Dia: 27 de desembre de 2013

Ana Bernardo_3r A EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Per què deixem que la por domini la nostra vida? Per què deixem que els nostres somnis es facin més petits cada vegada que deixem que la por es faci més gran? Per què deixem que un número a la balança sigui més important que el nombre de cops que somriem? Per què ens queixem del món en el qual vivim si després no fem res per canviar-lo? Per què deixem que algunes persones perdin la vida per culpa dels comentaris de la gent? Per què deixem que el sofriment i la mort d’un animal siguin la nostra diversió? Per què no fem alguna cosa per començar a ser feliços d’una vegada?

Joana Sousa_3r A EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Les dues de la matinada. S’escolta la porta de l’entrada obrint-se i jo, ràpidament, em fico al llit. Sento passos cap al menjador, on la meva mare està estirada esperant que arribi mon pare. Sento crits. És l’hora. Em tapo el cap amb la manta per no sentir res. Vull adormir-me i escapar de tot això. Però torno a sentir els crits dels meus pares discutint, sento la por de la meva mare. Sento com l’alcohol s’apodera del control del meu pare i fa que deixi de ser un home. Cada crit, cada cop, cada insult, cada amenaça, cada humiliació fa que senti com la por de ma mare la consumeix. Ja sento els passos cap a mi. Ara em toca a mi.