Vicente Alcolea_2n Batxillerat INSTITUT ESPANYOL
La pluja em mullava els cabells, les gotes recorrien la meva cara i es fonien amb les llàgrimes. Ell havia marxat i m’havia deixat sol a la ciutat sota la pluja. Vaig començar a córrer sense fer cas de la gent del voltant, només volia trobar-lo, encara que sabés que mai no ho aconseguiria, que mai més el tornaria a veure. No volia acceptar aquesta idea. Vaig continuar corrent, ja no sentia ni la pluja caient sobre meu. Era de nit, el meu mòbil no deixava de sonar. Fins que vaig caure. Notava la fredor del terra a la cara i com em sortia sang del cap i allà em vaig quedar, sol, estirat a terra esperant algú que no arribaria mai.