Dia: 14 de maig de 2013

Karima Najem _3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Fa un temps vaig anar a ca la meva tieta. Va començar a banyar el meu cosí i ma germana també va voler entrar a la banyera per jugar. Van agafar joguines i van començar a esquitxar-se i a riure. Però entre les joguines hi havia una pila petita, de la mida d’un moneda, i el meu cosí se la va empassar. Vam haver d’anar a l’hospital i d’entrada van dir-li que només eren angines, res greu. Al cap d’una setmana, vam veure que no podia respirar. La pila s’havia obert i l’àcid que contenia hauria pogut ser letal. Va haver d’estar-se un any a l’hospital, entubat. Avui però ja ha passat tot i afortunadament ho puc explicar com una anècdota!

Tamara Pires_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

La Carlota tenia 12 anys quan va perdre la seva mare en un tràgic accident de cotxe. El seu pare, el senyor Casamanya, un dentista reconegut, volia refer la seva vida i es va enamorar d’una altra dona. Malgrat que tothom té dret a tornar a començar, la Carlota no volia acceptar aquella relació. No era egoisme, era senzillament que aquella pèrdua quan era una nena li havia fet molt mal i ara, amb 16 anys, ja adolescent, no entenia que el seu pare estimés de nou.
Després de mentides, d’enganys i de fer la punyeta a l’estimada del senyor Casamanya, la jove Carlota va acceptar que el seu pare fos feliç.