Dia: 30 de desembre de 2013

Ainhoa Linde_2nde B LYCÉE COMTE DE FOIX

“Papa! Papa! Ja sé on ets! La mare m’ho ha explicat tot. Sé que ets mort, que no tornaràs mai… Però sé on t’he de buscar! Vinc a veure’t. Tinc tantes ganes de parlar amb tu! Vull que vegis els meus cabells, encara més pèl-rojos!”, pensava el nen que, corrent, no vigilava la carretera. Va arribar al cementiri. Un senyor de pell pàl·lida i pèl-roig l’esperava, els braços oberts. “T’estimo, papa. Mai més et perdré”, va dir-li el petit abraçant-lo. “No, marrec, mai més ens separarem”, li va contestar l’home amb un somriure. Un pensament trist li va recórrer la ment. Enllà, una sirena ressonava i una vídua plorava la mort del seu fill.

Josep Vizcaino_2nde B LYCÉE COMTE DE FOIX

No us heu parat mai a pensar, què passaria si perdéssiu el bolígraf? Us arrisqueu a morir… Si el perds, no pots agafar els apunts necessaris per estudiar els exàmens. Llavors els suspens sí o sí. I… si els suspens, no tindràs una feina… ja que avui en dia et demanen uns estudis mínims. I si no treballes, no pots obtenir els diners necessaris per als teus béns, ni per menjar. I vet aquí on acabat tot… perquè si no menges et mors de gana. I ja està. Us adoneu? Conclusió: “No perdis el bolígraf perquè pots arriscar-te que la teva magnífica vida s’acabi.” Les coses més insignificants compten, tot és una cadena a la vida.