Dia: 12 de maig de 2013

Marc Pallarés _3r B 2a ESCOLA AND. ORDINO
A la vida se’ns plantegen moltes decisions: des de triar quina roba ens posarem fins a decidir quin camí agafarem en la vida. Sents ràbia, dubte i inseguretat, busques la millor opció de les que se’t proposen, però sempre acabes trobant un defecte que continua provocant una incertesa emprenyadora i enutjosa. El pitjor de tot és que, en realitat, no decidir-se és una pèrdua de temps, perquè al final, triïs el que triïs, si tu ho desitges, t’acabarà sortint millor del que et pots imaginar. Una de les vegades que he patit aquesta indecisió és amb aquest microrelat, que encara no sé sobre quin tema serà, però ja l’he acabat de redactar.

Helena Esteban _3r B 2a ESCOLA AND. ORDINO
Jugaven en aquella casa tan tenebrosa i desconeguda. Ella era prou valenta per amagar-se sola en algun indret d’aquell lloc. El seu germà va entrar en una sala il·luminada i espaiosa, va fixar la vista en el vell i fosc armari que s’hi allotjava. Va pensar que la ingènua de la seva germana s’hauria amagat en aquell lloc tan evident. En el buit que hi havia entre les portes del moble, hi va veure l’ull blau i gran, l’olor suau i perfumada que desprenia la nena, i fins i tot s’hi dibuixava una petita boca amb una expressió singular: d’una segura derrota. Finalment, ell va somriure decidit i va obrir l’armari… No hi havia ningú.