Dia: 25 de febrer de 2016

Brian Moreira_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Aquell dia va ser un dia ben mogudet. Eren les set del matí i vaig notar un mal terrible al coll, no el podia moure i, llavors, ràpidament vaig cridar la meva mare. Em vaig vestir i vam anar directament cap a urgències. Quan vam arribar-hi, em vaig asseure al banc de la sala d’espera amb el cap recolzat a la meva espatlla dreta. La gent em mirava molt, devia semblar una espècie de robocop modern. Llavors em van dir que m’haurien de punxar. No m’agradava gens però, amb resignació, vaig començar a arremangar-me el braç, com normalment faig quan m’han de punxar. Aleshores, la infermera em va dir: “No noi, que t’hem de punxar al cul”.

Ariadna Cerezo_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA sANTA COLOMA

El dia va arribar. El cor em bategava molt ràpid. No veia res. Sentia crits i plors. Sang freda que em sortia del pit i el cos se me n’anava. Vaig poder notar com la mare m’agafava la mà i a la vegada sentia les seves llàgrimes al meu braç. Vaig sentir l’última paraula que em va dir: t’estimo. De cop i volta, vaig sentir que el cor em bategava encara més fort. Era conscient que alguna cosa passava. Era la mort que s’apropava? El cor em va deixar de funcionar. No sabia on era! No podia veure res. De cop, vaig veure la mare com deia adéu amb les mans. Jo li vaig respondre amb un petó. Què passava? Era un somni? Era real?