Dia: 30 de maig de 2013

Marina Garcia_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

M’aixeco i veig com surt el sol. Miro per la finestra i no veig ningú. Només fulles caure dels arbres, fulles que bufa el vent… Vull sortir al carrer, però tot es fa impossible. No puc obrir la porta, no puc parlar, no puc escoltar… Em trobo sola i tinc por. No sé què fer, no puc sortir. No tinc ningú per conversar, ningú amb qui estar. Ja no sento l’escalfor de les persones, ja no sento els meus germans com criden ni a la meva mare cuinant. Necessito sortir al carrer i veure els nens petits com cor­ren. Tot es torna fosc. Sento un soroll intens i dolorós. De sobte, la veu dolça de la mare em diu: “Aixeca’t! Que ja és tard…”

Roc Álvarez_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

Les dotze de la nit. Vaig decidir ser valent i enfrontar-me a les meves pors. Era un repte important per a mi. Passar la nit en un cementiri. Vaig entrar i la porta va grinyolar com si fos el xisclet d’algun esperit perdut. Feia un vent esgarrifós i, de cop, un taüt es va obrir lentament. Començava a estar penedit d’haver pres aquella decisió, però no podia fer mitja volta. Havia de ser valent. En aquell moment vaig sentir un estrany soroll darrere la paret i m’hi vaig acostar a poc a poc. M’havia oblidat totalment del taüt i només estava pendent d’allò que s’amagava darrere la negra paret. Aquell va ser el meu gran error.