Mes: novembre de 2019

LUCAS PASTRÁN PACHECO_3r A COL·LEGI ANNA MARIA MOLINER  (Edició 2018-2019)

Fa dos anys que la meva àvia Eliana no parla, no diu res, no surt a caminar, ni queda amb les seves amigues. Es queda quasi tot el dia al llit. És com si visqués submergida en un món diferent, el seu món. Com si no li importés absolutament res sobre els altres. Ja han passat tres anys, ni tan sols em diu pel meu nom, em diu Lluís encara que el meu nom és Lucas. Amb prou feines sap el seu nom. Un dels cops que va parlar, va dir que tenia por de sortir al carrer perquè no recordaria com tornar a casa. Em vaig adonant que la seva memòria falla, alguna cosa està malament al seu cap. Investigo. Ens adonem que la meva àvia pateix Alzheimer.

Miguel Teixeira_3r A COL·LEGI ANNA MARIA MOLINER (Edició 2018-2019)

Un grup d’amics va anar a passar la nit a una casa al bosc i van començar a passar coses estranyes. Van sortir tots de la casa i no van veure res. Al tornar a dins faltava un d’ells. Més tard, van desaparèixer dos amics més que havien sortit de la casa. Només quedaven el Miguel i el Raúl, i es van proposar buscar els desapareguts. Els van trobar lligats a una zona tenebrosa del bosc. Van trucar a la policia i van detenir el culpable, que era un assassí molt buscat. El Miguel va ser l’heroi i li van donar una medalla per ajudar a detenir l’assassí i salvar els seus amics. L’heroi es va fer una foto amb el president i la va penjar al seu Instagram.

Arnau Sànchez_3r A EA SEGONA ENS. D’ENCAMP (Edició 2018-2019)

Quan et vaig veure allà asseguda, al principi estava feliç de veure’t. Després quan em vaig apropar estaves plorant. Ara no recordo per quin motiu. Et vaig explicar un acudit i el somriure que vas fer em va enamorar. Seguint els meus instints, em vaig apropar més a tu. Però et vas estranyar. Aleshores la teva mare et va venir a buscar. El meu pare també va fer el mateix i no ens vam tornar a veure ni a parlar fins avui. –T’he trobat molt a faltar. I tu? –Sí, bastant. –Va dir la noia– Per què no m’has trucat? –No ho sé, suposo que tenia vergonya. –Va dir el noi.
Ella va respondre xiuxiuejant: –Tampoc t’hauria agafat el telèfon.

CARLOTA OTO GIL_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP (Edició 2018-2019)

Ell ja sabia que li faltava poc per anar-se’n. Ell ja ho sabia perquè veia molta gent al seu costat. Quan hi havia tanta gent volia dir que ja li faltava poc per anar-se’n. Estava estirat al llit i de sobte ens diu que ens estima molt i que ens trobarà molt a faltar. I va deixar de respirar. Va marxar al cel per cuidar-nos des d’allà. Tots estàvem plorant al seu costat, però ell ja no sentia res. Ja no podia escoltar els nostres sentiments perquè ell ja no estava amb nosaltres. Havia iniciat un nou viatge. Durant tot el dia no va deixar de ploure. Eren les llàgrimes de tots nosaltres que inundaven els carrers de les ciutats.

David Rodrigues_3r ESO Col·legi Sagrada Família (Edició 2018-2019)

Sóc policia a Andorra des de fa vint anys. L’altre dia, van encomanar-me el cas d’un assassinat d’una noia per fer la seva investigació. Quan vam arribar a l’escena del crim, que era a casa seva, vam pensar tots que era un crim de violència de gènere però vam trobar una  prova que va ser la clau… era una empremta d’un dit i la vam passar per una base de dades. Va resultar que el noi era de nacionalitat romanesa. Tant de bo que l’haguéssim pogut detenir abans i no hauria fugit tan ràpid, però no oblidaré mai la cara d’aquell individu i em vaig prometre que faria tot el que estigués a les meves mans. Faré tot el possible per detenir-lo.

Gabriel Muñoz_3r ESO Col·legi Sagrada Família (Edició 2018-2019)

Són les sis del matí i m’aixeco per esmorzar. Baixo la cremallera de la tenda de campanya per sortir i el fred de l’hivern em gela la sang. Surto igualment perquè es l’àpat més important del dia. Per a molta gent, inclòs jo, l’únic. Em trec la manta i cap a fora. Abans observo primer la desolació de la ciutat que hi havia habitada feia unes setmanes. Els edificis havien quedat reduïts a runa en el millor dels casos i sinó a cendres. La gent que hi vivia havia quedat soterrada, havia mort en incendis o els més afortunats havien sobreviscut i ara dormien en tendes de campanya. En dos metres quadrats es fa tot: dormir i passar el temps.

Andrea Conde Martìnez_4t B Col·legi Anna Maria Janer (Edició 2018-2019)

Bé, em sembla que ja tinc fet tots els deures de demà. A veure: “Mates, fet; castellà, fet; de plàstica no tinc res, filo llegir el text i és tot.”
Només fa tres setmanes que ha començat el cole i sembla que faci un segle. Queda tan lluny l’estiu! Ah! Que bé m’ho vaig passar a la platja amb els meus amics de cada any.
Tots de llocs diferents, any rere any, però sempre els mateixos.
Que bé ens ho passàvem anant a la piscina, a la platja o jugant a vòlei; i a les nits sopant o fent un tomb.
Però tot el que és bo s’acaba. I ja hem tornat a la rutina de sempre. Només espero que passi aviat aquest curs i torni un altre estiu meravellós.

Lucïa Jiménez Fernández_4t B Col·legi Anna Maria Janer (Edició 2018-2019)

No m’adonava del que tenia, del que valia la vida. Una malaltia em va obrir de cop els ulls. La por de perdre la persona més important per a mi… tot va ser tan ràpid! Res tornaria a ser com abans, en aquell moment estava totalment abatuda. Vaig començar a donar-li valor a les petites coses que abans ni tan sols apreciava. Els metges em deien que no patís, que tot sortiria bé. Em queien llàgrimes de por, però vaig estar allà, al seu costat. Ella era molt forta i les dos volíem que ens en sortíssim juntes. Jo li donava totes les meves forces mentre em preguntava  per què havia estat ella l’escollida. Mai ho arribaré a entendre.

Marc Gomes_3ème G Lycée Comte de Foix (Edició 2018-2019)

Era un diumenge a la tarda als cotxes de xoc. Un noi va veure una noia preciosa, i se’n va enamorar a primera vista. La noia se’n va adonar i el va voler invitar a un gelat. Ell, emocionat, va acceptar la invitació. Els dos van parlar durant molt de temps, i s’ho van passar molt bé. Van quedar l’endemà al mateix lloc, però ella no hi va anar. Ell va plorar molt. De camí cap a casa va trobar la noia; li va intentar parlar, però no li responia. Just quan el noi se n’anava, ella li va dir que no en volia saber res. El noi, plorant, va arribar a casa, molt trist. No sabia que la noia tenia una malaltia terminal i no el volia fer patir.

ALEJANDRO FIUSA_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX (Edició 2018-2019)

Hi havia una vegada una goma que es deia Staedtler. Vivia en un supermercat al centre de la ciutat. Un dia, cap al vespre, un noi que estudiava disseny la va agafar.
Staedtler estava molt contenta perquè sortiria del supermercat. Staedtler ara habitava en un estoig que compartia amb el senyor Bic pilot i la senyora Tip-Ex. La convivència era molt dura, ja que trobava molt a faltar les seves amigues. Passaven el dies i Staedtler notava que el seu cos, a poc a poc, anava desapareixent, ja que cada cop era més utilitzada pel noi. Passats tres mesos llargs, Staedtler es resumeix en un tros de cartó amb el preu i el codi de barres imprès.