia aferrat a ell com un musclo al roc perquè era el meu heroi. I ell m’havia traït. Havia marxat silenciosament, com la serp que era, durant la nit, sense avisar, sense deixar-me l’oportunitat d’entendre. El meu pare m’havia abandonat, una altra vegada…

Un futur pagès

per

Eric Tremols_Tle SB LYCÉE COMTE DE FOIX

Cada matí abans de sortir mirava aquell retrat, aquella fotografia en blanc i negre. En Joanet començava un nou any escolar. Tenia els objectius clars: la seva ambició era esdevenir pagès. El seu avi era el típic home de muntanya que tots tenim a la ment: forçut, lluitador, a vegades impacient, però amb un gran cor. Li pertanyien tots els prats de Ransol, i fou conegut arreu del Principat per la seva valentia: no hi havia cap contratemps meteorològic que el pogués fer renunciar de la seva tasca de pagès. En Joanet observava el retrat del seu avi, com a motivació per a la seva futura professió, admirava molt el seu passat.

Ingredientsper un món millor

per

Lea Pariente_3r C EA 2A ENSENYANÇA S. COLOMA

Havia de fer alguna cosa per millorar aquest món, he pensat de ficar-hi dos gots ben plens de felicitat, perquè al cap i a la fi a tot­hom ens en falta una petita dosi, després una cullerada ben grossa de diversió, perquè la vida sense diversió què seria? Poca cosa! Sens dubte excloure de la recepta l’ambició per les coses materials i fixar-nos més en les del cor. Seguidament un pessic de generositat perquè avui per tu i demà per mi, i per finalitzar el més important, 5OO grams de tolerància, perquè encara que siguis dolç, salat, amarg, àcid… som iguals i tenim els mateixos drets! Segueix-la al peu de la lletra, la vida surt més dolça!

El primer món

per

Alba Bardina_3r C EA 2A ENSENYANÇA S. COLOMA

Quan els miro, sóc la persona mes feliç del món. Sí, bé, tothom sempre va dient quina pena que em fan… No, pena cap ni una, potser no tenen res comprat amb diners però sí que tenen valors i donen importància a les petites coses de cada dia, que per a nos­altres passen desapercebudes ja que estem sotmesos a una societat de consum, que només donem valor a allò material. Hem de gaudir de les petites coses i tenir un somriure a la cara, serem més feliços i farem més feliços els que tenim al costat.

Amb un somriure d’orella a orella

per

Perry Solomon_1r A científic ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT
Jo l’abraçaré ben fort i me l’emportaré! Ella és tota amabilitat. Quan es prepara quelcom, sempre n’ofereix a la resta de companys. Sovint pregunta pels meus pares, somriu amb els meus acudits i respon amb dolçor. És atenta, càlida i propera. Cada matí, somnio d’acariciar el seu cabell suau i sedós. Somnio de recór­rer amb els meus dits la seva pell i envoltar el seu coll… Prémer-la amb totes les meves forces i sentir com la seva respiració s’apaga lentament… I dedicar-li una mirada amb un somriure d’orella a orella.

Somnis

per

Ariadna Sobré_1r A científic ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT
Tothom té somnis. Poden ser tant ficticis com reals. Ens fan sofrir, plorar, tenir por, esgarrifances…D’altres et fan riure, t’animen, et fan sentir especial… Però tots són diferents. Hi ha molts somnis que no es somien, sinó que s’aconsegueixen. Lluitaràs, sofriràs i, fins i tot, t’hi pots deixar la pell per poder aconseguir tot el que et proposes, però no et pots rendir, sempre has de seguir fins al final. Sé que sóc jove i tinc infinitat de  somnis, però n’hi ha un que el tinc ben clar: poder estar sempre amb ell.

Atrapada

per

Miriam Airosa_2n B batxillerat INSTITUT ESPANYOL

Teníem el nas a tan poca distància que vaig pensar que amb un suau moviment podríem besar-nos. Però el que més em va impressionar van ser els teus ulls. Els nostres ulls es van fer un de sol en unes mil·lèsimes de segon, els meus amb tu dins i els teus amb el meu reflex. En aquell moment et vaig dir t’estimo. I em vas besar i l’únic que vaig sentir va ser “t’estimaré fins a la fi dels meus dies”.
Però tinc por que en la mateixa mil·lèsima em quedi sense tu, que em diguis adéu. Hem arribat al punt en què no sabem ni com expressar-nos, les paraules s’amaguen, les bogeries ens persegueixen i a la fi arribem els dos a la mateixa meta.

El mirall

per

Lucía Franco_2n B batxillerat INSTITUT ESPANYOL

Em miro al mirall, i no sóc capaç de reconèixer la imatge que aquest em torna. No hi cap rastre d’aquella joveneta rossa i d’ulls blaus, que amb una paraula dels seus vermellosos llavis, aconseguia embogir tots els homes del barri. El reflex del mirall em mostra una dona gran, de cabells canosos i ulls tristos, una dona que no sóc capaç d’identificar. El temps i la meva joventut es van esvair com la sorra a les mans. Un dia era una jove preciosa, i de cop i volta, sense adonar-me’n, era una dona feta i dreta. El temps corre, vola, més ràpid del que creiem, com un ocell en llibertat al qual no podrem atrapar mai més.

Tu

per

Joel Call_4t B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Tu em vas fer patir, em vas fer descobrir les veritats, em vas ensenyar a ser fort en moments difícils, em vas ensenyar que no totes les persones són càlides i dolces, em vas ensenyar que no totes les persones saben dir-te les coses clares, em vas ensenyar que no tots els polítics compleixen el que diuen, em vas ensenyar que existeixen persones fredes, manipuladores, que són capaces de tot per aconseguir els seus objectius, em vas ensenyar que hi ha persones que no els importa el que sentis o el que pensis sobre ells. En part, tu ets la meva escola i la raó per la qual jo estic aquí.

25 hores al dia

per

Marc Ribert_4t B COL·LEGI SANT ERMENGOL

No em podia fer a la idea que fos tan ràpid, un segon fugaç que et va apartar de mi. Alguna cosa dins meu no anava bé: s’havia desprès una part important de mi. Sentia que les teves carícies, consells, abraçades i bromes ja no hi eren, que havien marxat amb tu a un lloc llunyà. La primera llàgrima em començà a caure, nostàlgica, conscient de l’absència del que sempre havia estat el meu guia. Però no es pot viure del record; sabia que, allà on fossis, estaves millor que aquí. Sé que he de mirar endavant i deixar enrere el passat, però mai aconseguiré esborrar el teu record; et trobaré sempre a faltar… 25 hores al dia.

Àfrica

per

Aida Bueno_Sanitari i social 2 C. FORMACIÓ PROFESSIONAL

Surt el sol, el cel és d’un blau intens. Comença un nou dia i una nova rutina. No! Avui és diferent. Una etapa finalitza i en comença una altra. La meva professió es posa en marxa. Em sento realitzada. He aconseguit el que volia i  em dedicaré a ajudar a persones en l’àmbit físic i social. Marxo a Àfrica,  escoltaré les veus de les famílies,  vetllaré per la seva qualitat de vida, aprendré d’aquelles persones que realment ho passen malament i m’oblidaré de la societat materialista i egocèntrica que ens envolta. Estic convençuda que  viuré experiències que em marcaran per sempre i m’ajudaran a ser una persona millor.

Els animals

per

Anna Bozo_Sanitari i social 2 C. FORMACIÓ PROFESSIONAL

En aquest món on vivim hi ha moltes classes d’animals. Els animals del zoo com escurçons, camells…, els animals domèstics com gossos, gats,… els animals de granja com porcs, gallines…
Ara bé, la gran Arca de Noé és a la societat on vivim. Hi ha un gran ventall d’escurçons que devoren amb la seva llengua a tots els qui poden, els camells que no saben guanyar-se la vida d’una altra manera que no sigui destruint la dels altres, els gossos que et borden quan poden, les gallines que es passen el dia escatainant. Per tant, per veure animals no cal anar ni al zoo, ni a les granges; les persones del carrer en som un bon exemple.

El partit de la meva vida

per

Aitor Neira_1ère Rest. LYCÉE COMTE DE FOIX

Era el primer partit de la meva vida. Ens jugàvem un títol tan important com la Champions League. Davant nostre, noranta minuts ens separaven de la glòria o de la tristesa. Vestíem de blaugrana i els rivals de vermell. El nostre himne sonava. Tothom aplaudia i cridava el nom de l’equip. L’estadi estava ple, no hi cabia ningú més. L’àrbitre va fer el sorteig, vam guanyar nosaltres. El partit es posava en marxa i tothom ens animava. Estàvem igualats. Tantes ocasions i no vam marcar… Ens van marcar el primer gol, el segon, el tercer i molt enfadat, vaig apagar la consola sense pensar-m’ho dues vegades.

Un amor impossible

per

Antònio Martos_1ère Rest. LYCÉE COMTE DE FOIX

La veig sola i asseguda en un banc. Es gira i em veu. El cor se m’accelera i no sé què fer, si dissimular o seguir mirant. Al final, decideixo abaixar el cap i seguir el meu camí. La primera vegada que la vaig veure va ser fa un parell de setmanes, aquí, al parc. Les nostres mirades es van creuar i em vaig enamorar. Des d’aquell dia, he anat tots els dies al parc però no l’he tornat a veure. Fins avui. De sobte, s’aixeca i marxa. Jo intento seguir-la però sóc incapaç de seguir el seu ritme. En aquell moment, penso que no la tornaré a veure, que m’oblidi d’ella, ja que mai estaria amb un noi en cadira de rodes.

Soledat

per

July Belio_1r DEP Secretariat Multilingüe C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL
Em vaig llevar com un dia qualsevol. Aquell matí em sentia buida. Vaig aturar-me per pensar què em passava. La meva ment estava bloquejada. Vaig intentar distreure’m: endreçar, llegir… Uns minuts més tard, vaig anar al menjador i m’envaí una gran tristor. Volia endevinar què tenia aquell matí, vaig entrar a una habitació i… solitud. Després,  vaig ficar-me a la del costat i un cop de vent em portà una ràfega de sentiments. Vaig observar aquella cambra de dreta a esquerra i em vaig adonar que em faltava, ELL, la persona més important de la meva vida. Des d’aquell moment el sentiment de soledat m’acompanya contínuament.

Tu ets música

per

Francesc Gonzàlez_1r DEP Secretariat Multilingüe C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL
Milions d’emocions es desenvolupen diàriament al meu voltant i ets tu qui em desintegres pintant aquestes nits negres. Tu, reina entre mil reis, et manifestes en forma de hip-hop però vesteixes clàssica i segueixes tenyint-te de gris. És impossible parar-te quan surts d’un pentagrama, entres per l’oïda i t’hi retenim. Les teves flames mai s’apaguen i en som presoners. Molts han intentat desertar però tu els ho has impedit. Premo el play i somio. Sempre m’has acompanyat: trist, alegre, decebut, enyorat… TU, sempre, al meu costat, Música.

Relacions poc recomanables

per

Cristian Rodríguez_3r F EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

Era un dissabte al matí i la meva millor amiga em va trucar per quedar a la tarda ja que feia molt temps que no ens vèiem. Estava enamorada, molt enamorada i m’ho volia explicar. Però en aquest cas no era una cosa bona. Estava enamorada d’un noi que li podia portar molt problemes. Jo ja l’havia avisat vàries vegades, però ella no em feia cas. Li deia que s’allu-nyés d’ell, que no li portaria res de bo, però ella no volia adonar-se’n. Moltes vegades estava distant o trista a classe i jo l’observava i em sabia molt greu. Com he dit abans hi ha relacions poc recomanables i s’ha d’obrir els ulls a temps.

El seu somriure, l’únic que m’interessa !

per

Adrià Fuentes_3r F EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

Un dia t’adones que el teu món és més bonic, no saps per què, i mires la gent amb un somriure. Arribes a l’escola, puges per l’escala i de sobte veus la persona que pot fer-te canviar l’estat d’ànim de felicitat a tristesa en dos segons. En el moment que la mires, veus que no et somriu com ho feia abans, t’estranyes i fas tot el possible perquè torni a deixar anar una rialla d’aquelles que t’alegra el dia. Quan passa això, t’adones que ja ha passat, t’has enamorat, i no saps com, només saps que l’estimes i que faries tot el possible, només per tornar a veure el seu somriure.