Ser gran

Pau Grande Pedra_3r A EA Segona ensenyança d’Ordino

Els meus pares són molt dolents, no em deixen tenir un iPhone 9, ni tan sols fer servir Internet per a mirar YouTube, no em deixen jugar al GTA i sempre m’he de conformar amb unes petites joguines inerts, avorrides a més no poder. Em passo el dia mirant dibuixos, ja que, per variar, no puc mirar Utopia, ni aquell canal amb el signe del conill. Ja estic cansat! Me n’hauria d’anar de casa, no em trobarien a faltar, i així no hauria d’aguantar el meu pare, tot el dia repetint-me l’important que és utilitzar aquelles coses amb pàgines que es troben a les prestatgeries. Tan difícil és entendre que amb els meus 8 anys ja soc gran?

L’última onada

Bruna Torredà_3r A EA Segona ensenyança d’Ordino

Ja feia una setmana que hi era, era un paradís, em passava tot el dia entre onada i onada. Allò era el que sempre havia somiat. Estava instal·lada en una petita platja que només els més curiosos trobaven. Avui esperant la següent onada, l’he vist, portava una taula vermella. En sabia, dels millors surfistes que he vist mai. Ja en tenia prou, em vaig asseure a la sorra a observar aquell noi, estava fascinada. Venia la sèrie, una onada molt gran, la més gran, ell decidit i remant amb totes les seves forces la va agafar. Però els llavis es van tancar i se’l va menjar. No va tornar a aparèixer. Aquell lloc va deixar de ser un paradís.

On soc ?

JOANA CLAUDIO_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Estava molt contenta perquè anava a veure els meus avis. Com que el viatge era molt llarg, un dia sencer, em vaig ben adormir. Quan em vaig despertar, vaig mirar al meu voltant i em vaig adonar que res no es movia i els altres membres de la família tampoc. Vaig escoltar l’ambulància, no em podia moure. Què estava passant? Un accident de cotxe. Ens van portar a l’hospital més proper, que pel que vaig entendre era molt lluny. Al cap d’unes hores ens van dir que havíem sortit de la carretera i que havíem anat a parar al riu. Estàvem ferits de poca importància i al cap d’uns dies tot va quedar en un ensurt i prou, sortosament.

L’àvia

FREDERIC GARCIA_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Què faríem sense l’àvia? Sense poder sentir la seva olor? La seva veu? Sense poder tastar un altre plat elaborat per aquesta cuinera de tres estrelles Michelin i un restaurant dit amor. És la historiadora de la família i l’exemple a seguir. Només espero que quan sigui gran la meva dona pugui ser l’àvia dels meus nets, i que pugui estar a l’altura de les llegendes explicades per aquest ésser ja llegendari, estimat i enyorat per tots. Però ara només vull gaudir d’ella. Ara que encara tinc temps d’estimar-la no deixaré passar aquesta oportunitat de la qual tanta gent no ha pogut gaudir o no ha volgut gaudir. Gràcies per ser com ets.

Un gran desig

Jessica Novais_3r D EA Segona ensenyança d’Encamp

L’astronomia i jo. M’agrada molt l’astronomia, m’encanta observar les estrelles del cel mentre estic estirat al sostre de casa meva, tapada amb una manta. M’encanta imaginar-me les meves il·lusions més grans en la vida mentre miro les precioses estrelles del cel. Reconec que encara que m’encanta l’astronomia, em costa bastant aprendre els noms de les constel·lacions, ja que són noms una mica difícils. Suposo que a molta gent li deu agradar mirar les estrelles, però jo ho porto una mica més lluny, ja que de gran vull viatjar per tot l’espai i conèixer tot sobre l’espai. De gran vull ser astronauta! Aquest és el meu somni!

A l’escola

Kiara Rekordi_3r D EA Segona Ensenyança d’Encamp

Al nostre país cada dia he d’anar a l’escola. L’escola comença a les 8 h del matí. És una escola molt gran i molt tranquil·la. En aquesta escola tenim moltes aules, una biblioteca, un menjador, un laboratori, patis, etc. Cada dia acabem l’escola a les 17 h, però cada curs té un horari diferent. El nostre horari de dilluns és aquest: de 8.30 fins a les 9.30 tecnologia, de 9.30 fins a 10.30 castellà i de 10.30 a 11.30 matemàtiques. Després mitja hora de pati. A les 12 socials i a les 13 català. De 14 a 15 dinem. Primer dinem els alumnes de tercer i després els de quart. A la tarda, a les 15 tutoria i a última hora PI.

Amèrica

Rachel Pera Lustina_3ème J Lycée comte de Foix

El somni que sempre he volgut realitzat és anar a Amèrica amb una amiga, viatjar amb avió i amb helicòpter. Quan siguem grans jo i la meva amiga voldríem viure juntes en una casa gran amb piscina gran, un jacuzzi i un cotxe elegant. També voldríem anar a totes les platges i fer activitats molt divertides. Voldríem visitar tot Amèrica i conèixer tots el nostres fans. Fer-nos una fotografia i parlar amb ells. També voldríem veure tots els monuments i anar a restaurants molt coneguts i menjar plats molt bons. M’agradaria també anar amb la meva família a visitar tot el món i veure tots els monuments de tots els països.

El meu gos

Erik Rodríguez_3ème J Lycée comte de Foix

Vaig tenir un gos que quan tenia dos mesos tota la família se’n va enamorar però atacava i no volia creure a ningú.  Als nou mesos no ens hi podíem ni apropar. Llavors, els meus pares el volien portar a la gossera. Jo no ho volia, perquè a mi era l’únic a qui no atacava. El vaig ficar en una habitació que sobrava a casa i vaig traçar una línia a terra que ell no podia traspassar. El tenia lligat amb cor­retja però només m’hi atansava jo per donar-li de menjar, jugar i passejar-lo. No podia anar a cap viatge ni podia deixar-lo sol. La meva mare ja n’estava una mica farta perquè m’ocupava més del gos que de mi.

Una cosa fora del normal

Patrick Lopez Font_3r D EA Segona Ensenyança d’Ordino
Pujo pel telefèric en direcció desconeguda. En arribar no trobo res, tot està desert. Decideixo endinsar-me en la boira espessa, no hi ha llum, no hi ha ningú. Només estic jo, els meus esquís i una estació gegant als meus peus. Començo a baixar per la pista… paro, no veig res, estic perdut. De sobte ho tinc clar, he de baixar! Sense dubtar-ho ni un moment torno a llençar-me cap avall. Aquest cop qui para no soc jo, sinó un forat de neu pols. Aquesta vegada sí que no puc sortir-ne. Impossible d’escalar, només em queda esperar que algú em rescati. La nit cau, no para de nevar i finalment obro els ulls. Estic al meu llit.

Després de tant temps…

Miguel Lopes_3r D EA Segona Ensenyança d’Ordino
El segle XXI és un segle estrany, innovador, molt més lliure i millor (o això diuen). Pel que fa a la política, hem evolucionat, només queda una dictadura, la de Corea del Nord, però el que es va veure l’1-O no va ser gaire democràtic. Hem inventat moltes coses, com els mòbils, energies renovables, i vehicles no contaminants, però també hem creat coses estúpides com els challenges de tirar-se aigua calenta a sobre, modes estúpides com portar els pantalons estripats. Estats Units té les millors universitats del món i encara així el 10% de la població creu que la llet amb Colacao ve de les vaques marrons. Però realment l’ésser humà evoluciona?

La meva pàtria

Aina Gimeno_4t A COL·LEGI ANNA MARIA JANER

És un espai assolellat, ple d’alegria i amor, és un lloc preciós on tothom s’estima i tothom és feliç, m’encanta estar allà. Cada dia m’aixecava contenta, amb més ganes de lluitar i guanyar la nostra guerra. Aquell lloc per a mi és especial, hi tinc tots els records i és on he nascut i també he crescut, i, sobretot, on m’han ensenyat tot el que sé. S’hi celebra Sant Jordi i s’admiren els castellers. Sant Jordi és una festa molt important, on els nois regalen una rosa a les noies i les noies un llibre als nois, i els castellers mostren torres humanes on participa gent de totes les edats. Sí, com ja sabeu, aquest indret és Catalunya.

Kick Boxing

Valèria Cuevas_4t A Col·legi Anna Maria Janer

Un altre cop arribes tard? Les bones arriben quinze minuts abans. Ara a córrer. No et vull veure parar. Has d’estar aprenent sempre, de cada gest, de cada persona, d’allà on vagis. Cobreix-te la cara, no veus que si no et faran mal? No abaixis mai la guàrdia. No oblidis els guants a casa, que sempre hauràs de lluitar a la vida. Ja estàs cansada? Tu pots, continua. No et rendiràs tan ràpid, oi? Ho estàs fent molt bé, ja saps que has de confiar en tu. Ja estem acabant, fes un últim esforç. Lluita i gaudeix del que fas i arribaràs lluny. I recorda tenir present que si no tens un bon cor no arribaràs enlloc, ni fora ni dins del ring.

La muntanya

Oriol Olm_3ème F Lycée Comte de Foix

Quan vaig a la muntanya i pujo sento una sensació de llibertat, uns paisatges màgics, dels quals mai oblides el moment. Quan sento el patiment a les cames i el cor a 100, no és per ser un malalt, però m’agrada, m’agrada sentir que no pots més i sempre pots més! És difícil pujar i estar-s’hi hores, em pregunto? És clar que és difícil, però per a mi abans de tot és un plaer, estar en contacte amb la munta-nya, aprendre cada cop més de la muntanya… I malgrat tot el patiment, quan arribes a dalt no hi ha paraules, és indescriptible! Anar a la muntanya és gaudir de tot un entorn magnífic i em sento afortunat de tenir-la tan a prop meu!

El món

Josep HERNANDEZ_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Aquest món en què vivim és molt injust. Et jutgen per tot: si ets negre, si ets baixet, si ets massa alt, si ets gros, si ets prim, si una noia porta pantalons curts ja diuen que provoca, també per ser d’una religió diferent, o per ser homosexual. Cadascú és com és i el que compta  és allò que es troba en l’interior de les persones: tenir bon cor. La gent viu de la crítica i no de l’acceptació. M’agradaria que s’acabés la violència de gènere, que diguéssim prou a les guerres i al maltractament animal… Vivim en un món en què tots som diferents i ens hem de tolerar els uns als altres per tal d’aconseguir un món més feliç.

La destral misteriosa

Ivan Gonçalves_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Hi havia una vegada una família que havia anat a acampar a la muntanya per primer cop en les seves vides. A la nit, un dels fills, començà a escoltar uns sorolls molt estranys que venien de fora. Es despertà i veié la silueta d’un home amb una destral a la mà. El nen despertà el pare i l’avisà del que havia vist. El pare, espantat, va agafar un ferro que tenia a la tenda de campanya, va obrir la cremallera de la tenda i en va sortir ràpidament. No va veure absolutament res, tan sols una destral clavada a terra.

Amistat a primera vista

Carlota Hidalgo_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

La vaig veure allà, sola i asseguda al terra del passadís de l’escola. Però no semblava trista, era feliç, dibuixava en una llibreta mentre portava els auriculars posats. Aquell dibuix jo ja l’havia vist abans, n’estava segur que era un arbre, bé, en realitat era mig arbre. Aleshores hi vaig caure: aquell dibuix era la meitat d’un arbre que havia fet jo, m’hi vaig apropar i vaig treure el meu dibuix de la motxilla. Efectivament, encaixava a la perfecció. En aquell moment vaig saber que érem ànimes bessones, simplement ho vaig saber, una amistat a primera vista.

La injustícia

Xell Cruz Espot_3r ACOL· LEGI ANNA MARIA JANER

A Ordino hi ha persones magnífiques preparades per rebre’t amb els braços oberts. Al poble, tant el jovent com la gent gran t’ajudaran en el que necessitis. Però hi ha una persona en particular que és molt gentil amb tothom, es diu Jaume. En Jaume cuida les persones malaltes. Treballa a l’hospital del poble, a la sala d’operacions. Una notícia impactant va recórrer el poble, explicava que tres pacients havien mort a la taula d’operacions. Tothom l’assenyalà, però al cap de cinc anys d’haver estat empresonat, van descobrir que el culpable d’aquelles morts havia estat el seu company de feina que li va manipular els utensilis.

La ment i les seves curiositats

DENNIS PERAGON MURILLO_3 r ACOL·LEGI ANNA MARIA JANER

La imaginació és un procés superior que permet a l’individu manipular informació generada intrínsecament amb el fi de crear una representació percebuda pels sentits. És el conjunt de facultats cognitives que engloba diversos processos, com ara la percepció, la imaginació, el pensament i la memòria. És la màquina més complexa del món. Segons els científics i experts, encara ens falta molt per a saber tots i cadascun dels seus misteris. De curiositats, moltes. Tantes com en vulgueu. La darrera que en sé: el cervell dels nens que han estat exposats a problemes familiars té els mateixos patrons que el d’un home que ha viscut una
guerra.

Amor a primera vista

Aloña Martínez_3r C EA Segona Ensenyança Santa Coloma
Cada dia m’aixeco i començo la meva rutina: esmorzar, anar al treball, sopar i dormir. Avui ha estat diferent: anant cap a la meva feina he vist una noia molt bonica, semblava un àngel caigut del cel. Però ràpidament s’ha perdut dins la multitud. He anat corrent darrere seu fins que l’he atrapada. S’ha girat i li he dit: “Això ha estat amor a primera vista.” Ella ha rigut i de cop m’ha fet un petó. Després de parlar una estona, ens hem donat els telèfons i m’he dirigit a casa. Però creuant el pas de vianants, m’he desmaiat. M’he despertat a casa de la noia i, amb un gran somriure, li he agraït tot el que havia fet per a mi.

Aquella amiga a qui li diuen Música

Èlia Isanta_3r C EA Segona Ensenyança Santa Coloma
La música és una amiga que sempre estarà allà, aquella que a tota hora pots escoltar, ja et sentis content, trist o enfadat, ella sempre t’ajudarà. Ja estiguis viatjant en cotxe, en una festa a la millor discoteca o dutxant-te després d’un llarg dia de feina, ella sempre estarà a la teva disposició. Existeixen molts estils diferents de música i pots escollir aquell que millor s’adapti al teu estat d’ànim. És aquella amiga amb qui sempre podràs comptar i mai t’abandonarà. Siguis on siguis, facis el que facis i sempre que la necessitis, ella estarà allà, amb tu, i sempre t’acompanyarà vagis on vagis, a qualsevol lloc del món.