Dia: 19 de desembre de 2019

Lucia Anso _3r B EA 2a Ensenyança Ordino
De cop sento que… no sé què sento. Arriba el moment de dir-se adeu. Tot és fosc, no saps què sents exactament, però et sents feliç amb aquella persona, o per haver-la trobat. Al mateix temps sents que vols que el temps s’aturi. Quedar-te en aquell moment per sempre. Vols dir-li tot el que sents però no et surten les paraules. L’únic que fas és fer-li una abraçada, aquella on et sents segura, el millor moment de tots. Aquella abraçada que val més que mil paraules, on li transmets un “et trobaré a faltar” fent més força amb els braços. I li dius que mai l’oblidaràs, que ha marcat un abans i després a la teva vida… que t’esperi.

Anna Calaff Masot_3r B EA 2a Ensenyança Ordino
Ja de per si estar a l’UCI no és fàcil d’assumir. Tenir mil cables connectats, estar amb una mascareta d’oxigen a la boca, saber que estàs sedada per no sentir dolor, pensar que ja no pots més i veure nens que estan pitjor, que saben que moriran i que encara treuen un somriure. Nens molt més petits que et saluden a través d’un vidre. Veure, dies després, el mateix nen cobert de cos sencer, amb els pares desconsolats. Pensar que a tu et falta poc, que segurament l’últim que veuràs serà una habitació d’hospital i que en lloc dels pares hi haurà metges reanimant-te, intentant salvar-te la vida. Comença el compte enrere.