Elena Oliveira _BTS A LYCÉE COMTE DE FOIX
Arribo a casa, dia rere dia amb més ganes de conèixer-te, somiant amb tu a les nits sense saber el teu nom, sense conèixer el so de la teva veu ni el tacte de la teva pell.
I de cop arriba el moment perfecte, mentre espero asseguda el metro, seus al costat sense dir res, però amb un somriure innocent de nen petit, i per fi escolto la teva veu, em saludes donant-me un ram de flors, que suposo que has agafat de la plaça que hi ha a cinc minuts de l’estació. Però, el dia que imaginava que seria el millor de tots, resulta que és l’últim, i aquesta foto és l’únic que em queda de tu, després del tret que et va fer aquell maleït lladre.