Mes: desembre de 2017

Clara Aldosa Martínez_4t C COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Col·locada sobre un prestatge, sempre espero que algú m’esculli, pel meu model de línies, pel meu color, la meva marca. Penso que els agrado per com soc, em posen dins d’una bossa i qui sap si em portaran al meu últim destí, que pot ser una casa, una oficina, un estudi important, o a un lloc on un nen, simplement, s’hi entretingui fent gargots. Quan m’obren i sento el pessigolleig dels dibuixos i escrits que tracen i queden marcats sobre el meu cos, em veig diferent, més bonica. Puc arribar a ser una eina molt útil per a un escriptor, per a un arquitecte. O puc ser un bon utensili per a un alumne amb molta feina per fer i per escriure.

Àgada Babot Carreiro_4t C COL·LEGI ANNA MARIA JANER

A vegades tot no surt com desitgem, a vegades passa totalment el contrari, però no hi ha res a fer. Sovint, et sents buit per dins però fas un esforç perquè la gent no ho noti, intentes fer-te el fort i encarar les situacions quan en realitat l’únic que et demanes és per què jo? Podria passar-li a qualsevol altra persona. Però tots tenim moments difícils a la vida, ja siguin familiars, econòmics, d’amor, d’amistat… Potser la persona que tens just al teu costat està tenint un mal moment, però només pensem en nosaltres, nosaltres i nosaltres… Obre els ulls i mira al teu voltant, veuràs que el teu problema pot resultar insignificant.

Gerard Drets_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX
Tothom es pregunta, si un gos o un gat? Doncs jo us diré que m’agraden molt més els gossos. Un gos és una alegria. Quan et veu arribar, i te’l trobes movent la cua i amb aquella cara d’alegria, tot el dolent que t’ha passat durant el dia, s’oblida. Són molt agraïts i mai et demanen res a canvi. Però tenir un gos també és una molt gran responsabilitat. Jo, concretament tinc dos gossos. Un és un Golden Retriever que es diu Trasto. El Trasto ara té 10 anys. El més jovenet es diu Zeus i té un anyet i el més curiós és que el Trasto és el pare del Zeus. I en aquests moments ja estic desitjant arribar a casa i veure’ls. Em sento afortunat.

Dídac Larregola_3ème G Lycée Comte de Foix
Els somnis són com un joc per al nostre cervell. En canvi, per a nosaltres, són una aventura creada per la nostra ment. Els somnis consisteixen en una història creada a partir de tot allò que s’ha viscut al llarg del dia. En realitat són tot un misteri. També hi ha els malsons, que són la part obscura dels somnis. Es podria dir que és la part dolenta del que t’ha passat durant el dia. Normalment el nostre cervell produeix fins a 5 somnis en una nit, així que de 5 somnis, un d’ells normalment és un malson que et fa passar una mala nit. El pitjor de tot és que, a més a més, n’hi ha que et desperten, de la por que t’arriben a produir.

Carla González_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Un noi alt, ni molt prim ni molt gras, amb ulls clars (millor blaus), cabell curt, morè, que sigui esportista, intel·ligent, ric, amb bon gust per vestir, que sigui sentimental, és a dir, que sempre m’escolti, que mai ens enfadem, que sempre estigui amb mi, que no rigui dels problemes que tinc perquè per a ell són ximpleries, que no ronqui, que si s’ha de tirar un pet, ho faci al lavabo i no al sofà, que cuini com un xef, que no passi de mi quan estigui mirant un partit de futbol i que sàpiga cantar o tocar un instrument. Oi que tot això sona molt bé? Doncs per a mi no, perquè a vegades la perfecció és avorrida… I tu, què busques?

Maider Garrido_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Era de nit i havia arribat l’hora. En Lluís sabia que els monstres vivien sota els llits… Però el seu entrava per la porta donant crits incomprensibles: “Adsk grr jjih!” Ell es va tapar i va tancar molt molt fort els ulls, ja que així estaria protegit dels monstres dels malsons… Però al seu, no hi havia mantes que l’aturessin i, amb les seves potents urpes, el va treure del llit. Va tirar-lo a terra i va intimidar-lo, colpejar-lo per demostrar que, com a bon monstre que era, no tenia pietat ni compassió. I quan ja en va tenir prou, va agafar l’ampolla de whisky i es va allunyar. En Lluís, llagrimós, va dir: “per què, pare?”

Janire Atanes Fernández_3r B Col·legi Maria Moliner

Tots deien que el Mario estava boig perquè deia que veia monstres per tot arreu. A casa, a l’escola, als vehicles, al carrer… mirés on mirés allà estaven. Alguns deien que tenia molta imaginació; altres que havia d’anar al psicòleg. El Mario tenia por, deia que els monstres fan coses dolentes, que no hi pots confiar mai. La gent li deia que no temés, que no eren de veritat. Els seus pares ja no sabien què fer, tenien por que de veritat fos boig. Els nens de la seva escola se’n reien i li feien coses dolentes. El Mario estava trist: ningú l’entenia, no veien el que passava, no com ell almenys. El Mario era el més assenyat de tots…

Harold Ramos Bonilla_3r B Col·legi Maria Moliner

Et miro des de la llunyania amb ganes d’abraçar-te, tocar els teus cabells suaus i sedosos però la por no em deixa moure. Cada cop que parlo amb tu dic moltes rucades, em poso nerviós, m’amaro de suor, penso en tu, però tu no em mi. La meva ment em diu que t’oblidi, que serà millor per a mi. El meu cor, però, em diu que és perfecta, que no l’oblidi, que ella és la indicada. No tinc ganes de res. No menjo, ni dormo, ni jugo amb els meus amics, tampoc tinc ganes de sortir al carrer. No tinc res a fer. Tots el dies em semblen dolents si no hi ets tu. Podria dir que l’Amor és una malaltia, podria dir que estic malalt de tu.

Andreu Bosch_3ème C Lycée Comte de Foix

Cada dia entro en aquesta aula, és una aula vella. Però avui, a la classe d’arts plàstiques, els meus companys de classe i jo hem tingut una idea: li hem dit al professor si podíem decorar l’aula com a pròxim treball d’arts plàstiques. Ell hi ha estat d’acord, ja que havíem acabat la lliçó i havíem tingut un comportament exemplar. Llavors hem deixat anar la nostra imaginació. Tots els companys hem agafat cartolines, papers de colors, aquarel·les, llapis de colors, pintures, etcètera. I li hem donat vida a la nostra aula. La recompensa ha estat fantàstica, ja que perdurarà en el temps. Tot ha quedat artísticament bé. Som uns genis!

Noemí Ramos Abadie_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

En l’amor tot s’hi val, primer de tot hi ha una flama que crema dins del cor de dues persones. Un cop unides es creen moltes il·lusions: durarem fins a la nostra mort, ens casarem, tindrem fills, lluitarem junts… Tot sembla tan fàcil dit així. Aquella persona que tant estimes et fa sentir única i t’ho creus. Però quan arriba el final et sap greu haver cregut tot allò que t’ha trencat el cor: aquelles coses que tothom voldria, aquelles il·lusions i vivències que t’acompanyen s’esvaeixen en un segon. Una única il·lusió es pot convertir ràpidament en un malson i ets la persona més infeliç del món. He de ser breu, quina llàstima!

Nagore Blanch Ferré_3r B EA 2a ensenyança d’Encamp

Una nena que es deia Marta, un dia va sortir a passejar pel costat de la platja, ho feia sovint perquè així s’oblidava de tots els problemes. Aquell dia, mentre caminava, va escoltar com si algú la cridés pel seu nom. Ella no tenia parella perquè mai ningú l’havia estimat, es va girar i era un noi, molt guapo, i es veia molt educat. La Marta no sabia si ell l’havia cridat i va seguir caminant. Una estona després aquell noi se li va posar al costat, perquè es veu que estava interessat en ella, la volia conèixer. Van estar parlant sobre la seva vida, la Marta estava sorpresa, no entenia res, només que volia seguir coneixent-lo.

Toni Riba Palma_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Hi havia una vegada un pagès molt simpàtic, bona persona i s’estimava molt el seu poble. Un dia el bon pagès se’n va anar a cuidar el seu bestiar i va trobar una font que brillava molt. El pagès s’hi va acostar perquè s’havia fet un tall a la mà, se’l va netejar i se li va curar de seguida. Se’n va anar corrent cap al poble i li ho va dir a l’alcalde, que va anar a comprovar-ho i va posar el peu on tenia una cicatriu a l’aigua. Ell també es va quedar sorprès, però va dir que tot allò era mentida i que allà l’únic que havia trobat era un os. El pagès quedà com un mentider, ja que l’alcalde va voler treure benefici d’aquella font

Ilargi Bazán López_3r C EA segona ensenyança ordino

Anant cap a l’estadi on competiré reflexiono sobre tot, tinc por o estic nerviosa. M’aproximo a la banqueta on estaré asseguda mirant com passen les hores fins que em toqui. Toca anar a pesar-me. Agafo la llicència i el passaport de la butxaca petita de la motxilla i em dirigeixo cap a la saleta on hi ha una bàscula amb un senyor molt seriós apuntant sense dir res. Torno a la banqueta on hi ha el meu club i passen les hores… fins que sento, de fons, entre tots els crits d’ànim, el meu nom. Veig la pista i el meu color de peto. Agafo el casc i me’l poso sota del braç esquerre. Bufo, entro a la pista, miro la contrincant als ulls.

Anaïs Da Rocha Garcia_3r C EA segona ensenyança Ordino

La societat, des de petits ens ensenya que el color blau és per als nens i el rosa per a les nenes, i que les dones han de cuinar i els homes portar el manteniment de la casa; que no t’acceptin per tenir un altre color de pell o una altra nacionalitat. També ser bisexual o que t’agradi algú del teu mateix sexe està mal vist. Però tots som persones iguals sense importar el nostre sexe, la nostra nacionalitat… Finalment la meva pregunta és: realment hem de fer cas de les crítiques d’aquesta societat? Per què no vivim com ens dona la gana, si de vida només en tens una i l’has de gaudir. Així que gaudiu-la i no penseu el que us diran.

Joel Rodríguez Palmero_3r B Col·legi Sant Ermengol

En Joan es va asseure al seient de l’avió, passats uns minuts aquest s’enlairà, després de cop i volta els llums s’apagaren durant uns segons, es tornaren a obrir i no hi havia ningú a l’avió. En Joan s’espantà, però els llums es tornaren a tancar i a obrir, tornà a haver-hi gent.

Alejandra Miró Plaza_3r B Col·legi Sant Ermengol

Dos siluetes caminen de la mà per un camí desert, passa una lleugera brisa i una de les siluetes es treu la jaqueta per posar-la a les espatlles de l’altra. Caminen cap a l’horitzó quan de sobte una de les siluetes cau a terra i comença a tremolar. El terra s’obre, de l’interior es projecta una llum vermella. La por el fa sortir corrent, però una mà que surt del forat l’agafa pel turmell i el xucla. El terra tanca la ferida oberta de cop, tot torna a la normalitat excepte per un petit detall… una persona ha desaparegut misteriosament i l’altra jeu inconscient a terra.

Jade Beauté_3ème D Lycée Comte de Foix
Arribant a casa, en obrir la porta, vaig sentir uns passos al pis de dalt però no hi vaig parar gaire atenció. Al mateix moment la meva mare em va trucar, però un soroll molt fort es va fer escoltar, era la finestra, em vaig espantar i vaig pujar les escales, tenia una sensació de presència a la casa. L’armari s’estava obrint i tancant, el vaig tancar de cop i vaig  córrer al les golfes per amagar-me dins d’un cofre. Vaig trucar a la meva mare dient-li que algú m’estava perseguint, em deia de córrer el més ràpid possible, cosa que vaig fer. Uns passos es van fer escoltar, em volia aixecar però era massa tard, estava allà, davant meu…

Alba Garcia_3ème D Lycée Comte de Foix
Vas arribar a la meva vida l’1 del 08 del 2006; jo no n’era conscient, no recordo les teves primeres rialles, paraules, ni la teva primera mirada, només puc recordar com a poc a poc has anat creixent i t’has anat fent essencial per a mi, encara que com a germana gran sempre t’estigui fent la guitza. Estàs fent que el meu dia a dia sigui diferent, quan no hi ets noto que em falta alguna cosa. Gràcies per aparèixer a la meva vida. Tenim els nostres més i menys i encara tot i així ens recolzem i ens defensem les vegades que faci falta. Tingues en compte que soc la teva germana, la teva germana gran, i que t’ajudaré amb tot el que pugui i necessitis.

Elena Gandara_3r A EA 2a Ensenyança Santa Coloma

Era un dia assolellat, estava tot molt tranquil aquí al cim de la muntanya. Escoltar els ocells passant cap amunt i cap avall ens relaxava molt a mi i a la meva amiga Anna. Aquell color verd no gaire fosc ni gaire claret, aquells arbres amb aquells troncs amarronats, em venia molt de gust solament una cosa. Li vaig dir a la meva amiga Anna: –Anna, saps el que em ve de gust ara mateix? –Digues? –Un alvocat d’aquells madurets… –Bah ara que ho dius a mi també! –Què et sembla si anem al poble i en mengem? –D’acord! I així vam acabar al poble del costat d’aquesta muntanya.

Àlex Chaves_3r A EA 2a Ensenyança santa coloma

Una nit normal i corrent, quan em vaig estirar al llit va venir la meva mare com sempre a dir-me tot el que m’estimava el meu pare. La meva mare va marxar deixant caure un silenci. Mentre tancava els ulls vaig començar a escoltar una dolça melodia, era la que sempre em tocava el meu pare abans d’anar a dormir, vaig obrir els ulls i vaig veure la guitarra del meu pare que estava tocant sola la música del meu pare. Escoltant la música em vaig apropar a la guitarra quan de cop vaig veure que estava el meu pare tocant la guitarra. Pare, com és que estàs viu? Fill, no estic viu, estic a la teva imaginació.