Mes: maig de 2018

Hugo Catena_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Era un divendres a la nit i havia plogut durant tot el dia. Vaig entrar en un bar i vagi notar un ambient tens, vaig seure a la barra, bruta i enganxifosa com si mai l’haguessin rentat. Quan el cambrer es va apropar vaig demanar una cervesa, després una altra i una altra… No sabia ni qui era ni què feia en aquell lloc. Em sentia perdut i vaig començar a cridar i insultar a tothom fins que em van fer fora. Llavors vaig prendre la pitjor decisió de la meva vida: agafar el cotxe. I a mesura que passava el temps se m’anava ennuvolant la vista i tan sols veia petites taques de llum. Finalment no vaig poder evitar al meu tràgic final…

Lisandro Fernandes_3r E EA segona ensenyança d’Encamp

Mentre em tapava i em donava la bona nit, li vaig dir amb tristesa: –Papa, tinc molta por, crec que hi ha un monstre sota el meu llit. Tinc por perquè és molt fosc, perquè soc petit i els nens tenen por dels monstres. El pare va decidir tranquil·litzar-me i va mirar sota el llit. Llavors vaig demanar-li: –Papi, hi ha alguna cosa sota el llit?
El pare em va dir que no hi havia res, que només hi havia la col·lecció de fotos de quan era petit, que no havia de tenir por perquè les històries de mostres eren fantasia.
Quan el pare va marxar, em vaig quedar tremolant i una mà que sortia de sota del llit va agafar-me amb força.

Pedro TRANCOSO_3ème J Lycée comte de foix

Un nen que tenia 6 anys va anar al parc a jugar amb el seu amic i van desaparèixer tots. Les altres persones deien que era obra d’un fantasma. Deien que en aquell parc havien desaparegut  nens de 5 i 6 anys. El germà de l’últim nen desaparegut va convocar amics, tots nens de 10 anys, que anaven a investigar sobre el fantasma del parc. Van anar a la biblioteca a recopilar informació sobre les diverses desaparicions dels nens i van trobar el motiu de les desaparicions. Van anar al col·legi i van posar en comú les informacions de tots i després van avisar la policia. El fantasma va resultar ser un professor, el misteri es va acabar.

Fabio Gonçalves_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

La vida és com una cançó, tant pot ser genial com pot canviar en un moment per qualsevol cosa. Perquè tot el que facis a la vida sempre et donarà o mala sort o bona sort depenent de com siguin el teus actes. Una ximpleria com ara deixar-te anar pot fer que fumis drogues amb els teus amics o perdre tot el que tens: els pares i els amics. Això et fa perdre la confiança dels teus i per això no et pots deixar portar pel que diuen els teus amics. En realitat això no són amics ni són res. I a partir d’ara ja no em fiaré més d’ells perquè sé que són males influències però això és molt difícil.

Pol Pichel_3r A EA 2a ENSENYANÇA Sta. Coloma

Hi havia una vegada una ciutat que treballava conjuntament per tenir menjar per a tots fins que va arribar un home a declarar la guerra. “Declaro la guerra contra la vostra ciutat, ja que forma part del nostre terreny.” Però els ciutadans no van poder resistir l’atac i van perdre el terreny. Els va quedar un petit ter­reny que van començar a desenvolupar fins a arribar a ser un país d’Europa anomenat Andorra. A Andorra hi arribava molta gent cada dia de tot arreu. Andorra ara és un país amb gent molt forta i fidel.

Sonia Pereira_3r A EA 2a ENSENYANÇA Sta. Coloma

M’aixeco a les 7.20 AM, em vesteixo, em preparo i marxo cap a la parada de l’autobús. Quan arriba entro i li dic al conductor: “Bon dia.” I ell em contesta el mateix (crec que ja s’hi ha acostumat). A la següent parada entra una amiga i em pregunta com estic i jo li contesto sempre el mateix, que estic bé. Després em poso els cascos i em quedo callada fins que arribo a l’escola. Una vegada allà vaig amb les meves altres amigues. Parlem i riem fins que és hora d’anar a classe. Quan acaba l’escola espero 30 minuts el bus i arribo a casa. El millor moment de tot el dia és quan entro i el meu pare em fa una abraçada.

Diana Pereira De Brito_3r A Col·legi espanyol María Moliner

Encara recordo quan m’agafaves amb els teus braços forts i llargs i em feies donar voltes i més voltes, i després em deixaves anar i jo, com sempre, queia de cul i rèiem molt fins a plorar de riure els dos junts. Van passar els anys i va arribar l’hora, l’hora d’anar-te’n per sempre i no tornar a veure’t més. Has marxat sense acomiadar-te de mi a la nostra manera, que era fregar la teva galta contra la meva.
Enyoro aquelles històries que em contaves i que m’agradaven molt. N’hi havia una, però, que no m’agradava gens ni mica. I era aquesta, la d’un futur sense tu, sense els teus jocs, sense les teves històries.
Només els records.

Èric Gomar Górriz_3r A Col·legi espanyol María Moliner

Em passo tot el dia obrint i tancant el ulls, em fan bullir el cap amb les seves estúpides queixes. Em porten sempre  a sobre, si estic cansat es preocupen molt per mi, com si fos un nadó acabat de néixer. No vulguis saber el que em fan buscar. Em preparen un raconet per descansar, però em fan estar constantment endollat. Fins i tot per dormir em tenen a la vora. Em tracten com un rei, soc més intel·ligent que ells i em necessiten per a tot. Cerca, captura i dispara. Ara bé, compte que trigui gaire a respondre’ls, que s’enfaden, que en un no-res em tiren al terra o em canvien per un altre. No saben viure sense mi. Amb mi no viuen.

Ernest Martí_3ème Lycée Comte de Foix

La democràcia, per mi, és un sistema on la gent és lliure, és a dir, on tens el dret de votar sí o no sense que et jutgin, defensar el que creguis just i ser tu mateix. En realitat la democràcia és la llibertat de les persones. No com el que va passar amb Franco, que va ser una dictadura on havies de dir que sí sense que comptés per a res la teva opinió. El que està passant amb Catalunya és la falta de diàleg entre els dirigents de Catalunya i els de l’Estat espanyol i per tant ens trobem amb aquestes circumstàncies tan extremes. El Govern diu que s’ha de fer complir la Constitució però realment s’ha d’arribar a aquests límits?

Sophia Espínola _3ème Lycée Comte de Foix

L’art és l’art, per mi l’art no té definició. Què és l’art? Una cosa bonica? Però bonica per a qui?  Per mi l’art és una cosa molt abstracta, perquè el que és art per mi potser no ho és per tu, es pot dir que tot és art, el fet de néixer és art per alguns, per d’altres és una cosa sense cap importància. Els artistes són persones que creen obres per ser admirades, tot i que no tothom les valora de la mateixa manera. Cadascú té la seva opinió respecte a l’art. Per tant la definició d’art varia en funció de cadascú. Esteu d’acord amb mi o no? I per tu, què vol dir la paraula art? Et convido a reflexionar una estona artísticament.

Nil Farré Terrón_3r A EA 2a Ensenyança Ordino
Soc un nen molt treballador, o això diuen, tinc un problema, que no recordo res després de certa estona, aproximadament uns dos minuts. A mi m’agrada molt l’escola, soc molt feliç amb la meva família i el meu germà. Estudiar, per a mi és molt important. Després de l’escola faig activitats per poder recordar, cada vegada més estona, les coses que em diuen o escolto. I per cert parlant de l’escola, m’agraden les matemàtiques, multiplicar i dividir. La meva professora és molt amable amb mi. I li he dit que voldria escriure la meva vida i m’ha ensenyat a escriure, que és el que estic fent ara mateix. M’ha ense…La vid… recor… escriu….

Daniel Flaqué_3r AEA 2a Ensenyança Ordino
Hola, jo soc un jugador professional del València, avui jugaré contra el Futbol Club Barcelona i tinc un gran dilema perquè no sé si el míster em ficarà de titular o no! Em vull lluir contra el Barça! És el Barça! Vull que flipin i que l’inculte del Bartomeu em fitxi. Sí, aquest és el meu somni, però aquí a València només pensen a guanyar! Jo vull que guanyi el Barça, però clar jo he de marcar! Vull quedar 1-1, no… 1-2! Sí! Que guanyi el Barça però que jo marqui el gol de l’honor. Bé, sobre mi… Jo soc un mig-centre bastant polivalent, puc jugar a totes les posicions ofensives. Perdó! He de marxar, que el Barça m’espera!

Guillem Varas Gràcia_3r A Col·legi Anna Maria Janer
Una dona dormia pacíficament a casa seva i un fort soroll la despertà. Va voler encendre el llum però no va poder. No hi havia llum a la casa. Sentí una forta i penetrant olor enmig de la foscor i es va aixecar. La ferum era cada cop més intensa. Es va adonar que era d’excrement animal. Va començar a caminar per casa, a les palpentes, i de cop va trepitjar quelcom d’humit i pastós. Mig marejada, va cridar i ensopegà. Rodolà per les escales. S’aixecà lentament i trobà, davant seu, el cap d’una gran vaca blanca. Quedà bocabadada sense saber què fer. L’animal continuà avançant al voltant seu. Era somni real o realitat fictícia?

Paula Astasio Gómez_3ème A Col·legi Anna Maria Janer
Que és la mort ? Per a alguns és la vida eterna. Per a d’altres, el fi de la vida aquesta. Però per a la majoria, les respostes poden ser moltes sense saber si n’hi ha alguna de certa. I molts, no volen saber-ne res, d’aquest tema. Potser és por, potser no volen pensar-hi. Per a mi, la mort és saber que mai més no podràs tornar a veure l’ésser estimat, per passar una estona o fer el que solies fer amb ell. I no pots fer-hi res, perquè així és la vida. Naixem i vivim. Vivim i morim. I ningú mai sabrà de tu. Ni tant se val que hagis abans existit. I mai abans d’una pèrdua no ho havia pensat. Avui sí, perquè l’ésser estimat ha marxat.

Gerard Cobos_3r A EA 2a Ensenyança Encamp
Una vegada hi havia, a la parròquia d’Encamp, concretament als Prats grans i verds que es troben davant la façana de la millor escola del món, l’Escola Andorrana d’Encamp, una flor on els dies eren de quatre hores i on vivien milers de petites criatures.
Tot i que la família era molt gran, només hi havia un noi, en Roc, i les seves germanes. La mare alimentava les seves filles i cada dia parlava i s’encarregava de tots els problemes de les seves filles però no sabia com solucionar els seus problemes amb el Roc, ja que el pare havia mort feia 6 mesos i no aixecava el cap. Així que se’n va anar a buscar respostes amb el mestre “shifu”.

Carl Santiago_3r A EA 2a Ensenyança Encamp
5 de maig de 2020.
Quants anys han passat? He perdut la noció del temps…
Recordo quan m’acariciaven el cap aquelles mans tan suaus i dolces dels pares. Aquelles mans que em tapaven per no passar fred i no tenir esgarrifances. Recordo quan vaig celebrar el primer aniversari i em van tirar el pastís a la cara, un tacte enganxifós però alhora dolç. També recordo el Nadal, quan van venir els meus cosins; i em van regalar una pilota signada pel Messi. I… i… quan vaig caure de les escales de casa i no podia obrir els ulls. No sento gens, no puc escoltar ni olorar. Havia perdut els sentits. Ara estic aquí, visualitzant els meus records que fan que aquests ulls segueixin brillant.

Mohamed Benhammou 3ème F Lycée Comte de Foix
El 14 de febrer era un dia normal per a nosaltres, els culers. Teníem un partit contra el PSG a la Champions. Dic dia normal perquè el PSG no ens feia por, ni molt menys, per nosaltres no tenien nivell davant del millor trident del món, però era aquest el problema major, anàvem massa confiats. El partit començà i primera falta, falta molt important per als francesos i primer gol. Veient com jugàvem vaig anar a dormir i l’endemà vaig saber que havíem perdut 4-0; increïble i molt dur d’assumir. El 8 de març ningú creia en la famosa remuntada, havíem d’esperar un any més, però va passar l’increïble, ho vam aconseguir: 6-1 i al carrer el PSG.

Zoe Montero_3ème F Lycée Comte de Foix
La pluja no m’agrada, em deprimeix. Què fas quan plou o quan neva? Fa fred, no pots seure enlloc (al carrer) has de  trobar un lloc tancat i protegit, però és clar, si plou (o neva) no pots buscar el lloc, perquè et mulles i com que fa fred tens encara més fred i si vas a casa t’avorreixes. En conclusió, odio la pluja. Prefereixo els dies amb sol. No em podeu dir que no, hi ha molta  diferència si quan et lleves al matí, molt d’hora, per cert, per anar a l’escola, i veus que farà un bon dia, que quan surts de casa i plou, durant tot el dia, em deprimeix. A més, sabíeu que l’aigua de la pluja és cancerígena, o això diuen.

Sofia Salinas _3r B Col·legi Sant Ermengol

Octubre, nit fresca, no hi ha ningú, fosc, corre un aire fred per les cames, s’apropa i t’abraça, ja no fa tant fred, però la foscor segueix temptant els seus ulls foscos.
Un silenci sospitós, intimidant i a la vegada incòmode, però perfecte, suaument s’apropa i amb una mirada inquietant et fa un petó,
inoblidable.

Àlex Alcón Llosada_3r B Col·legi Sant Ermengol

Era una nit fosca, d’aquelles de lluna nova. Caminava pels afores del poble dels meus avis quan vaig decidir trencar per un camí que tenia molt mala fama i històries molt fosques de les quals jo no me’n creia cap, i és per això que vaig decidir aventurar-m’hi sol… Quan de sobte vaig notar un moviment darrere d’un arbre que em va deixar glaçat. Em vaig espantar moltíssim! En acostar-m’hi un gat negre, tot fent un bot, va fugir corrents. No sé qui es va espantar més, si ell o jo? Això no se sabrà mai!