Adrià Ortun _1r Batxillerat INSTITUT ESPANYOL
Abans que torni el pare a rescatar-me quan vegi que no estic fora com tots els altres, que encara segueixo al meu llit mentre la casa s’enfonsa sotraguejada pel tremolor, em despertaré i sortiré al carrer. Així no haurà d’arriscar la seva vida venint-me a buscar.
Vaig pensar amb força per tal de poder calibrar la màquina mentre posava una moneda dins la clivella. La cabina, llavors, va començar a fer sorolls estranys. Els llums s’encenien i s’apagaven. Em vaig transportar, però en acabar el viatge res havia canviat, només jo. Ara duc a la cara un somriure. A sota hi ha pressa. Un altre nen espera per pujar a l’avionet de joguina.