Dia: 8 de desembre de 2013

Barbara Acosta_3r D INSTITUT ESPANYOL

Quan ens burlem d’una persona pel seu físic o per alguna altra cosa mai pensem què farà quan tornarà a casa. Si li diem, a una noia, que està grassa, ella farà el que sigui per aprimar-se: dieta, exercici, fins i tot vomitar. Si la tractem d’anorèctica, sabem el mal què li fem?
Hi ha nois i noies sensibles arreu del món que han de suportar les nostres paraules feridores. Aquestes paraules els poden portar a un sofriment intens, al suïcidi.
De vegades, al passadís escolto algun insult. No m’agrada gens sentir-lo perquè tots som iguals i diferents. Tots tenim sentiments i per més que fingim que no ens passa res, ens fa molt de mal.

Soraia Rodrigues_3r D INSTITUT ESPANYOL

Era abril. Tornava a sentir el buit de no haver sabut mai la persona que eres. Mai no havia gaudit de la teva veu, ni m’havia embolcallat el teu somriure. Era estrany, t’enyorava tant! Trobava a faltar algú que no havia vist mai. Una nit, però, vaig percebre una veu, no estava segura de si era un somni, restava amb els ulls tancats, tot era molt fosc.
–“He hagut de marxar tan d’hora que no he pogut conèixer la meva petita. Ho donaria tot per poder tornar enrere i poder estar amb tu. Quan som vius no ho valorem prou. Ets una noia forta, sé que assoliràs tots els teus objectius. Malgrat que no em vegis, estaré sempre al teu costat.”