Català. Formació d’adults
La Meritxell es lleva a les 7, just després de sentir el cop de porta. Se sent tota adolorida, però no té res trencat, només el cor. Sent una tristesa immensa. Prepara l’esmorzar per als nens i els desperta carinyosament. Els nens li veuen els ulls plorosos però no diuen res, li fan un petó de bon dia. Com tots els dies, els acompanya a l’escola. Ningú li nota res, però tothom ho sap. Decidida entra a l’edifici. “Bon dia, en què la puc ajudar? Vull fer una denúncia… Ha hagut de posar quatre coses en una bossa sota la mirada protectora d’un desconegut. Ara, amb els nens dormint al seu costat, se sent sola però ja no té por. I demà?