Àngel sense ales

Anaïs Montoto_2nde C LYCÉE COMTE DE FOIX

Feia només una setmana que Camael, el líder dels àngels, havia acceptat que l’Evelyn renunciés a les seves ales. En un petit carrer de París, una jove d’uns disset anys estava parlant amb un home d’uns dos anys més que ella. Eren l’Evelyn i el William. Estaven asseguts en un banc, el noi s’apropava cada cop més fins que, quan estaven a escassos mil·límetres, li va fer un tendre petó als llavis. Aquell petó per a ella va fer que una atmosfera màgica l’envoltés. Mai no havia sentit el que sentia, els àngels no sentien el mateix que els humans però, en passar tant de temps entre ells, l’Evelyn tenia aquells sentiments: estava enamorada.